Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència
Where: Palau de la Virreina
La Rambla, 99
Barcelona
Barcelona

Activitats anteriors / Seminaris i conferències

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència
Daniel Gasol

22.05.2018


Grup de recerca, art, ciència i tecnologia IMARTE, UB
Grup de recerca DARTS, UOC
Valentín Roma i Daniel Gasol
Dimarts 22 de maig de 2018, a les 19 h. Virreina LAB
Entrada lliure. Aforament limitat


Durant dos anys, en el marc de La Virreina Centre de la Imatge s’ha desenvolupat la recerca Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència, que examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Barcelona a l’era neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres cívics com a institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.

Tenint en compte que els centres cívics es van crear, entre d’altres objectius, per descongestionar l’Administració pública de serveis a la ciutadania i perquè aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem com aquestes institucions es metamorfosen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització dels centres cívics per districtes també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, i construeix classes de cultura ciutadana.

Mitjançant la relació usuari-institució que defineix cultura, els centres cívics es presenten com a institucions organitzades per línies d’actuació i programes que col·laboren en aquesta construcció i constitució del terme, i ofereixen a l’usuari un gran ventall d’activitats en forma de tallers o cicles. Aquesta mecànica posa en evidència com les institucions presenten productes de consum des d’organismes oficials que requereixen públic per al seu funcionament, entenent els usuaris com a shares d’audiència que indiquen, mitjançant l’assistència, la bona salut de la programació.

 

En el marc del Virreina Lab, convidem els grups de recerca IMARTE, Grup de Recerca, Art, Ciència i Tecnologia  de la Universitat de Barcelona, i DARTS (http://darts.uoc.edu/de la Universitat Oberta de Catalunya, a repensar sobre l’únic i actual indicador de retorn social en cultura de l’Administració pública: el nombre d’assistents.

El debat té l’objectiu de qüestionar l’indicador que condiciona els programes i propostes dels centres, obligant les institucions públiques a tenir més en compte el volum d’usuaris moguts per les tendències mercadotècniques, que no pas la utilitat dels equipaments com a espais per a entitats que desenvolupin relacions entre política, necessitats del barri i ciutadania.

 

Daniel Gasol (Tarragona, 1983), artista i doctor per la Universitat de Barcelona, indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre la identitat, el treball, la classe o el consum, que condicionen relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

Des de 2015 ha obtingut diverses beques, com la Beca d’Educació P. Juncosa (2016), la Beca Inter. ETAC (2016), la Beca d’Arts Visuals Casa Elizalde o UNZIP (2017), entre d’altres, i ha publicat diversos llibres, com Polititzacions del malestar (2017), #RealitatsEscenificadesDesDeJoanMiró o Desbordar Barcelona, on forma part de l’equip com a investigador.

www.danielgasol.net
 

Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986), llicenciada en Filosofia especialitzada en art i tecnologies digitals, actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre les noves modalitats de corporealitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, en cotutela entre la Universitat de Barcelona i la universitat francesa Université Rennes 2. El seu interès se centra, sobretot, a analitzar les relacions que es teixeixen entre l’objecte tècnic i el cos des d’un paradigma d’agencialitat distribuïda. Aborda aquests temes combinant la teoria i la filosofia amb la crítica i l’experimentació artística. Actualment treballa com a investigadora en formació a temps complet en el projecte IN>TRA. La pràctica artística col·laborativa com a model d’experiència: Noves formes i prototips en els processos de recerca, dirigit per IMARTE, Grup de Recerca, Art, Ciència i Tecnologia, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Recentment ha realitzat la traducció del llibre de Franco “Bifo” Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación connectiva per a la col·lecció “Futuros Próximos” de la Editorial Caja Negra.

http://alejandralopezgabrielidis.com/index.html
http://stomatech.tumblr.com/
http://www.imarte.eu/projectes/

 

Beatriz Regueira Pons (Palma, 1986) treballa com a investigadora en formació en el projecte IN>TRA. La pràctica artística col·laborativa com a model d’experiència: Noves formes i prototips en els processos de recerca, dins del grup de recerca IMARTE. La seva recerca teoricopràctica aprofundeix en les interaccions plàstiques del contínuum cossos-consciències-polítiques des dels estudis feministes i neomaterialistes, explorant des del videoart la simptomatologia capitalista dels cossos en malestar. Actualment treballa en un taller experimental en construcció amb la psicòloga María González i l’artista sonora Daphne Xanthopoulou, anomenat Theoria, en què barregen meditació, veu i moviment.

Forma part del grup Nenazas, que genera fanzins i performances de caràcter feminista.

https://vimeo.com/user7580425
http://nenazas.tumblr.com/

http://www.imarte.eu/projectes/

 

Eloi Puig (Barcelona, 1966), artista i professor titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, actualment és director del Departament d’Arts Visuals i Disseny i investigador principal del projecte IN>TRA. La pràctica artística col·laborativa com a model d’experiència: Noves formes i prototips en els processos de recerca, dins del grup de recerca IMARTE. Centra els seus interessos en l’art imprès, en la utilització digital de l’atzar i la incorporació docent de metodologies compartides. Les seves línies de recerca actuals són els nexes entre art i ciència, i la interpretació dels conceptes de codi i traducció. Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

http://www.eloipuig.com/
http://www.imarte.eu/projectes/

 

Pau Alsina (Barcelona, 1975)  és doctor pel Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre els sistemes emergents en les pràctiques artístiques vinculades a les tecnociències. És professor propi dels estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, on coordina assignatures d’art i de pensament contemporani. D’altra banda, és professor del Màster oficial en Comissariat d’Art en Nous Mitjans MECAD/ESDi de la Universitat Ramon Llull, i col·labora com a professor convidat a altres universitats estatals.

Des de 2002 és director d’Artnodes, revista d’art, ciència i tecnologia de la UOC. És membre cofundador de la xarxa YASMIN d’art, ciència i tecnologia (ACT) dels països mediterranis impulsada per UNESCO Digiarts, Leonardo/ISAST, Olats, Artnodes/UOC i la Universitat d’Atenes. Investigador en temes de pensament contemporani, art i cultura digital dins del grup GRECS sobre cultura, tecnologia i societat, amb qui actualment desenvolupa el projecte R+D CSO2010-16502 sobre emocions i tecnologies digitals.

 

Aida Sánchez de Serdio (Barcelona, 1977) és doctora en Belles Arts i professora a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. També és professora i coordinadora del Màster oficial Arts Visuals i Educació: un Enfocament Construccionista, així com docent en el programa de doctorat sobre arts i educació. És membre del grup de recerca Esbrina -Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis, i del grup d’innovació docent Indaga’t, tots dos de la Universitat de Barcelona.

Ha presentat ponències i publicat diversos articles relacionats amb les connexions entre art, educació i recerca, com per exemple: “Políticas de lo concreto: producción cultural colaborativa y modos de organización”, a Transductores. Pedagogías colectivas y políticas espaciales (2010); “Arte y educación: diálogos y antagonismos”, a la Revista Iberoamericana de Educación (2010); “Políticas educativas en los museos de arte españoles. Los departamentos de educación y acción cultural”, a Desacuerdos 6. Educación (2011); “Territorios de colaboración: negociaciones educativas-artísticas en la escuela, el museo y la comunidad”, a Revista educaçao em foco (2012); “Visualidade, Produção de Conhecimento de Pedagogia do Olhar”, a Processos e Práticas de Pesquisa em Cultura Visual e Educação, editat per Raimundo Martins i Irene Tourinho (2013), i “Advocating for justice: A multidimensional notion of change in collaborative arts educational projects”, a Stand(ing) up, for a change: Voices of arts educators, editat per Kevin Tavin i Christine Ballengee-Morris (2013).