[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] L’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2021 recull per a la història l’impacte de la pandèmia en tots els àmbits : Servei de Premsa

[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] L’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2021 recull per a la història l’impacte de la pandèmia en tots els àmbits

21/11/2021



Temps estimat de lectura: 12 minuts

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) publica l’Anuari que fa una radiografia demogràfica, social, cultural i econòmica de la ciutat en un any de referència per a generacions futures i que passarà a la història per la pandèmia provocada per la COVID-19

Com a novetat, l’edició d’enguany afegeix una funcionalitat que possibilita la descàrrega de les taules estadístiques, 425 en total, distribuïdes en vint capítols temàtics

A tall d’exemple, en material econòmica, la tendència alcista de l’activitat econòmica dels darrers anys es va interrompre de manera abrupta i es va contreure un 11,6% en termes reals, sent el turisme i la promoció econòmica les activitats més afectades per la crisi sanitària de la COVID-19

Les dades recullen també l’efecte de l’aturada en camps com la cultura o l’esport o la reducció dràstica de la contaminació o de l’ús del transport públic

Trobareu l’Anuari en versió PDF al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Anuaris/index.htm

Inclou declaracions de Maria Jesús Calvo, Cap del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades (OMD)

L’Ajuntament de Barcelona, a través del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades (OMD) presenta una nova edició de l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. L’exemplar del 2021 s’afegeix a una llarga sèrie iniciada el 1902, i com en edicions anteriors, té per objectiu contribuir al coneixement de la realitat territorial, demogràfica, social, cultural i econòmica de la ciutat. En aquesta edició, l’Anuari posa la seva mirada sobre 2020, un any de referència per a generacions futures que passarà a la història per la pandèmia provocada per la COVID-19. I com a novetat, l’edició d’enguany afegeix una funcionalitat que possibilita la descàrrega de les taules, 425 en total, on es pot resseguir aquest impacte.

En concret, l’informe ofereix una perspectiva numèrica de l’impacte del virus en la ciutat i de les mesures aplicades per contenir-la: impacte sobre la salut de les persones, sobre els serveis sanitaris i assistencials, sobre l’activitat econòmica, sobre el mercat de treball, sobre els transports, sobre els pressupostos de l’administració, sobre la pràctica esportiva. Aquets exhaustiu document estadístic mostra com pràcticament no va quedar cap faceta de la ciutat indemne i que mentre la ciutadania s’anava familiaritzant amb termes com PCR, confinament, estat d’alarma, toc de queda o tancament perimetral, les dades capturaven com esclataven les defuncions, com s’enfilava l’atur, com es desplomava el consum, com gairebé s’aturaven les instal•lacions aeroportuàries o com baixava la contaminació.

Aquest Anuari està accessible al web d’Estadístiques i Difusió de Dades de l’OMD de l’Ajuntament de Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Anuaris/index.htm).

També al repositori institucional BCNROC (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat), hi  trobareu totes les edicions impreses des de 1902. A més, qui estigui interessat en aprofundir en termes territorials (per exemple, per barris o seccions censals) o temporals (sèries històriques) pot accedir als continguts del web del Departament d’Estadística i Difusió de Dades (https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/index.htm).

L’Ajuntament de Barcelona agraeix la seva valuosa col•laboració a totes les persones i institucions que, de dins i de fora de l’administració de la ciutat, que han proporcionat dades per a l’elaboració de l’Anuari Estadístic.

 

Algunes dades destacades de l’anàlisi de l’Anuari Estadístic del 2021:

Pel que fa a la organització de la informació a l’Anuari, al llarg de 425 taules distribuïdes en vint capítols es pot fer una radiografia de la ciutat  a nivell demogràfic, social, cultual o econòmic. Completades amb un breu text descriptiu introductori i una síntesi gràfica per a cada capítol, es facilita una triple lectura: narrativa, estadística i gràfica que, a més, està disponible en format sintètic en castellà i anglès. Com a novetat, l’edició d’enguany afegeix una funcionalitat que possibilita la descàrrega de les taules.

  1. Territori, clima i medi ambient

Durant la fase de confinament més estricte es van assolir els mínims històrics de contaminació a la ciutat, amb un descens atribuïble al confinament respecte al període pre-COVID del 30% per l’NO2, del 21% per PM10 i del 24% per PM2,5.

L’any 2020 es van comptabilitzar 124 dies de pluja i 71 dies de fort vent. Per segon any consecutiu, cap nevada.

  1. Població i demografia

La xifra d’empadronats a Barcelona va trencar el 2020 un quinquenni de suau creixement i va virar a la baixa: la lectura del Padró a 1 de gener de 2021 situava en 1.660.314 persones els residents a la ciutat, 6.200 persones menys (un 0,4%) que un any enrere. És la segona xifra més elevada d’ençà 1990.

Aquest descens de la població –força generalitzat per districtes i barris- prové principalment de l’augment de la mortalitat: la pandèmia ha deixat el seu rastre en un pic de defuncions, en una baixada de la natalitat i en la quasi neutralitat del saldo migratori, després d’un sexenni en el què aquest saldo va actuar de motor del creixement de la població.

Pel que fa als moviments demogràfics, la mortalitat ha concentrat l’efecte més impactant de la pandèmia: al llarg del 2020 han mort gairebé 19.000 persones, de les quals unes 4.300 són atribuïbles a la COVID-19.

  1. Sanitat i salut pública

En total, el 2020 van confirmar-se 78.412 casos de COVID-19 a la ciutat de Barcelona, un 53,7% dels quals eren dones. Atès que als inicis de la pandèmia la disponibilitat de proves diagnòstiques era limitada, la major part de casos confirmats (56,0%) es van detectar als mesos d’octubre, novembre i desembre, malgrat que l’augment de les defuncions es va donar entre març i maig. Per edats, les franges amb més casos van ser les de 25 a 34 anys (16,2%) i de 35 a 44 (15,7%).

L’any 2020 van haver-hi 17.191 inhumacions i incineracions, amb una alça del 16,8% directament relacionada amb la pandèmia.

  1. Benestar social

Els centres de serveis socials van augmentat de forma considerable el volum de persones ateses, amb xifres que representen màxims històrics. L’augment de les atencions es va traduir en un important increment del nombre d’ajudes extraordinàries i del seu import global -pràcticament es va duplicar-, multiplicant els ajuts d’alimentació directes i els allotjaments d’emergència, amb un increment considerable de les places per a persones sense llar en equipaments diversos.

També van augmentar les seves atencions molt significativament els menjadors socials, àpats en companyia i àpats a domicili. Els districtes que encapçalen el nombre de serveis prestats són Nou Barris (16,2% sobre el total), Sant Martí (14,3%) i Sants-Montjuïc (13,5%).

Els serveis d’atenció a les dones, sobre tot d’aquelles en situació de violència masclista, es van reforçar, així com el seguiment de dones ateses amb anterioritat, per trencar l’aïllament, assegurar el sentiment d’acompanyament i facilitar-los la sortida del domicili durant el confinament en cas de violència masclista. També es van incrementar les places per acollir persones que pateixen violència masclista. Es van atendre 56.678 dones (+9,5%) als centres de serveis socials (individual o familiar). Aquests serveis representen el 64,0% sobre el total d’usuaris atesos.

  1. Ensenyament

Pel que fa a l’ensenyament no universitari, el curs 2019-2020 ofereix una fotografia molt semblant a la dels cursos anteriors: tant el nombre de centres (1.256), com de professors (19.490) i d’alumnes (259.320) es mantenen en xifres molt estables. Del total d’alumnes, un 15% té nacionalitat estrangera i un 43% està matriculat en un  centre públic.

El curs 2019-2020 va veure’s afectat, en la seva segona meitat, per la pandèmia de COVID-19. Durant aquest període les classes presencials van ser suspeses, tant en l’ensenyament no universitari com en l’universitari. La primera meitat del curs 2020-2021 es va caracteritzar pel retorn a les aules i pel confinament dels grups que havien estat en contacte amb positius de COVID-19. El nombre màxim d’alumnes confinats va ser de 17.917, el 31 d’octubre.

  1. Cultura

L’inici de la crisi de la COVID-19 al març del 2020 va tenir importants repercussions en la vida cultural de la ciutat. Les dades que es presenten d’equipaments i activitats culturals (biblioteques, museus, espais arquitectònics, audiovisuals, sales d’espectacles, festes, festivals…) reflecteixen el col•lapse que va suposar la pandèmia en la vida cultural de la ciutat.

A totes les biblioteques de la ciutat la baixada d’usuaris presencials va ser notable. Les biblioteques públiques de la ciutat (40) van tenir un 62,9 % menys de visites que l’any 2019.

Al 52 centres cívics de la ciutat, les activitats i inscripcions de formació van disminuir al voltant del 50%, i les activitats dedicades a la difusió cultural es van situar un 66% per sota de les del 2019.

Els visitants a museus van passar de 12,7 milions el 2019 a 2,9 milions al 2020 (un 76,5% menys en un any), i també als espais d’interès arquitectònic els visitants van disminuïr un 82,8%, passant de 11,6 milions a 2 milions de visitants el 2020.

  1. Esports

El tancament dels equipaments esportius de la ciutat va provocar un fort descens tant d’usuaris  (-47%) com d’abonats (-34%), fent caure la sèrie d’anys de creixement que havia situat l’any 2019 en els màxims històrics de la sèrie.

Tots els espais esportius públics de Barcelona (les 1.924 instal•lacions censades) el passat 15 de març 2020 van deixar d’estar operatius per l’estat d’alarma decretat arran de la crisi sanitària derivada del COVID-19.

  1. Seguretat i protecció

Des de l’entrada en vigor del Decret d’Estat d’Alarma el passat 14 de març de 2020, tant la Guàrdia Urbana com el Servei de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament de Barcelona es van reorganitzar i reforçar per a fer front a la situació d’emergència.

Durant el 2020, Bombers de Barcelona va fer 16.807 intervencions entre salvaments, assistències tècniques i incendis/explosions; en comparació amb un any abans, les actuacions han davallat un 11,6%.

La Guàrdia Urbana va realitzar  367.372  actuacions d’ajut i assistència durant l’any 2020, un 4,7% més que un any enrere. Els fets delictius consignats pels Mossos d’Esquadra van caure un 42,1% en relació amb el 2019.

  1. Justícia

Els Jutjats de Violència sobre la dona palesen una disminució dels delictes el 2020 del 4,9%. L’activitat dels Jutjats de Violència sobre la dona en relació als delictes més nombrosos, els de lesions, va disminuir un 12,3%, mentre que els delictes relatius al trencament de mesures i als homicidis van augmentar considerablement. Tant els delictes lleus (-26,8%) com les denúncies realitzades (-16,5%) es van reduir considerablement. Cal tenir en compte que bona part del 2020 va estar afectada per confinaments i restriccions per la pandèmia de COVID-19.

Els llançaments d’habitatges van disminuir considerablement en relació amb l’any anterior (-49,2%).

  1. Treball i teixit productiu

La situació derivada de la pandèmia de COVID-19 va tenir un impacte directe i molt sever sobre l’ocupació, la contractació i el teixit productiu.

La crisi sanitària i les mesures associades a la seva contenció van fer que la xifra de persones aturades s’enlairés fins a tancar l’any amb 93.842 aturats (+35,9% respecte desembre de 2019). Durant l’any 2020 es van signar 658.463 contractes de treball, un 54% menys que l’any 2019.

  1. Activitat econòmica i finances

La pandèmia i les mesures adoptades per limitar la seva expansió van provocar un desplom de l’economia global el 2020. A Barcelona, la tendència alcista de l’activitat econòmica dels darrers anys es va interrompre de manera abrupta i es va contreure un 11,6% en termes reals-

L’impacte de la pandèmia no va ser homogeni: algunes branques d’activitat més afectades pel confinament i les mesures que limitaven la mobilitat -comerç, transport i hostaleria o activitats creatives- van patir davallades de fins el -25%; d’altres branques -com les activitats professionals o la construcció- van registrar caigudes però de menys intensitat, d’entre el -13 i el -15%.

  1. Renda, consum, comerç i preus

L’estimació de la renda disponible de les llars per càpita (RDLpc) dins de Barcelona elaborada per l’Oficina Municipal de Dades revela que el  districte  amb  un  nivell  de RDLpc més  alt  és  Sarrià-Sant Gervasi,  que  amb 33.113€ supera  el  valor  de  Barcelona  en  un  54%.

L’enquesta de pressupostos familiars revela una notable caiguda de la despesa mitjana de les llars barcelonines al llarg del 2020. Després d’un bienni de quasi estancament al voltant dels 35.000 euros, l’any de la pandèmia va recular fins a 30.700 euros, un 14,0% menys.

El consum de subministraments bàsics (electricitat, gas, butà-propà o aigua) es va contraure pel descens general de l’activitat; una tendència que també va seguir el consum privat amb la notable excepció dels béns i serveis de primera necessitat.

  1. Turisme i promoció econòmica

El turisme i la promoció econòmica són dues de les activitats més afectades per la crisi sanitària de la COVID-19, amb un descens del 76,8% dels turistes.

L’opció preferida d’allotjament dels 3,2 milions de visitants que aquest any van pernoctar a la ciutat va ser l’hotel, escollit per més de dos milions de turistes.

En conjunt, segons l’enquesta d’ocupació hotelera de l’INE, el grau d’ocupació en termes de places de la ciutat de Barcelona es va enfonsar fins el 27%, a molta distància del 70% de l’any anterior. En un context marcat completament per la pandèmia, l’assistència a fires i congressos va quedar pràcticament anul•lada a partir del mes de març.

  1. Transports i circulació

La quantitat de viatges urbans del transport públic col•lectiu integrats en el Sistema Tarifari Integrat es van reduir un 47% en relació amb l’any anterior, baixant a 360 milions de desplaçaments (agrupant metro, bus, servei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat i del Tramvia) i tots els mitjans van estroncar la tendència expansiva dels anys precedents.

En el context d’apostar per una mobilitat més sostenible i més saludable, l’ampliació de la xarxa ciclable de la ciutat va afavorir l’expansió de l’ús de la bicicleta, que a finals de 2020 comptava 236 km de carril bici, 772 km de zona 30 i  135 km de plataforma única. L’estoc de bicicletes del servei bicing ha augmentat fins a 7000 unitats a disposició dels més de 126 mil abonats, que compten amb 519 estacions.

El Port de Barcelona va reduir el trànsit de passatgers un 81,5% respecte l’any anterior. La navegació en ferris de línia regular va caure un 55,8% i la caiguda dels creuers va ser superior al 90%. Els 12,7 milions de passatgers de l’aeroport del Prat van reduir un 75,8% respecte 2019.

  1. Edificis, habitatges i mercat immobiliari

La lectura de les bases de dades cadastrals de 2020 es quantifica un estoc de 815.075 locals habitatge, que amb una superfície mitjana de 78m² i 61,5 anys d’antiguitat, els correspon un valor cadastral unitari de 1.018,6 €/m².

La COVID-19 va penalitzar el dinamisme del mercat immobiliari, reduint-se en un 22,3% la formalització de contractes d’accés a l’habitatge en relació amb un any abans. Es van registrar 40.416 signatures de contractes de lloguer (-21%) i 9.861 de compravenda (-26,5%).

En el mercat de lloguer, la mitjana de l’import del rebut es va situar en 964 euros mensuals (13,9€/m²/mes) xifra que respon tímidament a les mesures de la recent llei de contenció de rendes entrada en vigor el darrer trimestre de l’any 2020.

  1. Urbanisme i obres públiques

Si observem els 101,4 km² de superfície de Barcelona en termes d’usos del sòl bàsics, veurem que es reparteixen de la següent forma: el 27,1% està destinat a ús residencial, el 21% correspon a xarxa viària, el 28,1% són parcs (14,7% forestals i 13,4% urbans), i el 13,7% restant l’ocupen infraestructures i serveis tècnics.

  1. Xarxes de serveis al carrer

Amb un volum global de 723 mil tones de residus sòlids urbans, Barcelona ha trencat el 2020 la trajectòria de creixement progressiu dels darrers vuit anys (-10% respecte l’any passat) i ha reduït la recollida mitjana diària per habitant a 1,19 kg; indicador que representa disminuir la càrrega en 220 tones menys de mitjana al dia. Representa una reducció de 61 kg/any  per persona respecte l’any passat.

Pel que fa al mobiliari urbà i a les instal•lacions dels parcs de la ciutat, alguns dels indicadors que s’hi poden comptar són els 27.714 bancs en espais verds, les 894 àrees de joc infantil, les 15 pistes de patinatge, les 7 pistes de monopatí, els 47 espais amb àrees per a la gent gran i els 49 circuits de salut.

  1. Societat del coneixement

La majoria de la ciutadania -un 92%-  viu en habitatges connectats a internet, mentre que un 8% de les llars no disposen de connexió a la xarxa. El teletreball, que es va estendre durant el confinament, el van poder desenvolupar un 58% de les persones ocupades; alhora, un 68% de l’alumnat menor de 16 anys va poder fer escola on line.

El Servei Barcelona wifi té prop de mil punts de connexió repartits tant a la via pública com en equipaments municipals. També a les estacions de metro hi ha setze punts que cobreixen diferents línies i 1.100 autobusos ofereixen el servei.

  1. Eleccions

En contrast amb un any 2019 molt intens, 2020 va ser un any més assossegat en termes electorals, sense cap contesa electoral.

  1. Administració municipal

La plantilla de l’Ajuntament de Barcelona la formen 6.999 persones, un 35% de les quals són dones.

La relació dels ciutadans amb l’administració municipal es canalitza cada cop més via consultes i tràmits al Web de l’Ajuntament. Al llarg del 2020, els tràmits via web -impulsats en part per les restriccions de mobilitat- van continuar augmentant  i van créixer un 6,0% fins assolir 1,85 milions.

 

 

Enllaços relacionats

Declaracions de Maria Jesús Calvo, Cap del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades (OMD)

Vídeo (MP4)

Àudio (WAV)





Paraules clau
Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2021/