El terme ‘envelliment actiu’ va ser introduït per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cap al final de la dècada de 1990 i l’any 2002 el va definir com ‘el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen’.
Les Nacions Unides van adoptar el concepte en el marc de la Segona Assemblea Mundial sobre Envelliment, celebrada a Madrid a l’any 2002. La UE va designar el 2012 com a Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional, amb la finalitat d’impulsar-ne la difusió social.
L’envelliment actiu ajuda les persones grans a conduir la seva vida quotidiana aprofitant al màxim les oportunitats que tenen a l’abast d’acord amb les seves necessitats, capacitats i aspiracions. D’una banda, es tracta de mantenir l’activitat personal, entesa com la participació en els àmbits familiars, comunitaris i socials, així com el desenvolupament de tasques físiques i mentals. D’altra banda, inclou la prevenció amb la finalitat d’endarrerir l’aparició i el desenvolupament de les malalties i les discapacitats.
Per consultar programes i serveis dirigits a evitar la soledat no desitjada i millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones grans, podeu visitar la pàgina de recursos socials.
