Barcelona té una de les taxes de fertilitat més baixes del món, alhora que gaudeix d’una de les esperances de vida més altes. Aquest fet té conseqüències demogràfiques importants, però també socials i econòmiques. Avui, la caiguda de la natalitat, l’augment de l’esperança de vida i els canvis en les estructures familiars obliguen a revisar les polítiques públiques.
A l’origen de la crisi de natalitat hi ha factors socials que condicionen la decisió de tenir fills. La precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge expliquen l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels joves, fet que contribueix a l’ajornament de la decisió reproductiva. Per a moltes dones, el període òptim per tenir fills, des del punt de vista biològic, coincideix amb el moment de màxima exigència per consolidar la carrera professional. Aquests i altres condicionants porten a demorar la maternitat fins a una edat en la qual la fertilitat decau, de manera que moltes dones acaben no tenint fills o tenint-ne menys dels que voldrien. La crisi de la natalitat i la diversitat familiar és el tema del dossier del número 129 de la revista Barcelona Metròpolis. Com explica Milagros Pérez Oliva, directora de la revista, aquests i altres condicionants incideixen en la composició i l’evolució de les estructures familiars, i el gran repte de les polítiques públiques és facilitar la integració plena d’aquesta diversitat familiar.
Conseqüències i alternatives
Sis experts donen a conèixer com impacta aquesta crisi en la societat, quines conseqüències comporta i quines alternatives hi ha. En el seu article, Pau Miret fa referència a l’impacte demogràfic que té la crisi de natalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, i remarca que l’envelliment de la població no ens aboca al col·lapse, com es creu sovint.
Elisa Stinus indica que caldria actuar en quatre àmbits, seguint el model dels països nòrdics: l’etapa de zero a tres anys, l’impuls de l’escola com a clau per a la conciliació familiar i la garantia d’oportunitats, el paper de les empreses en matèria de flexibilitat horària i el rol fonamental de l’esfera comunitària, que ha d’omplir el buit deixat per la desaparició de la família extensa.
En el seu text, l’antropòloga social Diana Marre remarca la necessitat de reconèixer i integrar les famílies diverses, que han existit sempre, però que ara ja són visibles, acceptades i reconegudes, fet que dona drets als seus integrants.
Per la seva part, Itxasne Atanes parla de les arrels emocionals de la crisi de natalitat, i assenyala que la desconnexió cos-ment de la societat actual és una dificultat per comprendre les necessitats vertaderes de l’ésser humà, entre les quals trobem el fet de tenir fills.
En el seu article, l’antropòloga i politòloga Christel Keller fa referència a la desaparició de la família extensa, les dificultats d’assumir la criança i l’emergència de nous espais d’intercanvi de coneixements, recursos i tasques de cura.
Tanca el dossier d’aquest número 129 Octavio Salazar, catedràtic de Dret Constitucional, qui se centra en la redefinició de la paternitat, la qual està propiciant canvis esperançadors, però també planteja interrogants. L’autor es pregunta per què es premia els homes per assumir responsabilitats que les dones han exercit sempre sense que se’ls donés cap valor.
Entrevistats amb projecció internacional
L’escultor Jaume Plensa i el director de cinema Juan Antonio Bayona són els dos artistes de renom internacional entrevistats en aquest número de Barcelona Metròpolis. Plensa explica a la periodista Aina Mercader com concep les seves intervencions en relació amb l’espai que ocuparan i com s’enfronta al procés creatiu, mentre que Bayona —entrevistat per Violeta Kovacsics al Festival de Sitges, on va presentar la seva darrera pel·lícula, La sociedad de la nieve— dona a conèixer com es va endinsar en el món del cinema amb el seu professor Lluís Rey, i com viu l’encaix entre el seu món personal i la indústria cinematogràfica.
A la secció “Visions urbanes”, Tim Marshall, professor emèrit de planificació a l’Oxford Brookes University, explica com veu l’expansió del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que celebra 80 anys reforçant l’interès per la Barcelona contemporània, creixent en xarxa i enfortint la presència a internet.
El segon article d’aquesta secció parla d’un tema ben diferent: el repte de reduir els residus tèxtils i reutilitzar la roba a Barcelona. L’autora, Clara Mallart, dona a conèixer com la sobreproducció i el sobreconsum de peces de roba són un dels impactes ambientals principals i més visibles d’aquesta indústria.
Abdulrazak Gurnah, escriptor i premi Nobel de Literatura el 2021, protagonitza la secció “En trànsit”, gràcies al perfil que en fa la periodista Núria Juanico, qui explica que les novel·les de l’autor tanzà es mouen a través de personatges quotidians que plasmen el xoc cultural, el sentiment d’estranyesa i la solitud dels africans obligats a fugir a Europa per sobreviure.
El “Barcelona en dades” del número 129 de Barcelona Metròpolis assumeix el repte de mostrar d’una manera gràfica com és, com viu i què pensa la població de Barcelona. La radiografia —elaborada pel periodista Oriol Pàmies i l’infografista Carles Javierre Kohan— ha estat possible gràcies a l’Enquesta de Serveis Municipals, basada en 6.000 entrevistes a majors d’edat.
Plec de cultura
“L’educació és una feina col·lectiva”, afirma la periodista Lara Bonilla en l’obertura del “Debat” del plec de cultura, que busca donar respostes a la pregunta “Qui educa els nostres infants?”. Per a això, ha traslladat la qüestió a nou experts d’àmbits tan diversos com el joc, la publicitat, el cinema porno, els mitjans de comunicació o l’educació.
A la secció “Tendències”, Enric Enrich, advocat expert en propietat intel·lectual, analitza un tema candent: els desafiaments jurídics que plantegen les tecnologies disruptives en l’àmbit de la propietat intel·lectual, els drets d’imatge i la protecció de la intimitat i les dades personals.
D’imatges, intimitat i dades personals en trobem també a La Barcelona de Pilar Aymerich, un llibre de memòries de la fotògrafa barcelonina fet a partir de 239 imatges, bocins de la història de la ciutat i de la seva gent que impacten en la retina.
La ciutat també és la protagonista de Roses de Foc de Barcelona, on Andreu Farràs explica les grans explosions d’ira a la capital catalana al llarg del segle XIX i principis del XX.
Tanca el plec d’aquest número l’exposició de ceràmica de l’artista mallorquí Miquel Barceló a la Pedrera, on mostra peces realitzades entre el 1995 i l’actualitat.
A l’insert fotogràfic, Roc Isern presenta Barcelona com un joc elegant de formes i via urbana, on els racons emblemàtics de la ciutat es converteixen en una obra d’art. I les darreres pàgines de la revista permeten conèixer el relat de Lluís-Anton Baulenas “El no-res a Barcelona”.