La contaminació està dins de casa

Càpsula de sostenibilitat. Picor d'ulls, asma, al·lèrgies o fins i tot càncer, són malalties que pocs associaríem a respirar un aire tòxic dins de casa.

Quan pensem en casa nostra, molts tenim la sensació que és un lloc segur, tranquil, un refugi en el que podem descansar després d’un dia intens i on res dolent ens pot passar. Fem, de les nostres cases, llars, uns espais confortables on viure i conviure.

Però sovint, desconeixem que els llocs on vivim, treballem o estudiem, ens estan emmalaltint. Quan pensem en contaminació, mai pensem que aquesta pot estar dins de casa, sinó que l’associem als tubs d’escapament dels vehicles, al fum de les xemeneies de les indústries, a la boirina que cobreix algunes ciutats… Però la realitat és que la qualitat de l’aire que respirem dins dels edificis o les nostres cases és pitjor que la de l’aire del carrer, ja que és el resultat de la suma dels contaminats de l’aire exterior més els contaminants de l’aire interior. De fet, l’Agència de Protecció Ambiental dels EE.UU (EPA) estima que els nivells de contaminació en espais tancats són d’entre 2 a 5 vegades superiors als d’ambients exteriors, havent-se detectat fins a més de 900 compostos químics. Si a aquesta situació, sumem el fet que, tal com afirma l’Organització Mundial de la Salut (OMS) les persones passem aproximadament el 90 % del nostre temps dins algun edifici (habitatge, lloc de treball, espais d’oci o cultura, escoles…), els riscos d’afectació de la nostra salut s’agreugen. Ja hi ha qui etiqueta avui als urbanites com la “Indoor generation”.

En termes mundials, l’OMS calcula que prop de 7 milions de persones moren a l’any a conseqüència de la contaminació atmosfèrica, de les quals més de la meitat (uns 4,3 milions ) moren a causa de la contaminació de l’aire interior. La major part d’aquests 4,3 milions de morts són en països en vies de desenvolupament, sobretot a conseqüència dels contaminants derivats de la crema de combustibles sòlids per cuinar i escalfar-se (fusta, carbó…) Aquí a Europa, la situació no és tan severa, tot i que l’OMS calcula que es moren unes 500.000 persones a l’any per contaminació atmosfèrica i segons l’últim informe de l’Agència Europea del Medi Ambient els europeus seguim vivint en ciutats que superen els valors de concentració màxima recomanats per la OMS de certs contaminants. Es calcula que perdem 2,1 milions de DALYs a l’any a l’Europa dels 26 (DALY és una mesura del total de càrrega de la malaltia, expressat com el nombre d’anys perduts a causa de la mala salut, discapacitat o mort prematura) a causa de la contaminació atmosfèrica, dels quals, més de la meitat (1,28 milions de DALYs) els perdem per culpa dels contaminants exteriors que entren dins de casa i 0,74 milions de DALYs com a conseqüència dels contaminants interiors, segons un estudi del NCBI. Els infants, les dones embarassades, les persones grans i aquelles que pateixen malalties cròniques són les més vulnerables als efectes de la contaminació.

Font: https://www.who.int/airpollution/infographics/es/

Però què contamina les nostres llars? A més de l’entrada de contaminants exteriors cal destacar també, entre d’altres:

– Fum del tabac: a Europa és un dels contaminants més importants

Aigua i humitats: contribueix a la presència de verdet i fongs i per tant a la producció d’al·lèrgens aeris i proliferació de bacteris

– Materials de construcció, pintures, dissolvents i mobiliari: són una font de compostos orgànics volàtils (COV) i semivolàtils i altres compostos químics

– Productes de neteja i d’higiene personal, ambientadors i fragàncies, plaguicides, tots ells són font de COV i semivolàtils

– Electrodomèstics amb combustió ineficient, que emeten partícules en suspensió i monòxid de carboni

– Emanacions de gasos del sòl, com el gas radó que és radioactiu

Tot i que sembli contradictori, l’EPA estima que el 72% de l’exposició als contaminants químics que patim té lloc en espais interiors. I són les habitacions dels nostres fills les més contaminades (ordinadors, joguines de plàstic, poca ventilació…)

Aquest aire contaminat afecta la nostra salut, i ens provoca picor d’ulls, nas i gola i a més pot desencadenar o agreujar malalties cardiovasculars o respiratòries (inclòs l’asma), al·lèrgies i càncer. Hi ha estudis que alerten sobre els seus efectes a nivell de trastorns de l’aprenentatge (TDAH, autisme), malalties endocrines de tot tipus (trastorns de la tiroides, suprarenals, hormones sexuals, obesitat, diabetis…), malalties neurodegeneratives (demència, malaltia de l’Alzheimer…) i fins i tot afectacions en el nostre rendiment cognitiu diari.

Un altre factor que cal tenir en compte perquè també afecta la nostra salut dins els edificis és la temperatura. Quan els entorns dels edificis són massa càlids, hi ha evidència que augment la freqüència cardíaca, la respiració, els estats d’ànim negatius i apareixen símptomes da fatiga.

A diferència del que ha passat amb la contaminació exterior, la Unió Europea no va incorporar la vigilància de la qualitat de l’aire interior en les directives sobre qualitat de l’aire, per la qual cosa fins al moment no disposem de normativa específica a Europa sobre aquesta matèria, tot i que sí que existeixen definicions d’ambients interiors a partir de tipus d’edificis, activitat dels ocupants, tipus de contaminants o concentració dels mateixos.

Disposar d’una normativa específica que garanteixi la qualitat de l’aire interior i que els espais on treballem, estudiem, vivim i gaudim siguin saludables és clau a nivell de salut pública. Tenim dret a respirar un aire net dins i fora de casa.

PER ON COMENÇAR:

  •  Ventila casa teva amb regularitat, un mínim 3 o 4 cops al dia de 5 a 10 min i amb més d’una finestra oberta
  • Vigila el creixement de fongs, sobretot al lavabo, ventilant-lo bé
  • Procura no eixugar la roba dins de casa, ja que pot provocar un excés d’humitat i per tant floridures.
  • Evita utilitzar ambientadors artificials
  • No utilitzis pesticides o herbicides a dins de casa o al balcó
  • Escull productes d’higiene personal, neteja de la llar o  de la roba el més ecològics possibles i sense fragàncies
  • Aspira la pols de casa sovint, ja que s’hi depositen molts agents químics
  • Si t’has de canviar de mobles, opta per materials amb certificats de sostenibilitat

 Aquesta càpsula s’ha elaborat amb la col·laboració de la Dra. M. Carmen Ruíz Martín, metgessa de família del CAP Indianes (Montcada i Reixac), experta en medicina ambiental (Universitat Complutense de Madrid) i coordinadora del grup de patologia ambiental de la CAMFiC.

Pots consultar més notícies d’actualitat sobre sostenibilitat a La Fàbrica del Sol.