L’Ajuntament de Barcelona i Viena Editors publiquen Barcelona Freak show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle xviii al 1939, d’Enric H. March, una crònica de la Barcelona de l’espectacle popular més fosc.
Aquest és un viatge a la part oculta de la nostra condició humana, allà on les meravelles i els monstres comparteixen espai. Un recorregut per un món perdut, on la deformitat i l’alteritat atreien l’atenció d’un públic delerós d’experimentar sensacions fortes, i on l’exploració i la descoberta del planeta van acostar el “monstre” a la porta de casa.
D’aquests tipus d’espectacle és d’on sorgeix l’anomenat “fenomen de fira” o “Freak Show”, que rep aquest nom arran de la pel·lícula Freaks, estrenada el 1932, on apareixien personatges presentats com a monstres o fenòmens, que patien obesitat, raquitisme, hirsutisme, nanisme, gegantisme, policefàlia, microcefàlia, albinisme, intersexualitat, androgínia, amputacions, malformacions òssies o tenien òrgans supernumeraris o els cossos units, com els germans siamesos.
El que es podia veure en una barraca de fira, a mig camí entre el circ i el gabinet de curiositats, formava la rebotiga vergonyosa dels espectacles benestants que s’oferien al teatre o a l’òpera, al mateix temps que eren el mirall convex on es mirava tota la comunitat, explica l’escriptor i actor Xavier Theros al pròleg del llibre.
Expectació mediàtica i debat moral
En aquesta història dels espectacles ambulants a la capital catalana, l’Enric H. March ha investigat un camp difícil de definir, d’una gran riquesa reflexiva i estètica, on es barregen les habilitats circenses, els zoològics animals i humans, les llanternes màgiques, les fantasmagories, els diorames o les exhibicions de monstres. Una barreja de gèneres menors que formen el relat d’un oci urbà alternatiu a l’oficial, que al segle xix van gaudir d’una gran expectació mediàtica i que van prefigurar molts debats morals que arriben fins als nostres dies. La visió d’un ésser humà tractat com una bèstia dins d’una gàbia, exposant-ne les deformitats o exhibit pel sol fet de pertànyer a un poble exòtic, va provocar innovadores polèmiques sobre els límits del que es podia mostrar en públic, sobre les fronteres del bon gust.