Servei de Premsa
18/09/2024
La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència programa més d’un centenar d’activitats entre Barcelona i Madrid, del 21 al 26 de febrer
09/02/2023
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Colau ha reivindicat la Biennal com una “estratègia de futur” a través de la qual “no només es potencia l’extraordinari ecosistema científic i de recerca sinó també el fet d’obrir-lo a la ciutadania perquè s’ho faci seu i per ser-ne també protagonista”
La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha lloat “la manera de mirar la vida d’aquesta ciutat” i ha agraït que Barcelona hagi optat per la cooperació i per convidar a assumir reptes de manera conjunta amb altres ciutats
El programa d’activitats explorarà el concepte de viure, i posarà el focus en aquella ciència que observa les relacions de la nostra espècie amb l’entorn natural, humà i digital
La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència ha programat al voltant de 120 activitats que es desenvoluparan de manera simultània entre les ciutats de Barcelona i Madrid, totes dues ciutats, seus d’aquesta tercera edició que se celebrarà del 21 al 26 de febrer. Durant sis dies, la Biennal Ciutat i Ciència, que compta amb la participació directa de més de 260 persones, reflexionarà sobre el fet de viure i posarà el focus en aquella ciència que observa les relacions de la nostra espècie amb l’entorn natural, humà i digital. Les activitats es desenvoluparan al voltant de quatre eixos: viure la ciutat, viure en equitat, viure amb la ciència, i viure la creativitat. I es podran viure en un total de 25 espais dels quals 22 al barri del Raval de Barcelona i 3 a Madrid (ciutat que concentra tota la seva activitat a l’entorn del Círculo de Bellas Artes de Madrid).
L’organització de la Biennal es fa amb la col·laboració del Círculo de Bellas Artes de Madrid i el Ministeri de Ciència a través de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). A més, la col·laboració entre Madrid i Barcelona per l’organització de la tercera Biennal Ciutat i Ciència és fruit de l’acord de capitalitat cultural i científica de Barcelona i a través d’aquest acord, compta amb el suport financer del Ministeri de Cultura.
La Biennal Ciutat i Ciència és un dels esdeveniments més importants de cultura científica que se celebren a la ciutat de Barcelona, que mostra l’aposta decidida que ha fet l’Ajuntament de Barcelona per la política científica. De fet, és una de les actuacions previstes al Pla Barcelona Ciència 2020-2023 amb l’objectiu d’enfortir les activitats de divulgació i comunicació de la ciència, per generar capacitat crítica, de coneixement i vocació científica en totes les edats.
L’alcaldessa, Ada Colau, ha presidit avui la presentació del programa de la Biennal Ciutat i Ciència 2023, en un acte celebrat al Saló de Cent al qual hi ha assistit també la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; el tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí; la directora general de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT), Immaculada Aguilar; el director del Círculo de Bellas Artes de Madrid, Valerio Rocco, i quatre dels cinc comissaris de la Biennal: la investigadora principal de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Helen Cole; el catedràtic al Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i creador del grup OpenSystems-UB, Josep Perelló i l’escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, Lluís Nacenta, i la científica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) d’Espanya i directora del Grupo de investigación sobre Libro Académico (ILIA), Elea Giménez Toledo. El cinquè comissari d’aquesta edició de la Biennal, que no ha pogut assistir a l’acte d’avui, és el catedràtic emèrit d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Madrid, José Mauel Sánchez Ron.
Colau ha reivindicat la Biennal com una “estratègia de futur” de la ciutat a través de la qual “no només es potencia l’extraordinari ecosistema científic i de recerca que té Barcelona sinó també el fet d’obrir-lo a la ciutadania perquè s’ho faci seu i per ser-ne també protagonista”. Colau ha remarcat que “la Biennal permet treure debats crucials de petits cercles de gent experta per compartir-los amb tota la ciutadania”. L’alcaldessa també ha recordat que aquesta tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència representa la consolidació del projecte iniciat l’any 2019 per qui aleshores era comissionat de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats (actualment ministre d’Universitats). “Aquella primera edició ens va mostrar que això tenia molt de sentit: va aplegar 12.000 participants, la qual cosa ens va confirmar que havíem de mantenir aquesta proposta per la gran receptivitat que hi va haver per part de la ciutadania.”
Finalment, Colau ha fet referència al paper de l’Ajuntament de Barcelona en l’impuls de la ciència a la ciutat. Barcelona, de fet, és capital científica i cultural pel seu ecosistema d’universitats i centres de recerca capdavanters a nivell internacional, per la seva producció científica, però també perquè l’Ajuntament de Barcelona tot i no tenint competències directes i malgrat disposar de pocs recursos, lidera tot un conjunt de polítiques i projectes estratègics en matèria de ciència per donar impuls i reforçar tot aquest econsistema de coneixement que alhora és un enorme motor econòmic.
Per la seva banda, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant s’ha referit al pensament i al diàleg com a fonts d’entesa en contrast amb el soroll que generen aquells que opten per l’odi i la intolerància. “Qui hauria de dir que les ciutats s’haurien d’erigir en nuclis de resistència davant l’imperi de l’odi”, ha dit Morant. La ministra ha recordat l’exalcalde Pasqual Maragall de qui ha explicat que “es plantejava preguntes d’aparença bàsica que de fet es dirigien a questions fonamentals. Una d’elles va ser la pregunta per a què serveix la ciutat, que derivava en una altra sobre quin sentit té aquesta manera de construir-nos, i que ell mateix es responia dient que la ciutat és l’espai de vida i ha de servir perquè les seves ciutadanes i ciutadans siguin més feliços”. Finalment, la ministra Diana Morant ha agraït i lloat “la manera de mirar la vida d’aquesta ciutat”. Segons Morant, “hi ha ciutats que quan ostenten una capitalitat busquen soledat per destacar per damunt dels altres contendents, per polaritzar. Però Barcelona no té aquest esperit, la prova és aquesta Biennal, que ha optat per la cooperació i convida a assumir reptes de manera conjunta”, ha dit.
Durant l’acte, els comissaris, Helen Cole, Josep Perelló, Lluís Nacenta i Elea Giménez, han comentat algunes de les activitats destacades de la programació tant a Barcelona com a Madrid. Han remarcat que la Biennal escapa del paradigma de la divulgació científica i aborda a través de diferents formats més horitzotals com xerrades, converses o debats, la reflexió de forma crítica sobre temàtiques que travessen la ciutat. També s’endinsa en debats sobre la salut planetària i la salut humana, així com la justícia ambiental. I s’han referit a tot un ventall de presentacions i activitats que fusionen art i ciència, mostrant com l’intercanvi de papers i l’abandonament dels llenguatges especialitzats permeten anar més enllà del model conegut i enfilen una altra manera d’acostar-se al coneixement des de l’estètica científica.
Més informació
Altres materials relacionats
Spot: https://www.youtube.com/watch?v=XA0gaW-GDeg
Cartell: https://ajuntament.barcelona.cat/cartells/ca/2023/biennal-ciutat-i-ciencia-2023
Paraules clauBiennal Ciutat i Ciència/