L’Ajuntament de Barcelona publica ‘1.322. Una mirada fotogràfica als refugis antiaeris de Barcelona’, de Xavier Domènech i Ana Sánchez, el llegat que els bombardeigs de la Guerra Civil van deixar sota els carrers de Barcelona, patrimoni únic a Europa. Aquest treball fotogràfic i de recerca es mostra a l’exposició “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”, a La Model. Espai de Memòria de Barcelona, del 30 de març al 31 de juliol de 2023, organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica.
Aquest llibre ofereix 170 imatges inèdites dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a Barcelona, que, entre el 1937 i el 1939, van salvar milers de vides. Refugis comunitaris, privats, de fàbriques col·lectivitzades, d’institucions republicanes i de dirigents polítics, com Juan Negrín o Lluís Companys, mostren una ciutat amagada a 10 metres sota terra.
“Ya no hay bocas de refugios vomitando a la noche aullidos de madre, ya no volverán por el cielo a matar niños: a partir de ahora, chavales, el peligro acechará en todas partes y en ninguna, la amenaza será invisible y constante”, escriu Juan Marsé a Si te dicen que caí.
La ciutat de Barcelona es va convertir en territori d’assaig previ a la Segona Guerra Mundial, que, sota l’aliança entre les tropes franquistes i el feixisme italià, es va aprofitar de la vulnerabilitat d’una societat que vivia el període de la Guerra Civil. L’objectiu, a més de destruir les indústries de la ciutat, era acovardir la població i esdevenir l’objectiu principal mitjançat els bombardeigs constants. Aquesta nova tècnica, anomenada bombardeigs de saturació, es va aplicar primer a Barcelona, després a Catalunya, com a banc d’experimentació i, posteriorment, a Europa.
Els refugis, model de resistència
El resultat d’aquests atacs va ser que més d’un milió de quilos de bombes van caure sobre Barcelona i van produir més de 2.700 morts i uns 7.000 ferits, entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939. Però la reacció de la ciutadania, com a model de resistència, supervivència i rebuig, va ser construir refugis antiaeris, amb l’objectiu de protegir-se dels bombardeigs. Un total de 1.322 refugis es van construir a la ciutat de Barcelona i ara formen part del nostre patrimoni i de la memòria col·lectiva, com a element, també, d’autoorganització popular.
“Als refugis vaig entendre que, si a Barcelona es va inaugurar una nova manera de fer la guerra, també hi va germinar una nova i extraordinària capacitat de resistir: per primer cop, lluny del front, la població d’una ciutat de cent quilòmetres quadrats foradava el terra a pic i pala i lluitava per mantenir una fràgil quotidianitat sota les bombes”, explica Ana Sánchez, coautora del llibre.
Un cop acabada la guerra, els refugis van passar a l’oblit. “En un principi, alguns es van conservar pensant en l’intent franquista d’intervenir en la Segona Guerra Mundial al costat dels seus germans feixistes i nazis, mentre que d’altres van ser utilitzats com a espai de joc per infants supervivents o, fins i tot, van servir de primeres barraques a les famílies que arribaven a la ciutat. Finalment, la Barcelona desenvolupista va acabar per soterrar-los del tot. La recuperació de la seva memòria va arribar amb la nova etapa democràtica. I, de nou, la iniciativa del teixit social de la ciutat va ser clau en el procés. De fet, els refugis, com un fragment d’un passat present, parafrasejant Octavio Paz, són el testimoni insubornable de la història”, explica Xavier Domènech, coautor del llibre.
Societat civil autoorganitzada
Dels 1.322 refugis inventariats, xifra que dona títol al llibre i a l’exposició, tan sols un 5% es van construir directament des de les institucions, mentre que un altre 10% van rebre subvenció pública. La resta va ser obra de la societat civil autoorganitzada. De fet, la densitat de refugis no es correspon amb les zones més castigades per l’Aviazione Legionaria i la Legió Còndor, sinó que està directament lligada al teixit associatiu. D’aquesta manera, barris com les Corts, Sarrià o Sant Gervasi, que, a més, també tenien menys densitat de població, disposaven, en proporció, de molts menys refugis que Ciutat Vella, Sants o Gràcia, on la cultura de cooperació entre veïns estava fortament arrelada.
Presentació: el 6 de juny
El dimarts 6 de juny, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de La Model (Entença, 155), tindrà lloc la presentació del llibre. En l’acte hi participaran els autors del llibre, Ana Sánchez, periodista i fotògrafa, i Xavier Domènech, professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com David Fernàndez, periodista, i Jaume Muñoz Jofre, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona.