Un recull de fotografies de la ciutat fetes per dones fotògrafes des dels anys 30 fins a la dècada dels noranta del segle XX es pot veure a la plaça Carmen Balcells fins al 16 de juliol. L’exposició està vinculada al llibre 'Barcelona. Fotògrafes', coeditat per La Fàbrica i l’Ajuntament de Barcelona.
L’exposició Barcelona fotògrafes recull una setantena d’imatges que reivindiquen el paper que la dona ha tingut en la història de la fotografia a la ciutat. La mostra s’instal·la del 2 de juny al 16 de juliol a la plaça Carmen Balcells, un espai privilegiat envoltat d’equipaments culturals tan rellevants al barri com l’Auditori de Sant Martí, el Centre Cívic Sant Martí o la Biblioteca Gabriel García Márquez.
Barcelona fotògrafes indaga els vincles entre la història de la ciutat i les imatges que les fotògrafes han construït. L’exposició està vinculada al llibre Barcelona. Fotògrafes, amb edició i text d’Isabel Segura. És el primer llibre que reconstrueix la història de la ciutat a través de la mirada de les dones fotògrafes. Durant els dies de la mostra, la publicació estarà disponible per a consulta a la Biblioteca Gabriel García Márquez, en un espai destacat del vestíbul.
L’exposició endreça les fotografies cronològicament, des de la dècada dels anys trenta fins als primers anys noranta del segle XX, tot just quan s’enderroquen alguns barris per donar pas a una altra ciutat, a una altra manera de fer, d’entendre i de viure Barcelona.
Els anys 30
Als anys trenta, arriben a Barcelona fotògrafes procedents d’altres països europeus que fugen de l’auge del nazisme. La ciutat les atreu pels canvis polítics que se succeeixen des de la proclamació de la Segona República.
Són Margaret Michaelis, Dora Maar, Gerda Taro i Kati Horna. A partir del 1936, les fotògrafes capten una ciutat en guerra. També destaca Anna Maria Martínez Sagi, que actua com a corresponsal de guerra en el front d’Aragó. Gerda Taro va morir al front i les altres fotògrafes van abandonar la ciutat, camí de diversos exilis.
Dels anys 40 al 70
En els primers anys del franquisme, la vida de les dones fotògrafes circula pels terrats, convertits en observatoris, centres veïnals i vitals; també transcorre per les cuines transformades durant unes hores en laboratoris fotogràfics.
Malgrat ser excloses del món professional, les fotògrafes investiguen i creen els seus propis espais de debat i relació, com ara el grup femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Carme Garcia, Montserrat Vidal-Barraquer Flaquer, Milagros Caturla, Rosa Szücs i Rosario Martínez Rochina en són algunes de les integrants. A més de la creació d’imatges urbanes, s’autorepresenten de manera diversa, sempre, però, com a fotògrafes.
Per la seva banda, Joana Biarnés esdevé una de les primeres professionals que treballa per a un diari de manera continuada i fa de frontissa amb la generació posterior.
Dels anys 70 als 90
Les fotògrafes de la dècada dels 70 es fan un lloc als mitjans de comunicació i participen en la creació de nous llenguatges i de nous mitjans, com ara la revista Vindicación Feminista. Capten i narren les tensions urbanes i socials, del Raval a la Perona, i obren el medi fotogràfic a nous subjectes que fins aquell moment havien tingut poca o nul·la representació.
Colita, Pilar Aymerich, Guillermina Puig, Anna Turbau, Anna Boyé, Marta Povo, Marta Sentís, Pilar Villarrazo, Consuelo Bautista i Silvia T. Colmenero construeixen la imatge de la quotidianitat de Barcelona, d’una ciutat que es viu intensament.