Fins ara hem pensat i gestionat la gran metròpoli de Barcelona com una conglomeració urbana que aplega els 36 municipis de l’àrea metropolitana. Però fa temps que la ciutat real ha desbordat aquests límits per configurar una nova entitat econòmica i demogràfica més extensa, la regió metropolitana, que agrupa més d’un centenar de municipis. El que ha passat en les darreres quatre dècades ha estat molt més que un procés de concentració urbana. S’ha produït un canvi de model.
La regió metropolitana es configura com una gran ciutat de ciutats, amb molts nuclis que responen al model tradicional, però, entremig, el territori s’ha anat transformant. El resultat final és un híbrid entre urbanisme compacte i dispers, difícil de delimitar i d’una gran complexitat. El Pla estratègic metropolità aborda els reptes de gestionar aquest territori, una reflexió a la qual vol contribuir el nou dossier de Barcelona Metròpolis, amb una mirada multidisciplinària. Publicat en el número 130, l’introdueix l’editorial “Una metròpoli més complexa”, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva.
Hans Ibelings, historiador i crític d’arquitectura holandès, obre l’especial amb una reflexió sobre el que anomena “els paisatges desdibuixats” d’Europa, que, “malgrat la seva història de ciutats compactes, ha evolucionat fins a convertir-se en un continent de paisatges urbans en dispersió, mosaics complexos caracteritzats per una varietat d’usos incongruents del sòl”.
Margaret Crawford, professora d’Arquitectura i Disseny Urbà a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, parla de la situació als Estats Units, on “ciutats i suburbis s’estan intercanviant els papers. Característiques que generalment s’associaven a les zones urbanes, com la complexitat i la diversitat, s’han traslladat a les suburbanes, que han perdut la uniformitat i experimenten canvis constants”.
La geògrafa Mireia Belil ens acosta a la realitat de ciutats policèntriques, que funcionen com a exoesquelet del desenvolupament d’Europa, on prop del 80% de la població és urbana. “A través de les relacions i cooperacions entre ciutats i territoris es pot aconseguir potenciar l’equitat territorial, superar els reptes actuals i consolidar una qualitat de vida per a totes les persones.”
El coordinador general del Pla estratègic metropolità de Barcelona, Oriol Estela, exposa el procés d’elaboració del Compromís metropolità 2030, aprovat recentment, que aborda els reptes urbans superant les limitacions de la fragmentació administrativa. “La dificultat és encabir en uns límits determinats els fenòmens dinàmics que caracteritzen el fet metropolità”, afirma.
Per la seva banda, Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització a la UAB, centra la seva reflexió en “la munió de teixits residencials dispersos que s’han anat multiplicant, sobretot des de la dècada del 1980. Una dispersió que ha estat ignorada durant molt de temps i que deixa en herència tot de territoris amb problemàtiques i reptes encara sense resposta”.
Un fet, en certa manera, molt lligat al fenomen de la segregació residencial, que analitza el geògraf Oriol Nel·lo. “Els mapes de la distribució territorial de la renda mostren com la concentració de la població més vulnerable comprèn eixos metropolitans sencers. Un tret estructural, consubstancial al procés d’urbanització capitalista, que no és només el reflex de les desigualtats, sinó que contribueix a mantenir-les i reproduir-les”, afirma.
Sergio Porcel i Núria Gómez, de l’Institut Metròpoli, introdueixen el concepte de contraurbanització. “Les migracions urbà-rural són un fenomen minoritari però creixent, afavorit per la crisi de l’habitatge. Si bé constitueixen una oportunitat de reactivació de les àrees rurals, també comporten riscos i paradoxes”, adverteixen.
Tanca el dossier Jorge Dioni López, autor dels llibres El malestar de las ciudades i La España de las piscinas, amb una reflexió sobre l’espai urbà com a “mercaderia amb capacitat per crear valor per si mateixa i per competir al mercat, com en un tauler del Monopoly on tot està en venda”. El malestar que això genera entre els residents condueix a preguntar-se què és una ciutat.
A més, a ‘Barcelona Metròpolis’…
Mereix un esment especial l’obituari que Carme Anfosso dedica a Joan Anton Benach, conegudíssim periodista i crític teatral, que va morir el 10 de febrer. Va ser el primer director de Barcelona Metròpolis, càrrec que va ocupar durant vint anys, del 1986 al 2006. “Ha estat una persona sensible a l’opacitat del que hi ha darrere una mirada. Un home directe i franc.”
Les entrevistes d’aquest número ens presenten reflexions sobre l’antropologia, la comunicació o els museus. El guionista i productor Pau Subirós parla amb Francesc Escribano de les seves múltiples facetes, entre les quals destaca l’etapa com a director de TV3 però també la seva relació amb el Brasil i amb Pere Casaldàliga. “Vivim en un món en què la superficialitat és molt més valorada que la militància”, afirma. Per la seva banda, Rita Roig entrevista Imma Prieto, que ha agafat les regnes de la Fundació Tàpies, just quan està a punt de celebrar-se el centenari del naixement de l’artista. “Un museu ha de tenir la capacitat d’activar línies polítiques i socials a través dels seus continguts”, diu.
A la secció “Visions urbanes”, el periodista Dani Cordero explora el rol actual i futur de la gran aposta per l’economia blava a Barcelona. “Sembla que s’està produint un efecte crida”, assegura. Per la seva banda, Cristina Ribas parla del coneixement que s’amaga a les clavegueres, a partir de l’estudi sobre les aigües residuals que s’ha dut a terme a tres barris de Barcelona: el Carmel, el Poblenou i Sant Gervasi.
La secció “Barcelona en dades” analitza l’impacte de la pobresa i les desigualtats en la infància i l’adolescència, amb multitud d’indicadors sobre els districtes, la vulnerabilitat, l’habitatge, les privacions materials, les beques de menjador i l’impacte de les polítiques socials públiques.
L’atenció dels nou experts del “Debat” se centra aquest cop en la capitalitat gastronòmica de Barcelona, que ja inclou quatre restaurants de la màxima categoria Michelin. Al plec de cultura també hi trobareu un article poc optimista de Pau Vidal sobre el retrocés de la llengua catalana a Barcelona.
En l’apartat de llibres destaquem la ressenya que fa Teresa Sesé sobre el llibre Picasso Barcelona. Una cartografia, de Claustre Rafart Planas, que segueix els passos del jove Picasso per 134 enclavaments de la ciutat. Per la seva banda, Ramon Aymerich parla de l’assaig històric Europa. Una història personal, de Timothy Garton Ash. Les pàgines d’exposicions estan dedicades a “Reencantaments, artistes dins les col·leccions etnològiques”, que es pot veure a la seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Tanca la revista el relat “Allò dels altres”, que signa Cinta Farnós. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra de Rebeka Elizegi, mentre que la protagonista de l’insert fotogràfic és Anna Surinyach, amb “Elles també”, que reivindica la veu de les dones en la cobertura informativa de les migracions.