Aquesta monografia, obra de Ramon J. Pujades i Bataller, historiador i tècnic de recerca del MUHBA, aborda per primera vegada amb una mirada global la intensa vida evolutiva del Palau Major, a partir dels paraments conservats, les fonts gràfiques i documentals i les tecnologies digitals.
El Palau Major de Barcelona presideix la ciutat des d’abans de l’any 924. Va començar com a residència preromànica dels comtes de Barcelona, que, en esdevenir prínceps de Catalunya i reis d’Aragó, el van ampliar seguint els nous llenguatges del romànic i el gòtic, i el van convertir en centre administratiu d’un gran empori mediterrani.
Integrada la Corona d’Aragó en la monarquia hispànica, es va convertir en seu de la Reial Audiència de Catalunya i del Tribunal de Barcelona de la Inquisició. Tanmateix, els barcelonins i els visitants només en coneixen les estructures més espectaculars —el Tinell, la Capella de Santa Àgata i el Palau del Lloctinent—.