El 57% de la ciutadania està sotmesa a valors de soroll superiors als que recomana l’OMS : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

El 57% de la ciutadania està sotmesa a valors de soroll superiors als que recomana l’OMS

02/03/2021

Temps estimat de lectura: 7 minuts

El trànsit rodat és la principal font de soroll durant tot el dia i engloba pràcticament tota la superfície de la ciutat. L’oci nocturn, a més, s’afegeix com a font de soroll a la nit

Barcelona reforça l’estratègia per reduir el soroll ambiental per protegir la salut de la ciutadania. Un estudi de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns de la son i malalties cardiovasculars

De fet es constata que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn de la son i que al voltant del 3% de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa

Pel que fa al trànsit, la principal línia d’actuació serà el desplegament de mesures correctores a través de la pacificació del trànsit i la reducció de la velocitat, les campanyes de reducció de l’impacte acústic dels vehicles més sorollosos i l’electrificació i millores ambientals dels vehicles de serveis de la ciutat

També s’actuarà amb el desplegament de mesures com les zones d’especial protecció de la qualitat acústica, la caracterització acústica dels espais urbans i amb la promoció de l’aïllament acústic dels habitatges per prevenir les desigualtats entre barris

L’Ajuntament de Barcelona continua avançant en l’estratègia per reduir la contaminació acústica a la ciutat. Les principals fonts de soroll a la ciutat són el trànsit rodat durant tot el dia i a la nit, a més, s’afegeix l’oci nocturn.

Segons l’informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en base al mapa de soroll de la ciutat, es constata que el 57% de la població està exposada durant tot el dia a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l’OMS considera negatius per a la salut (53 dB L_den) i un 27% de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar (65 dB L_den o més).

Aquests nivells d’exposició al soroll tenen un impacte directe en la salut dels veïns i les veïnes. L’ASPB ha pogut quantificar una part d’aquest impacte en salut a causa del soroll, com són els casos més greus de l’afectació emocional, psicològica i social (molèstia intensa), el trastorn greu de la son i la mortalitat per malaltia cardiovascular. Així, s’ha estimat que a Barcelona més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) a causa del soroll, que més de 60.000 persones pateixen un trastorn greu de la son degut al soroll i que hi ha al voltant de 130 morts anuals per malaltia cardiovascular (al voltant d’un 3% de les morts cardiovasculars) atribuïbles a l’exposició crònica al soroll ambiental. Aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat.

Segons l’anàlisi de l’ASPB, s’observen fortes diferències territorials en l’exposició al soroll ambiental. Els veïns i les veïnes de l’Eixample són els més exposats a nivells alts de soroll de trànsit. No obstant això, l’estudi de les desigualtats socials mostra que tot i que els barris amb rendes més altes tenen més població exposada a nivells alts de soroll ambiental, la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda.

Mapa soroll diürn https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/mapes-dades-ambientals

Les mesures municipals per reduir el soroll a la ciutat

La principal font de soroll diürn a Barcelona és el trànsit rodat, la que afecta més persones i a més territoris. És per aquest motiu que aquest serà un dels àmbits inclosos en el Programa de Reducció de la Contaminació Acústica 2021-2030 que l’Ajuntament està treballant i que s’enllestirà a la tardor. A més del soroll del trànsit també s’implementaran mesures per reduir el soroll d’altres fonts: l’oci nocturn, les obres i els diferents usos de l’espai públic.

Les mesures que ara s’estan treballant s’aplicaran per tres vies: la font de soroll (prevenció), el camí de propagació (mitigació) i el receptor del soroll (protecció).

Mesures sobre la font de soroll

Pacificació de vies: continuar amb el desplegament de ciutat 30, reduint la velocitat dels vehicles de 50 km/h a 30 km/h, amb priorització dels entorns més sensibles. En aquestes vies el soroll pot implicar una reducció d’entre 2 i 3 decibels.
Desplegament del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2024, que té per objectiu 81,5% dels desplaçaments a la ciutat es facin a peu, en transport públic o en bicicleta. Això farà que la mobilitat en vehicle privat pugui reduir-se en un 25% al 2024 que comportaria una reducció de soroll de 2 decibels.
Implementació i desplegament del programa Superilla Barcelona, que prioritza una pacificació de carrers on el vianant i la mobilitat sostenible tenen el pes principal. Aquest desplegament comporta la pacificació de cruïlles i reordenar el trànsit en itineraris i classificació de les vies. La mesura pot comportar una reducció de 2 a 5 decibels.
Campanyes de sensibilització de l’impacte acústic, sobretot a motos i ciclomotors. Els vehicles més sorollosos poden afegir pics de 5 a 10 decibels al soroll de fons de la ciutat.
Reducció dels nivells acústics de les actuacions de càrrega i descàrrega. S’obtenen bons resultat en reducció de soroll amb plans de distribució adequats a cada territori i que comportin distribució a destí final amb vehicles silenciosos.
Incorporació de criteris acústics als serveis urbans. Avançar cap a una flota municipal sostenible amb una optimització també dels horaris. És per exemple, la clàusula que ja recullen alguns contractes, com el nou contracte de Serveis de Neteja i Recollida de Residus, que comportarà un canvi de la flota per reduir emissions i soroll.
Pel que fa a activitats lúdiques al carrer amb música, es farà una caracterització d’espais urbans on per a la realització d’aquestes activitats i s’incorporaran limitadors acústics als concerts al carrer per assegurar un nivell màxim de so.
Es continuaran desenvolupant campanyes de sensibilització en l’àmbit de l’oci nocturn per fer compatible l’activitat amb el descans dels veïns i les veïnes. A més, també s’incorporaran limitadors de so en locals d’oci nocturn.
Més control i reducció de l’impacte acústic de les obres per monitoritzar els nivells acústics i limitar l’horari de les activitats sorolloses, a través de l’actualització del Manual de Qualitat d’Obres.

Mesures per mitigar el soroll i reduir la propagació

Pavimentació amb asfalt sonoreductor. Desplegar aquesta mesura a les vies de la xarxa bàsic i prioritzant els carrers amb més intensitat de trànsit. La reducció de soroll es podria situar al voltant dels 3 decibels.
Protegir les Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica, és a dir, les zones de millor qualitat acústica de la ciutat com poden ser part de la muntanya de Montjuïc, Can Caralleu, Parc de les Heures o el Laberint d’Horta, entre d’altres.
Preservar les Zones Urbanes Tranquil·les, que malgrat no tenen nivells tan bons com les d’especial protecció, tenen un valor afegit, que es troben immerses en la trama urbana. Per aquest motiu també s’aposta per desplegar Zones Urbanes Tranquil·les properes a la ciutadania.
Seguiment i avaluació de les Zones Acústiques de Règim Especial, és a dir, les zones on els nivells de soroll són elevats per la presència d’activitats d’oci nocturn, com per exemple en algunes zones de Gràcia o Ciutat Vella.
Construcció de murs o pantalles, en aquells punts on altres mesures poden resultar menys efectives. Es tracta de punts molt concrets que compleixen unes casuístiques molt concretes i específiques. A més es tracta d’una mesura que, degut al seu impacte, requereix el màxim de consens.
Protegim les escoles, pacificant els entorns, reduir velocitat i allunyar el trànsit dels accessos i llocs de pas exteriors de centres escolars. Entre 2020 i 2021 s’haurà actuat en un centenar d’equipaments educatius.

Mesures en el receptor

A banda de les mesures que s’aplicaran sobre la font o el camí de propagació del soroll, també cal tenir en compte una sèrie de mesures que es plantegen per al receptor, molt relacionat també amb la percepció que la ciutadania té del soroll.

Les dades de la darrera Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) indiquen que gairebé la meitat de la població percep que el seu barri és molt sorollós, mentre que 1 de cada 4 considera que el seu habitatge té sorolls procedents de l’exterior. L’estudi de les desigualtats socials mostra que la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda.

Facilitar ajudes per incrementar l’aïllament en els edificis residencials, amb subvencions exclusives per facilitar-ne la implementació. Les finestres dobles o les portes sòlides, redueixen entre 25 i 30 decibels el soroll a l’interior de l’habitatge. Actualment els ajuts a la rehabilitació d’elements comuns d’edificis residencials ja incorporen aquest punt en barris especialment afectats per soroll.
Mesures d’aïllament per obtenir el certificat de primera ocupació dels habitatges, per evitar deficiències d’aïllament en façanes o altres elements dels edificis.
Incorporar criteris acústics en els plans urbanístics.
Noves eines de sensibilització del soroll a la ciutat per poder facilitar la informació i coneixement a la ciutadania dels nivells acústics i fer-los partícips del seguiment.

Seguiment de l’impacte del soroll

Per fer el seguiment d’aquestes mesures, a més del que quedarà definit al nou Programa de Reducció de la Contaminació Acústica 2021-2030, l’Ajuntament de Barcelona adquireix 20 nous sensors de so amb l’objectiu de poder-los col·locar en aquells espais o zones on s’hi ha implementat canvis urbanístics importants per poder-ne fer l’avaluació pertinent: superilles, eixos verds, carrers pacificats, reducció de carrils de circulació, etc. Aquests 20 nous equips s’afegiran a la xarxa actual de 133 equips que té la ciutat i que permeten vigilar i controlar els nivells acústics de la ciutat i seguir-ne l’evolució.

De la seva banda, l’ASPB ha definit per primera vegada el Sistema de Vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona per fer seguiment de l’exposició al soroll i l’impacte en la salut de la ciutadania, que consolidarà amb la incorporació de nous indicadors d’impacte del soroll en la salut per poder identificar grups de població vulnerables i generar sèries de de dades per contribuir en l’avaluació de les mesures aplicades a la ciutat.

Paraules clau
soroll/