Núria Borràs, Paola Manjón, Maria José Bilbao, Unió Esportiva Horta i el documental ‘S’ha acabat. L’efecte Rubiales’, guanyadores del 17è Premi Dona i Esport : Servei de Premsa

Núria Borràs, Paola Manjón, Maria José Bilbao, Unió Esportiva Horta i el documental ‘S’ha acabat. L’efecte Rubiales’, guanyadores del 17è Premi Dona i Esport

24/10/2024



Temps estimat de lectura: 4 minuts

 

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Barcelona Esports, ha lliurat aquest dijous els reconeixements a les guanyadores de la 17a edició del Premi Dona i Esport. Les guardonades han estat el documental ‘S’ha acabat. L’efecte Rubiales’ (Premi Mitjà de Comunicació), Núria Borràs (Premi Dona Dirigent Esportiva), Paola Manjón (Premi Dona Esportista), Maria José Bilbao (Premi Mireia Tapiador a la Promoció de l’Esport) i la Unió Esportiva Horta (Premi Club Esportiu).

 

 

El regidor d’Esports, David Escudé, ha volgut felicitar a totes les premiades en aquesta edició i ha remarcat: “Vivim moments històrics en la defensa dels drets i la lluita per la igualtat de gènere dins de l’esport. Els Jocs Olímpics de París, per exemple, han estat els primers en aconseguir una paritat de gènere en participació però encara queda molt camí per recórrer. En aquest sentit, el Premi Dona i Esport també és un reflex d’aquest moment clau que viu la societat. Amb un rècord de candidatures rebudes en aquesta edició, creiem que aquests guardons són més necessaris que mai per seguir avançant en la lluita per la igualtat de gènere dins de l’àmbit esportiu”.

 

Guanyadores 2024

‘S’ha acabat. L’efecte Rubiales’ és un treball periodístic de Ruth Gumbau i Jordi Bentanachs que va ser protagonista de la nit temàtica sobre masclisme en l’esport de ‘Nits Sense Ficció’ de TV3. Ha guanyat en aquesta categoria per la seva aportació a denunciar les violències masclistes de tota mena (psicològics, sexuals, abús de poder) en l’entorn esportiu i, concretament, dins del futbol. Estrenat durant 2023, el documental ha volgut reflectir i ser testimoni d’una revolució i donar veu a aquelles dones que volen denunciar els abusos que han patit durant la seva carrera esportiva. Només uns mesos després de la victòria de les selecció espanyola femenina al Campionat del Mundial de Sydney, aquest treball posa en relleu els abusos i les desigualtats de gènere a l’esport català, amplificant veus com les de Laia Sanz, Marta Romance i Tania Álvarez per exposar els micromasclismes i casos greus d’assetjament. A través d’un enfocament crític i analític, el film aborda el canvi cultural necessari per combatre aquestes problemàtiques, incloent-hi iniciatives de clubs com el BM Granollers i el CP Vila-sana en la protecció i suport a les seves esportistes.

 

És una figura destacada al Claror i en l’àmbit esportiu de la ciutat de Barcelona. Durant els seus anys de dedicació, ha contribuït al creixement de l’entitat, la defensa de l’esport inclusiu i de base, i a fomentar l’activitat física com a eina educativa valuosa per als infants. Reconeguda per la dedicació incansable i la eficàcia discreta, aquest guardó reflecteix un desig sincer de reconeixement públic per la seva destacada carrera professional en la gestió d’equipaments esportius i la promoció de l’activitat física amb una profunda mirada de gènere.

 

Jugadora de bàsquet adaptat, ha guanyat la Medalla d’Or als Special Olympics World Games de Berlín 2023 i la medalla d’Argent als Jocs Special Olympics de Granollers amb l’equip mixt d’acidH. Anteriorment, ha estat medallista en altres Jocs Special Olympics, com Abu Dhabi 2019 i Reus 2016. Els seus objectius inclouen seguir jugant amb l’acidH – Lluïsos de Gràcia i participar en els Special Olympics World Games Austràlia 2027, així com fomentar l’esport adaptat.

 

L’Unió Esportiva d’Horta te actualment més de 270 llicències femenines i 16 entrenadores. Durant 2023, va destacar per les victòries dels equips femenins de waterpolo i natació. El sènior femení va aconseguir la tercera posició a la Lliga Nacional de Primera Divisió i la Copa Federació, mentre que joves promeses com Marina Pineda i Cèlia Vaquero van obtenir èxits internacionals. En natació, l’equip benjamí va guanyar els relleus del Campionat de Catalunya, i va consolidar així el club com un referent en aquests esports.

 

Doctora de professió, ha fet contribucions fonamentals a la natació artística com a esportista, entrenadora, àrbitra, docent i dirigent. Campiona d’Espanya durant disset anys i participant en el primer Campionat del Món, del 1973, va cofundar el CN Kallipolis, és directiva de la Federació Catalana de Natació i col·laboradora de la Real Federación Española de Natación, i ha liderat diverses iniciatives com el Gabinet d’Esport i Gènere, de la Secretaria General de l’Esport. Membre del Comitè Tècnic de la World Aquatics, ha estat clau en la implementació del nou reglament per als Jocs Olímpics de París 2024.

 

Més informació:





Paraules clau
17è Premi Dona i Esport/