Barcelona Ciutat Global

Un acte celebrat al Saló de Cent el 22 d’octubre va precedir la hissada de la bandera europea a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, on es desplegarà de forma permanent. L’acte va reunir l’alcalde Jaume Collboni amb representats polítics i de les institucions de la UE, com el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, el vicepresident del Comitè de les Regions, André Viola, o el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro. També van assistir una nodrida representació de consolats i d’entitats ciutadanes amb un paper destacat en el compromís europeista de la ciutat en els darrers quaranta-cinc anys.

La incorporació d’aquesta bandera va ser disposada el passat mes de maig per l’alcalde Collboni com una mostra del compromís de Barcelona amb la defensa dels valors europeus i la mateixa construcció europea. Un cop finalitzades les obres de millora a la cornisa de l’edifici consistorial i l’actualització de la il·luminació ornamental, l’Ajuntament va completar també la petita reforma per poder afegir la nova bandera al costat de les altres tres ensenyes oficials. A partir d’ara, i d’esquerra a dreta, les quatre banderes que onejaran són les de Barcelona, Espanya, Catalunya i la Unió Europea.

Durant l’acte, Jaume Collboni va remarcar que les ciutats són el “quilòmetre zero de les polítiques europees” i han de tenir un major paper en la governança del projecte europeu. Va destacar especialment les mesures estructurals per l’accés a l’habitatge, “una política de cohesió de primer nivell social que ha de tenir la participació de les ciutats com a definidores de les polítiques i també com a administradores d’aquesta política sobre el terreny.”

Avui Barcelona participa activament a les principals xarxes de ciutats europees i internacionals, una realitat que Collboni va atribuir en bona part al llegat europeista de l’alcalde Pasqual Maragall. Va destacar l’impuls a la principal xarxa de ciutats europees, Eurocities, o la relació que va tenir l’alcalde amb Jacques Delors, president de la Comissió Europea, amb qui compartien una visió d’Europa fonamentada en el principi de subsidiarietat i en la proximitat.

Precisament, gràcies a aquest llegat i al treball continuat de la ciutat, el juliol de l’any 2025 Barcelona acollirà la conferència Àgora que organitza anualment l’Institut Jacques Delors, una plataforma de pensament i debat que aborda els reptes i prioritats de futur de la UE amb experts i responsables de la presa de decisions.

L’alcalde Collboni també va enviar un missatge de resposta als discursos de l’odi: “a Barcelona creiem en el somni europeu d’una societat lliure i democràtica, que proveeix dels serveis bàsics als seus ciutadans i ciutadanes. Una societat del benestar basada en la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets.” Per aquest motiu, la Unió Europea ha de garantir mecanismes d’acollida i d’integració de la diversitat de les persones que emigren, que ho han de fer amb garanties: “la deportació no és la solució, és una aberració que ha de ser condemnada per tots els que defensem la integració, la convivència i el respecte dels drets humans, que són els valors fundacionals de la Unió.”

Nova comissionada d’alcaldia d’Afers Europeus de l’Ajuntament

El 26 de setembre es va anunciar que l’alcalde Collboni creava la nova figura de comissionada d’alcaldia d’Afers Europeus amb la missió de reforçar el paper de Barcelona a Europa en àmbits estratègics com les polítiques d’habitatge i clima. El càrrec l’ocuparà l’economista i periodista Mar Jiménez.

Notícies recents relacionades

• L’alcalde de Barcelona fa una crida des de Roma per una aliança de ciutats per fer de l’habitatge una prioritat de la nova Comissió Europea
• Barcelona i Salzburg comparteixen estratègies sobre polítiques d’habitatge públic
• Barcelona i Bolonya reforcen l’aposta de les ciutats per guanyar participació en l’elaboració de polítiques de la UE en àmbits com l’habitatge