Notícies

Una nova via sepulcral romana a l’Eixample de Barcelona

Evidències d’un nou tram de via sepulcral romana altimperial a les excavacions del Mercat de Sant Antoni.

5 març, 2014 , fa 5 anys | 7.880 visites

Des del mes de febrer s’ha reprès la intervenció arqueològica al subsòl del Mercat de Sant Antoni, entre els carrers Comte d’Urgell, Manso, Comte Borrell i Tamarit, al districte de l’Eixample. Aquesta nova fase, dirigida  per l’arqueòleg Emiliano Hinojo García (CODEX-Arqueologia i Patrimoni), comporta nous rebaixos sota la llosa d’estintolament a tota la superfície del mercat.

Les excavacions realitzades durant els anys 2012 i el 2013 han permès documentar l’ocupació d’aquest espai entre els segles I i XIX. A finals de 2013 al pati obert del carrer Comte de Borrell es va localitzar un tram de via romana altimperial (S. I dC). Atesa la dinàmica de l’obra, i la necessitat d’executar tota la llosa d’estintolament del nou mercat, es varen cobrir aquestes restes temporalment, per tal d’ excavar-les en extensió durant la nova fase dels treballs, que tot just s’acaba d’iniciar.

Es tracta d’una part del ramal costaner de la Via Augusta, la via està molt ben conservada, i confirma la presència romana al ben mig de l’Eixample barceloní. A banda del camí pròpiament dit, on s’observen les roderes que varen marcar els carros romans, també s’han localitzat diverses estructures, destacant un carreu que podia haver estat utilitzat com polleguera d’una porta, posteriors a la via.

Amb la nova campanya d’excavació ja se n’han documentat i excavat 12 m del 50 metres possibles que es podrien conservar per sota del glacis del baluard de Sant Antoni, així com noves estructures, que de moment no es poden determinar la funció, ja que els treballs acaben de començar i tot està en procés d’excavació.

Si que es pot avançar, però, que es tracta d’una via sepulcral; recordem que al llarg de l’alt imperi s’enterrava fora les ciutats, arran dels camins, tant si eren incineracions com inhumacions. S’ha localitzat un possible mausoleu del segle I dC, amb el que sembla ser les restes d’un llit funerari, ja que s’han recuperat restes d’ivori decorades alterades pel foc.

Sabem, per les fonts clàssiques, que els materials de fabricació (bronze, plata, or, ivori, petxina, os, fusta o ferro) d’aquests llits (lectus funebris) es correspondrien amb la importància o categoria del difunt. El llit funerari, en el món romà, era el llit on es posava el difunt per a ser vetllat, també amb aquest llit era transportat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i , en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

Un paral•lel molt proper d’aquest tipus de llit es va constatar a la intervenció de les Drassanes de Barcelona entre els anys 2010 i 2011, on es va documentar una àrea de necròpolis  vinculada amb la via marítima d’entrada a Barcino.

La presència d’aquest mausoleu refermaria l’existència d’una important àrea de necròpolis d’època romana vinculada a una via d’entrada a la ciutat romana de Bàrcino, i que es correspondria amb la documentada en diferents trams del carrer de l’Hospital, com a la plaça de Sant Agustí, on es va documentar un altre mausoleu (S. II-IV dC), a l’església de Sant Llàtzer, i a les intervencions de la plaça de la Gardunya.

Els treballs continuaran durant els propers mesos, permetent la documentació de noves troballes associades amb la via i necròpolis romana de la ciutat de Barcino.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Treballs d'excavació a la via sepulcral romana del Mercat de Sant Antoni. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Treballs d'excavació a la via sepulcral romana del Mercat de Sant Antoni. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

  • Treballs d'excavació a la via sepulcral romana del Mercat de Sant Antoni. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Treballs d'excavació a la via sepulcral romana del Mercat de Sant Antoni. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

  • Vista general del tram fins ara excavat de la via sepulcral romana. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Vista general del tram fins ara excavat de la via sepulcral romana. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

  • Fragments de carbons provinents del mausoleu romà. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Fragments de carbons provinents del mausoleu romà. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

  • Fragments d'ivori decorats procedents d'un possible llit funerari romà. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Fragments d'ivori decorats procedents d'un possible llit funerari romà. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

  • Fragment d'ivori decorat amb una cara procedent d'un llit funerari. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

    Fragment d'ivori decorat amb una cara procedent d'un llit funerari. Foto: Emiliano Hinojo (CODEX)

Bibliografia relacionada
Palet, J.M., Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i l’altmedieval segles II-I aC-X-XI dC., Estudis i Memòries d’Arqueologia de Barcelona, 1, Centre d’Arqueologia de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 1997
Triay, V., “Sant Llàtzer”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, Institut de Cultura de Barcelona, 2010, p. 34
Velasco, A., “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura de Barcelona, 2013, pp. 68-70
Palet, J.M. et alii, “Centuriació i estructuració de l’Ager de la Colònia Barcino: anàlisi arqueomorfològica i modelació del paisatge”, QUARHIS, 5, Museu d’Història de Barcelona, 2009, pp. 106-123
Busquets, F. et alii, “Les vies d’accés a les portes nord-oest i sud-oest de Barcino a través dels testimonis arqueològics”, QUARHIS, 5, Museu d’Història de Barcelona, 2009, pp. 124-141
Pellejero, I., “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura de Barcelona, 2014, pp. 193-196
A la Xarxa
document html Triay, V., “Sant Llàtzer”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, Institut de Cultura de Barcelona, 2010, p. 34
document html Velasco, A., “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura de Barcelona, 2013, pp. 68-70

Altres notícies