L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va participar en la 166a Sessió Plenària del Comitè Europeu de les Regions celebrada el 14 de maig a Brussel·les per defensar el dictamen “El paper de les ciutats i les regions en el Pla d’Habitatge Assequible de la UE”, que es va aprovar. Jaume Collboni -acompanyat per la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez– és el primer alcalde de Barcelona que intervé com a ponent al Plenari de l’organisme, i a la sessió també va participar la italiana Irene Tinagli, presidenta de la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge a la UE del Parlament Europeu.

En la seva intervenció, l’alcalde va destacar que “avui donem un pas de gegant” per fer “una autèntica política europea d’habitatge” amb l’aprovació del dictamen, i que el està en joc a Europa és “el dret a viure a les nostres ciutats, a no sentir-se expulsat, a fundar una família, un projecte de vida a la ciutat que ens ha vist néixer, a preservar la nostra identitat plural i diversa, dels nostres barris, del nostre comerç, de l’estil de vida europeu”.

Collboni va remarcar que a “tota Europa ens enfrontem a una autèntica crisi social de l’habitatge mai viscuda abans, que no només impacta al dret bàsic de tenir un sostre pels més vulnerables, sinó que també impacta a milions de famílies treballadores i de la classe mitjana urbana europea”… “el missatge és clar: no podem fallar, hem d’estar a l’alçada”, i ha finalitzat recordant que “aquest ha de ser el mandat europeu de l’habitatge”.

Pel que fa al dictamen, l’alcalde va expressar que “proposa un full de ruta: més fons per la construcció i rehabilitació d’habitatge protegit i assequible, millors regulacions i més capacitat de decisió per a les ciutats”, i parteix de dues premisses “cal garantir el dret a l’habitatge com a dret universal i cal fer-ho ja, no podem esperar; i hem de fer valer el principi de subsidiarietat: el que es pugui resoldre a nivell local i regional, s’ha de resoldre a nivell local i regional”.

En concret, Collboni va reclamar que “necessitem més recursos ja, no podem esperar a 2028, i mentrestant, hem d’utilitzar tots els instruments que estan al nostre abast”, com són els fons Next Generation no reclamats i l’actual revisió de la Política de Cohesió, que és un instrument fonamental a llarg termini.

Pel que fa a la regulació, va posar en valor que a Barcelona s’estan canviant les regles del joc, i va destacar que el dictamen proposa la reforma dels ajuts d’Estat per ampliar el públic objectiu de les polítiques públiques d’habitatge; l’ampliació de les restriccions al lloguer de curt termini en mercats d’habitatge tensionats, i l’ampliació de la definició d’habitatge assequible.

“Les ciutats som la zona zero de la crisi de l’habitatge, i per tant, hem de ser la zona zero de la solució”, va dir l’alcalde, remarcant que “aquest Dictamen és, sobretot, una mà estesa a la Comissió, al Consell i al Parlament: aquí estem les ciutats i les regions disposades a treballar per una solució europea a un problema europeu”.

Comitè Europeu de les Regions: un espai d’incidència política per als governs locals a la UE

A finals de 2023, l’alcalde Collboni va ser designat per la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) com un dels quatre membres de les corporacions locals espanyoles per formar part de l’assemblea política del Comitè de les Regions (CdR).

La funció del Comitè és presentar els punts de vista locals i regionals en la legislació de la UE i ho fa emetent dictàmens sobre les propostes de la Comissió Europea. La Comissió Europea i el Consell de la UE han de consultar al Comitè en qüestions d’importància directa per a les autoritats locals i regionals, i poden demanar el seu parer sempre que ho desitgin. Per la seva banda, el Comitè pot emetre dictàmens per pròpia iniciativa i presentar-los a la Comissió Europea, al Consell de la UE i al Parlament Europeu.

Els membres del CdR són proposats pels estats membres i nomenats oficialment pel Consell de la UE per un període de quatre anys renovables. La representació espanyola està formada per 21 membres: 17 representants autonòmics (i el mateix nombre de suplents) i quatre representants dels ens locals (amb els seus respectius suplents).