Antonio Machado, el representant més jove de la generació del 98, va viure a Barcelona amb la seva família durant nou mesos, just abans d’exiliar-se forçosament per la imminent entrada de l’exèrcit franquista a la capital catalana. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb La Vanguardia, publica el recull de 29 articles escrits pel poeta i publicats al mateix diari, amb textos introductoris de Monique Alonso i Josep Playà, experts en la figura de Machado i el seu pas per Barcelona.
Aquesta publicació s’edita amb motiu de l’adhesió de Barcelona a la ‘Red de Ciudades Machadianas’, aprovada pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió del 29 d’abril del 2020. Les ciutats que en formen part (Sevilla, Madrid, Sòria, Baeza, Segòvia, Rocafort, Barcelona i Cotlliure) tenen en comú haver estat lloc de residència i part de la vida de Machado.
El llibre, que representa una contribució més a la projecció i al coneixement de l’obra del poeta, és un conjunt d’articles en els quals Machado mostra el seu compromís amb la República i critica la política de no intervenció d’altres països durant la Guerra Civil espanyola.
De Barcelona a l’exili
Barcelona va ser l’últim lloc de residència d’Antonio Machado abans de marxar a l’exili. Va arribar a la ciutat la primavera de l’any 1938, procedent de Rocafort, a València, i es va allotjar primer a l’Hotel Majestic, convertit aleshores en un centre de refugiats il·lustres. Al cap d’un mes es va allotjar a la Torre Castanyer, a Sant Gervasi, fins que la mitjanit del 22 de gener de 1939 va emprendre l’exili amb la seva família.
Amb motiu de l’adhesió de Barcelona a la Red de Ciudades Machadianas, també s’ha instal·lat una placa commemorativa d’homenatge, situada al Mercat de Canyelles, al districte de Nou Barris.