La Biennal de pensament, el festival de les idees de Barcelona, es veu reflectida també a les pàgines de la revista Barcelona Metròpolis, que inclou reflexions de participants destacats en el debat. Amb el lema “L’endemà de tot”, el nou dossier de la revista parla de les incerteses dels temps que vivim, amarats d’una certa visió catastrofista, però també de les esperances, que lliuren la seva particular batalla contra la por.
Barcelona Metròpolis col·labora en la Biennal de pensament amb un dossier especial on es reflecteixen les grans línies del debat, gràcies a la signatura de deu dels participants: Santiago Alba Rico, Alessandro Balducci, Christophe Bertossi, Chiara Bottici, Carl Cederström, Nona Fernández, Gueorgui Gospodínov, Jason Hickel, Katie Meehan i Miquel Seguró. Publicat en el número 132, el dossier obre amb l’editorial “L’esperança contra la por”, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, que comença així: “No és casualitat que en els darrers anys ens arribin tantes distopies apocalíptiques en les propostes literàries i cinematogràfiques”.
L’urbanista Alessandro Balducci inaugura l’especial amb una reflexió sobre allò que no veiem i que està modificant les metròpolis. “Les ciutats estan canviant d’una manera molt profunda i s’enfronten a un avenir incert”, afirma abans d’advertir: “Cal valentia per imaginar un futur que integri les diverses dimensions necessàries per construir una ciutat habitable i justa”.
L’escriptor búlgar Gueorgui Gospodínov, premi Booker International, reflexiona sobre “Europa i el virus del passat” a partir del seu darrer llibre, El refugi del temps (Las tempestálidas, en castellà), una distopia a curt termini sobre allò que podria succeir a Europa i que caldria intentar evitar. “Després dels resultats de les darreres eleccions europees, el continent sencer fa l’efecte d’una distopia”, diu.
A l’article “Democràcia: una triple fractura”, el sociòleg Christophe Bertossi parla dels atacs a les democràcies, que no són monopoli només de l’extrema dreta, sinó que es produeixen en un context de fractura múltiple, al voltant del fantasma de les identitats naturals pures.
Per la seva banda, el filòsof Santiago Alba Rico augura una apocalipsi cultural: “Hi ha un debat dins l’esquerra que em sembla no només intel·lectualment enganyós, sinó políticament estèril. Em refereixo al que, des d’un marxisme molt sumari, qüestiona la necessitat de presentar la ‘batalla cultural’ i pretén, a més, que només les dades poden dissoldre els relats”.
Chiara Bottici, autora del llibre Mitologies feministes, analitza un fenomen molt significatiu dels nostres dies: l’ascens al poder de les dones de dretes, des de Marine Le Pen, a França, fins a Giorgia Meloni, a Itàlia. Un fet que, en realitat, “reforça l’homecràcia”.
De la Il·lustració i de les nostàlgies del passat parla el filòsof Miquel Seguró Mendlewicz: “Hi ha qui troba a faltar el segle de les llums. Però hem de deixar d’idealitzar el passat i fer-nos càrrec del present. Mirem sense por la nostra vulnerabilitat comuna”.
Des d’un altre punt de vista, l’autor del llibre La ilusión de la felicidad, Carl Cederström, desmenteix la creença que la qualitat de vida dels treballadors augmenti els beneficis de les empreses, un mite creat pels “capitalistes del benestar”. És el que ell anomena “el retorn del taylorisme”.
A l’article “L’accés a l’aigua i la promesa incomplerta de la democràcia”, Katie Meehan ens presenta una visió força desconeguda de la romàntica San Francisco. La pobresa hídrica hi és una realitat, sobretot entre les famílies que viuen de lloguer. La bretxa de la riquesa racial hi té molt a veure.
Per la seva banda, l’antropòleg Jason Hickel, autor del llibre Menos es más, reflexiona sobre la crisi climàtica i la incapacitat de les institucions per fer-hi front. I aporta, com a solució, l’ocupació pública garantida. Podria —assegura— “revitalitzar de manera radical la classe treballadora i el món rural”.
Tanca el dossier l’escriptora Nona Fernández, amb un article sobre memòria històrica: l’intent de recuperar les restes del palau de la Moneda, seu de la presidència de Xile, bombardejada el 1973 durant el cop d’estat per ensorrar Salvador Allende.
Totes les activitats de la programació principal de la Biennal són gratuïtes i no cal inscriure-s’hi prèviament. Per a les activitats de la Biennal+ cal consultar-ne els detalls al web de la programació.
A més, a Barcelona Metròpolis…
Les entrevistes d’aquest número ens acosten reflexions sobre el periodisme i l’escena. La periodista Carla Turró parla amb John Carlin, que repassa una trajectòria que l’ha portat de Buenos Aires a Centreamèrica, Sud-àfrica i molts altres escenaris abans d’aterrar a Barcelona. “M’encanta aquesta ciutat, és exagerat. Si parlem de qualitat de vida, és la millor, de lluny”, afirma.
Per la seva banda, Laura Serra entrevista l’actriu Clara Segura, que acaba de participar en l’aclamada Casa en flames i que diu, sense embuts: “No vull que les dones hàgim de modificar el nostre físic per poder treballar, m’hi resisteixo”.
L’autor de literatura infantil David Walliams, que va visitar Barcelona per pronunciar el Pregó de la Lectura d’enguany, és el protagonista de la secció “En trànsit”. “Escriu per al nen que va ser, per a aquell que no trobava llibres que l’atrapessin”, diu d’ell la també escriptora Anna Manso.
El Barcelona en Dades d’aquest número ens mostra la cara més solidària de la nostra ciutat: a on i com destina Barcelona el seu pressupost de justícia global? Quantes entitats solidàries hi ha i quants socis tenen, tant pel que fa a la cooperació internacional com a la solidaritat interna? Quantes persones atenen Càritas, el Banc dels Aliments o l’entitat Arrels?
En el “Plec de cultura”, l’atenció dels nou experts del “Debat” se centra, aquest cop, en la crítica cultural, preguntant-se si ha mort en mans de la gran transformació tecnològica i dels hàbits de consum. També hi trobareu un reportatge de Pere Guixà sobre els centres cívics i els edificis on estan establerts i “que ens parlen de la història de la ciutat i de la seva transformació”.
En l’apartat de llibres, Marta Marín-Dòmine ressenya el llibre-catàleg de l’exposició “Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme”, una obra coordinada per les comissàries Nora Ancarola i Amanda Cuesta. I Judit Pujadó parla de L’aventura del llibre català, de Lourdes Toledo, que “desplega un grapat de preguntes destinades a fer-nos veure les dificultats, però també el goig, de dedicar-se a l’ofici d’editor”. Les pàgines d’exposicions estan dedicades a “Interior Berlanga. Cinema, vida i humor”, que es pot veure al CaixaForum fins a l’abril del 2025.
Tanca la revista el relat Les hores mortes, que signa Adrià Pujol Cruells. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra d’Octavi Serra, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és Marc Javierre-Kohan, amb Intimitats desnonades, un dur treball que acompanya, en la seva intimitat, persones que estan a punt de perdre el seu bé més preuat: la casa on han passat tota o bona part de la seva vida.
Barcelona Metròpolis lamenta profundament la pèrdua de Lluís Reales, un referent de la comunicació científica i amic i col·laborador habitual de la revista, que justament en el número 132 signa un dels seus darrers textos. En aquest article, parla del preocupant fenomen del retrocés del litoral, lligat al canvi climàtic, i alerta que, l’any 2035, només un 54% de les platges tindran l’amplada necessària per proveir serveis de lleure.