L’increment desorbitat del preu de l’energia, sumat a una emergència climàtica cada cop més evident, situa les ciutats davant la urgència d’apostar per fonts renovables i de cercar la màxima sobirania energètica possible. En el primer número de l’any de Barcelona Metròpolis, diferents persones expertes exposen les iniciatives que ja s’estan fent realitat i analitzen les dificultats que compliquen el camí cap a un nou model energètic.
El 70% del consum mundial d’energia es concentra a les ciutats, interpel·lades per la necessitat urgent de canviar el model actual i fer front a la vulnerabilitat que pateixen nombroses famílies. Hi ha molts interrogants que planen sobre aquesta crisi i poc temps disponible per prendre decisions efectives. Les fonts renovables, les empreses cooperatives i de base associativa i la irrupció de les elèctriques públiques són algunes de les eines que s’erigeixen com a alternatives per canviar radicalment el panorama. El conjunt d’especialistes del dossier “Un nou model energètic per a la ciutat” aporten idees i respostes, però també plantegen dubtes i problemàtiques. Publicat en el número 125 de la revista Barcelona Metròpolis, l’introdueix l’editorial “Avançar en la transició energètica”, de Milagros Pérez Oliva.
Marta García París obre l’especial de la revista amb una reflexió sobre els efectes que té la crisi energètica en les persones amb menys recursos. Demana una estratègia a llarg termini que no deixi ningú enrere, que redueixi la dependència exterior dels combustibles fòssils i que aposti per una generació d’energia més local i amb fonts no contaminants.
Per la seva banda, Joan Herrera urgeix les ciutats, grans devoradores d’energia produïda fora del seu territori, a apostar per la descarbonització. Alhora que defensa el desplegament massiu de la fotovoltaica i dels sistemes d’aerotèrmia, introdueix la figura de les comunitats ciutadanes d’energia, una solució d’economia d’escala ja recollida per una directiva europea.
El sociòleg Josep Espluga aborda els conflictes socials que es produeixen al territori al voltant de les infraestructures d’energies renovables. “Necessitarem sistemes polítics capaços de facilitar consensos, noves formes de pensar i noves narratives que ens permetin redefinir els models socioeconòmics de manera més justa i sostenible”, afirma.
D’altra banda, Assumpta Farran llança un missatge d’optimisme: després de trenta anys de polítiques per reduir les emissions, es comencen a veure resultats. “Estan passant coses molt interessants que ens allunyen de l’apocalipsi i del col·lapse que alguns proclamen i que ens apropen a una transformació del model energètic”, diu.
En concebre l’energia com un dret, les administracions locals se senten empeses a actuar. Tot i no tenir competències en els grans àmbits de la regulació, sí que poden influir sobre els eixos de la gestió energètica, per garantir-hi un accés universal, tal com defensa Cristina Castells. En aquest context les comercialitzadores públiques d’energia hi tenen molt a dir i a fer. Iu Gallart defensa aquest model que, sense ànim de lucre, “promou eines per consumir menys i millor”. Tanca el dossier Marcel Coderch, amb un article que, amb el títol de “La fi de l’era de l’abundància”, parla de decreixement: “El model econòmic actual senzillament no pot continuar, per raons físiques, geològiques i mediambientals”, afirma.
A més, a Barcelona Metròpolis…
Les entrevistes del primer número del 2023 estan dedicades a la poesia i la dansa. Francesc Bombí-Vilaseca entrevista el poeta Enric Casasses i hi repassa els seus inicis, la gran quantitat d’obra publicada i també la seva relació amb Barcelona i amb les institucions culturals. En una altra entrevista, Bàrbara Raubert parla amb Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors des del 2016 i premi nacional de dansa del Ministeri de Cultura. “Molts dels nostres artistes continuen tenint gires només a l’estranger, i això és com tenir els peus de fang”, lamenta.
A la secció En trànsit, Agustí Fernández de Losada fa un retrat de Cathryn Clüver Ashbrook, una veu imprescindible de l’anàlisi de la diplomàcia moderna. Aquesta politòloga d’origen germanoamericà va passar per Barcelona per participar en el seminari del CIDOB “La guerra a Ucraïna. La dimensió urbana d’una amenaça geopolítica”.
L’evolució del nomenclàtor a Barcelona i com reflecteix l’ADN ideològic que governa la ciutat són el punt de partida del reportatge “Visions urbanes” de Xavier Theros. Hi fa un recorregut cronològic pel canvi de noms de carrers i places durant tota la trajectòria democràtica recent, des de Narcís Serra fins a Ada Colau i des de la tasca dedicada a esborrar el nomenclàtor franquista fins a una activitat més centrada a augmentar la proporció de noms femenins.
La secció Barcelona en dades pren el pols al batec de la ciutat durant 24 hores i exposa gràficament nombroses xifres d’un dia qualsevol: des del volum de recollida de residus fins als quilòmetres de parcs i platges on esbargir-se, passant pel consum energètic i d’aigua, la mitjana de fets delictius diaris, les xifres de la mobilitat, l’activitat de Mercabarna, l’alumnat matriculat als centres educatius, l’activitat a les urgències hospitalàries un dia qualsevol o la Barcelona econòmica, comercial, cultural i turística, entre altres dades.
La febre del true crime atreu l’atenció del Debat, on nou persones expertes del sector analitzen per què funciona tan bé entre les audiències. En el Plec de cultura també hi trobareu l’article de Llucia Ramis “Wattpad: una altra manera de llegir”, sobre un fenomen que ha revolucionat el món editorial i en el qual estan triomfant joves escriptores, primer a la xarxa i després a les llibreries.
En l’apartat de llibres, destaquem Barcelona brutalista y tardomoderna, de Paolo Sustersic, que ressenya Fredy Massad amb el titular “Un replantejament necessari”; i Jordi Sabater Pi, l’últim naturalista, on l’autor Toni Pou reivindica un llegat que es desenvolupa entre escenaris de selves tropicals africanes. Sergi García signa la ressenya.
L’any 2023 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso, coincidint amb el 40è de la de Joan Miró, motiu pel qual el Museu Picasso de Barcelona i la Fundació Joan Miró faran, a partir de la tardor vinent, una mostra conjunta sobre la relació entre els dos genis. Aquest és el punt de partida d’un article de Jaume Fabre que recorre el lligam d’ambdós amb la ciutat de Barcelona.
Tanca la revista el relat “Cruising”, que signa l’escriptor Sebastià Portell. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier d’aquest número són obra de David Sierra, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és Jordi Barreras, amb el treball Already But Not Yet. Les seves instantànies, preses al districte financer de Londres, conviden els lectors i les lectores a una reflexió sobre les estructures del poder financer.