PLACES EXHAURIDES

 

Dilluns 29, dimarts 30 de gener, de 15 a 19 h; i dimecres 31 de gener a les 20 h
Hangar (c/ Emília Coranty, 16. Barcelona)
Entrada gratuïta. Places limitades.
Cal fer reserva en aquest formulari: https://goo.gl/7Gosef
Taller coorganitzat per La Virreina Centre de la Imatge, Hamaca i Hangar

Fins fa poc, els enginyers informàtics consideraven les imatges com la «matèria fosca d’Internet». Els programes eren capaços d’analitzar els colors, la llum, les formes, però a l’hora de descobrir el contingut semàntic de fotografies i pel·lícules la cosa es complicava. Per a un ordinador, una imatge consisteix en una sèrie de números, i traduir aquests números en una descripció coherent és un problema difícil. Computer vision (visió artificial) és el nom de l’esforç per transferir les competències visuals dels humans a les màquines. Durant els últims cinc anys, aquesta disciplina ha produït resultats impressionants. Les màquines cada vegada són capaces de donar més sentit al contingut visual. En molts contextos fan tasques basades en una anàlisi detallada de les imatges. Ajuden els metges a diagnosticar diverses malalties, examinen les imatges interminables i insaciables de les càmeres de vigilància, detecten nous planetes a partir d’imatges telescòpiques. Quan ajuden els conductors d’automòbils, reconeixen els vianants i eviten els obstacles. Per aconseguir-ho, les tècniques actuals de visió artificial aprenen dels humans a mirar imatges. Això significa que molts treballadors anònims descriuen imatges per a les màquines. I a partir d’aquestes descripcions, les màquines produeixen gradualment un model del món. I no un altre. Aquesta tasca de descripció del món visual duta a terme per a les màquines s’anomena anotació. Els anotadors es passen el dia assenyalant coses en imatges i anomenant-les. Durant aquests dos dies de taller, ocuparem la posició d’aquests anotadors per mirar les imatges. Explorarem el que podem aprendre de les imatges quan les descrivim per a les màquines, així com les implicacions polítiques, econòmiques i estètiques de fer-ho.

Amb aquesta finalitat, farem dos experiments, un cada dia:

El primer està inspirat en l’experiment «What do we perceive in a glance of a real-world scene?» (Què percebem d’una escena del món real amb un sol cop d’ull?), que va ser imaginat el 2017 per Fei-Fei Li al laboratori de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) per establir una relació entre retina, temporalitat, imatge i paraules que serveix de base per a la visió artificial. Durant aquesta sessió veurem les imatges durant menys de mig segon i explorarem què podem percebre i dir sobre les imatges quan les veiem a la velocitat de la màquina.

El segon està inspirat en l’experiment «L’habitació xinesa», una situació relacional imaginada pel filòsof John Searle entre el 1980 i el 1984 que va interrogar performàticament la idea d’intel·ligència artificial i va posar en tensió el binarisme màquina-humà. Durant aquesta sessió aprendrem a descriure imatges sense veure-les, com una màquina.

En aquests dos experiments mirarem imatges procedents de la base de dades audiovisual d’Apología/Antología (Hamaca). El que veurem i el que direm sobre aquestes imatges servirà com a punt de partida per veure-les de manera diferent i suggerir diverses formes (potser inapropiades) de descripció visual.

El taller està obert a tothom. No cal cap coneixement previ d’informàtica, cultura audiovisual ni narratologia. Es recomana portar ordinador portàtil.
 

29 de gener, de 15 a 19 h

Introduccions

* Algoritmes visuals

* What do we perceive in a glance?

* Mapa de la visió artificial

* Vídeo com a màquines de visió

* Introducció al projecte Apología/Antología

* Introducció a la web del projecte

* Exercici de blind annotation

 

30 de gener, de 15 a 19 h

Navegació by features

Exercici de «L’habitació xinesa» 1

Exercici de «L’habitació xinesa» 2

 

31 de gener, 20 h

Presentació dels resultats del taller

Apología/Antología (Nicolas Malevé, Jara Rocha i participants)

 

Nicolas Malevé és un artista visual, programador i activista de dades que viu i treballa entre Brussel·les i Londres. És membre del col·lectiu Constant, una organització sense ànim de lucre dirigida per artistes, amb seu a Brussel·les des del 1997 i activa en els camps de l’art, els mitjans i la tecnologia. La pràctica artística de Constant és interdisciplinària, i s’inspira en temes com el treball col·laboratiu, la innovació tecnològica, les xarxes segmentades, les infraestructures de programari, l’intercanvi de dades, els algoritmes, els arxius experimentals, les noves formes de (re)presentacions, les alternatives de copyright, el (ciber)feminisme i l’ètica d’Internet.

Jara Rocha desplega la seva pràctica investigadora/mediadora/pedagògica en marcs com Possible Bodies, INFRA-, The Darmstadt Delegation o l’àrea de projectes de Bau. Sovint treballa amb les materialitats de les coses presents (tecnoecologies, logístiques textuals, inscripcions somàtiques) des dels transfeminismes i la cultura lliure quotidiana, i comparteix situacions d’aprenentatge formals o no formals amb el seminari Euraca, Objetologías o Relearn Summer School.