You are here

Les exposicions que inauguren el Centre d'Art Contemporani de Barcelona

Cultura. El passat dissabte 15 de febrer es va posar una primera pedra simbòlica que va servir de tret de sortida de les noves exposicions del Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

El cas més paradigmàtic és el de les pedres fonamentals. La primera que es posa en la construcció d’un edifici ho té tot: anonimat, singularitat i superstició; passat i futur en una sola pedra.

El passat dissabte 15 de febrer es va posar una primera pedra simbòlica que va servir de tret de sortida de les noves exposicions del Centre d’Art Contemporani de Barcelona: Succeeix cada dia, de Jordi Mitjà, i La biblioteca infinita, de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer.

“SUCCEIX CADA DIA”

Artista: Jordi Mitjà

Dates: del 15 de febrer al 26 de juliol de 2020
Inauguració: dissabte 15 de febrer, a les 12h
Lloc: Planta baixa i Planta 1

A cura de Joana Hurtado Matheu

De tots els pesos que carreguen les pedres, el de la metàfora és el més feixuc. Fundacionals en la construcció i decoració de la nostra humanitat, les hem tallat per caçar i sobreviure; les hem agrupat per fer murs que separen i sostres que uneixen; les hem entronitzat i col·leccionat, donant-los formes i llegendes que les han fet parlar.

Hem erigit amb elles un món d’al·legories: imatge del rodamon, és el còdol de la cançó; la llosa de Sísif que carreguem, eternament incansables; o la que ens fa ensopegar i caure, una vegada i una altra, sempre la mateixa, sempre diferent. Però hi ha pedres anònimes i pedres amb nom. Hi ha pedres marginals, com tu, pedra petita, protagonista humil d’algun poema, que de cop dones veu a les grans revolucions: de la fona a les llambordes, és la victòria contra Goliat. També hi ha les pedres precioses i les escollides, com la pedra de Rosetta, la Pedra Negra de la Kaba i les taules dels Deu Manaments –pedres que mouen masses… I masses de pedra que no se sap com han arribat fins on són: del menhir a l’obelisc, dels conjunts megàlits als rocs tel·lúrics, l’apropiació d’aquestes pedres ens ha servit per donar sentit a una data o un fet inexplicable.

El cas més paradigmàtic és el de les pedres fonamentals. La primera que es posa en la construcció d’un edifici ho té tot: anonimat, singularitat i superstició; passat i futur en una sola pedra. Com a auguri de fortalesa, aquest acte d’enterrar per projectar és una tradició que ha saltat de l’esfera religiosa a la civil, i ha substituït així la consagració de bisbes per la foto amb polítics. Hem anat d’una pedra a una altra, d’una imatge a una altra, seguint la passera de la paràbola humanista, però del símbol al fetitxe és la literalitat de la il·lusió la que ha quedat sepultada.

Per qüestionar aquest pes de la metàfora que afeixuguen les pedres, Jordi Mitjà les fa volar. I ho fa ampliant la paradoxa, dilatant la distància entre contraris per desplegar tots els matisos i les tensions de l’entremig. Destapar les contradiccions suposa deixar en suspens qualsevol significat, mostrar la precarietat meravellosa sobre la qual balla el nostre imaginari. L’artista interromp el missatge perquè ens fixem en la matèria i la forma, per introduir interrogants sobre la nostra relació amb l’entorn, des d’una simple pedra fins a l’esllavissada d’imatges que ens parlen, cada dia, des de tot arreu.

 

” LA BIBLIOTECA INFINITA” 

Artistes: Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer

Dates: del 15 de febrer al 24 de maig de 2020
Inauguració: dissabte 15 de febrer, a les 12h
Lloc: Planta 2 i Planta 3

La biblioteca infinita és una col·laboració en procés que el 2007 van iniciar Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer, artistes establerts a Berlín. Es tracta d’un arxiu de llibres en constant creixement, creat a base de recombinar pàgines d’una o més publicacions trobades i datades entre 1890 i els anys vuitanta. Cada llibre es descompon, modifica i reestructura en volums nous i únics. Les imatges i les pàgines passen per un lapse no operatiu fins que es reuneixen per formar un altre conjunt. El concepte de cada nou volum es desenvolupa gradualment a partir del contingut del llibre original i de les associacions que es generen en el procés de creació. Mitjançant paràmetres empírics, conceptuals o poètics, la «biblioteca infinita» de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer planteja la plasticitat dels llibres impresos com una forma d’art i les innombrables possibilitats d’apropiar-nos d’aquest material a base de reciclar, encavalcar, juxtaposar, remesclar, fusionar o alterar, fins al punt que l’original deixi d’existir i modifiquem sens dubte la nostra manera de veure’l.

Els artistes, que s’han inspirat en l’obra de Jorge Luis Borges, concretament en el conte La biblioteca de Babel, conceben la biblioteca com un espai per a totes les adaptacions i combinacions possibles, una metàfora de l’univers i de la humanitat en la seva recerca incansable de coneixement. Fins i tot es pot arribar a considerar el projecte com una analogia de l’evolució de les espècies, de múltiples finals i començaments, mitjançant la reproducció i els encavalcaments d’orígens, cultures i identitats. L’ús selectiu i la descontextualització d’un contingut i un coneixement existents també són un reflex de les tendències actuals. En un món digital accelerat, cada cop es fa més complex i difícil assimilar la multiplicitat indefinida i la naturalesa excessiva de les imatges i de la distribució del coneixement. Els volums de La biblioteca infinita acabats de crear plantegen qüestions sobre l’autenticitat i l’autoria, i actuen com una reflexió profundament contemporània sobre la condició de les imatges, sobre la seva producció, reproducció i circulació i sobre la seva capacitat de capturar i transportar informació i significats.

Notícies

Històries del Recinte Fabra i Coats

05/04/2020

Patrimoni històric. Un recorregut per la història del Recinte Fabra i Coats.

Aturem màquines al Recinte Fabra i Coats

18/03/2020

Aturem màquines al Recinte Fabra i Coats del 14 al 27 de març

Vídeo

Fem un recorregut pels espais de la Fabra i Coats i el dia a dia de les entitats que acull el recinte.
Cultura, creativitat, història i educació conviuen en més de 20.000m2 de naus rehabilitades, testimoni del passat industrial del Districte de Sant Andreu.