L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Joan Brossa publiquen el llibre 'Carles Santos. I ara, què?', un catàleg de creació col·lectiva que destil·la l’essència d’una figura irrepetible, i proposa un viatge per la vida i l’obra d’un autor inclassificable, el llegat del qual ens continua fascinant per la llibertat creativa que transmet.
La Fundació Joan Brossa i l’Ajuntament de Barcelona han coeditat un llibre vinculat a l’exposició “Carles Santos. I ara, què?”. La publicació arriba ara a les llibreries. El llibre és el resultat d’un procés de treball únic i singular que dona veu a amics, companys i equips que van treballar amb el músic al llarg de la seva trajectòria.
Segons Lilianna Marín de Mas, coordinadora editorial de la publicació, la memòria i la contemporaneïtat es troben en aquesta obra per començar a donar forma a l’arxiu del futur de Carles Santos, un arxiu que permeti acostar aquesta figura a totes les persones que, per raons d’espai i temps, no l’han arribat a conèixer. “Amb el fil de Santos-Brossa (el fil de les avantguardes, de la cultura) hem fet un llibre i hem traçat línies de coneixement (fins i tot d’amistat)”, explica. “Aquest és, doncs, un treball col·lectiu que ha permès unir la mirada de tots els agents que hi han contribuït”, afegeix. “Perquè no hi ha funció, performance o composició que no arribi als teatres i als carrers sense una xarxa com la que hem creat per fer aquesta publicació.”
El llibre inclou:
- “La xarxa Santos”, text d’Ona Balló en el qual la comissària de la mostra “Carles Santos. I ara, què?” fa un repàs històric de la figura de Santos al mateix temps que posa en relleu la metodologia que dona forma tant a l’exposició com al contingut del llibre.
- Un relat sobre el procés d’investigació i documentació al voltant de la figura de Carles Santos, signat per Elena Lasala. Aquest text funciona com un diari al voltant de peces concretes que s’han anat trobant al llarg del procés de documentació. Aquesta visió tècnica i intimista, a la vegada, ens apropa a Santos d’una manera determinada i posa sobre la taula la importància dels processos documentals i de les tasques d’arxivística que sovint queden invisibilitzades.
- El text “Bubujajararaloloz”, de Lluís Nacenta, comissari del festival de música Inaudit, dins la programació Primavera Santos, que ens relata l’experiència d’entendre Carles Santos des de la distància i a través de la música.
- “El jo i Carles Santos”, de la pianista i guionista de cinema Núria Roura, en el qual ens revela com és, des de l’actualitat, posar-se davant d’un piano i interpretar Santos alhora que recupera la vinculació entre la música i la seva activitat audiovisual amb directors com Pere Portabella.
- “El plaer de sentir estranyesa”, de la filòloga hispànica i doctora en performance, teatre i cinema Jolanta Rękawek, és un text que ens condueix pel Santos més escènic i ens aporta una crònica de la importància de l’exuberància i l’avantguarda innovadora de la posada en escena de les seves obres en el món de les arts escèniques.
- Imatges de l’exposició “Carles Santos. I ara, què?”.
- Les veus de la xarxa Santos, que —en plecs concrets i en lectura horitzontal— esquitxen el llibre amb un relat més proper a l’artista.
- Un eix biogràfic per repassar la vida i les obres principals de Carles Santos.
Presentació a la Fundació Joan Brossa
Dimecres, 3 de juliol, a les 18.00 hores, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa tindrà lloc la presentació del llibre. Hi participaran la directora d’Arts Visuals i Textuals de la institució, Maria Canelles; Ona Balló i Elena Lasala, comissària i documentalista de l’exposició, respectivament, i Alba Font, dissenyadora de la publicació.