Si decideixes consumir algun tipus de droga (tabac, cànnabis, alcohol...) és bàsic que t'informis bé sobre la seva composició i els seus possibles efectes i riscos. Aquí trobaràs informació objectiva sobre els tipus de drogues i els seus efectes i un llistat d'espais on pots orientar-te en cas que tinguis dubtes o problemes amb el seu consum (dependència, addicció...).
Una droga és tota aquella substància que, introduïda a l'organisme per qualsevol via d'administració, produeix una alteració del natural funcionament del sistema nerviós central de l'individu i és, a més, susceptible de crear dependència emocional motivacional, fisiològica o ambdues.
Aquesta dependència és de major o menor grau d'acord amb certs aspectes que poden precipitar la necessitat de consumir:
- La substància: el tipus de substància, la dosi, la puresa, la freqüència i la durada del consum en el temps, la via d'administració...
- La persona: les expectatives que es tenen abans de consumir, l'estat d'ànim del moment, l'estat fisiològic i la constitució de l'individu.
- L'ambient: el lloc de consum i l'ambient relacional (entorn) associats amb el consum.
A causa de la condició d'il·legalitat de les drogues (exceptuant l'alcohol i el tabac) els consumidors estan exposats al risc de tenir problemes amb la justícia: el consum o possessió (si es considera per a consum propi) implica penes administratives (multes); l'elaboració, producció, cultiu o tràfic amb les substàncies es considera delicte penal.
Vies d'administració
Les drogues es poden consumir de diverses maneres: fumant (tabac, cànnabis), per via oral (amfetamines), aspirant-les a través de la mucosa nasal (cocaïna), inhalant-les (dissolvents) o injectant-les (heroïna). Sovint una mateixa droga es pot consumir per diferents vies.
La via d'administració d'una droga pot afectar la durada i la intensitat dels efectes que produeix i facilitar el risc de dependència o d'infeccions.
Alteracions i tolerància
Les drogues poden causar alteracions sobre el sistema nerviós central: poden relaxar-lo (efectes depressors), excitar-lo (efectes estimulants) o pertorbar-lo ocasionant trastorns perceptius (efectes al·lucinògens).
Quan es fa un consum repetit d'algunes drogues, l'organisme s'hi adapta per compensar alguns dels efectes produïts per la droga. Aquesta tolerància es manifesta per la necessitat d'anar augmentant les quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans produïen dosis petites.
Addicció i dependència
El consum inicial de la droga podria estar relacionat amb determinats factors socials o de personalitat (alguns dels quals podrien tenir una certa base genètica) que poden predisposar a l'addicció.
Com les drogues tenen efectes positius, l'individu pot passar d'un consum controlat a un abús. El següent pas seria l'addicció: un estat de progressiva pèrdua de control on les conductes de l'individu s'adrecen compulsivament a la ingesta d'una droga. Aquest comportament arriba a convertir-se en un hàbit en el qual l'addicte cerca els efectes positius immediats de les drogues sense tenir en compte les seves conseqüències negatives a llarg termini.
Totes les drogues poden generar:
- Dependència fisiològica. Es dóna quan l'organisme ha adaptat el seu funcionament a un consum repetit d'una substància i necessita mantenir un determinat nivell d'aquesta a la sang per seguir funcionant amb normalitat. Quan s'interromp o es retira el consum, el cos pateix la síndrome d'abstinència en la qual necessita la substància i té una sèrie de reaccions físiques -"el mono"- com tremolors, alteracions de la son i dels nivells de certes hormones i fins i tot convulsions.
- Dependència emocional motivacional. És causada pel consum intensiu i continuat de qualsevol droga, a excepció dels al·lucinògens. Quan no es pren la substància, apareix la necessitat i el desig persistent de consumir-ne així com una manca de capacitat d'experimentar plaer (anhedonisme) i irritabilitat acompanyada d'ansietat i/o depressió (disfòria).
Drogues