L’obra polifacètica d’una de les primeres artistes multimèdia, l’artista suïssa Meret Oppenheim, qüestiona en enginyosos jocs irònics la tradició pictòrica i literària moderna, com demostren les seves obres iconoclastes des dels anys trenta, començant amb la cèlebre tassa recoberta de pell de gasela, Le déjeuner en fourrure. A més de ser una icona del moviment surrealista, es revela com una combativa precursora feminista que, tant en la seva obra plàstica com en la seva poesia, indaga el paper de la dona en la societat patriarcal.

La traductora Cecilia Dreymüller conversarà amb la poetessa Olvido García Valdés per explorar l’«estrany continent» de l’imaginari oníric de Meret Oppenheim, que es manifesta en poemes que es prolonguen en quadres i quadres que es tradueixen en poemes. Una lectura d’alguns dels textos clausurarà l’acte.

Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, 1950), poetessa i assagista. Ha estat directora de la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura. Entre els seus assajos destaca la biografia  que va fer de Teresa de Jesús (Omega, 2001). El seu interès per la pintura es plasma en assajos sobre Velázquez, Anselm Kiefer, Antoni Tàpies o Vicente Rojo. La poesia d’aquesta autora ha estat aplegada en el volum Esa polilla que delante de mí revolotea (Galaxia Gutenberg, 2008). Ha rebut el Premi Nacional de Poesia 2007 per Y todos estábamos vivos. La seva obra poètica més recent és Lo solo del animal (Tusquets, 2012). La poesia de García Valdés ha estat traduïda a l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el suec i el polonès.

Cecilia Dreymüller (Nohn, Alemanya, 1962), crítica literària, traductora i editora, especialitzada en literatura centreeuropea i alemanya. Col·laboradora habitual d’El País. Ha escrit l’assaig Confluencias. Panorama crítico de la narrativa en lengua alemana después de 1945 (Galaxia Gutenberg, 2008) i, més recentment, Peter Handke y España (Alianza, 2017). Ha traduït Ingeborg Bachmann, Peter Handke i Marcel Beyer, entre d’altres. És fundadora de l’editorial Tresmolins.