Orientalismes i postorientalismes. Reflexions per a un estat de la qüestió (1)
Patricia Almarcegui
16.01.2018
El 1978 Edward W. Said publicava Orientalisme. El llibre, que va commocionar els estudis orientals i va consolidar i desenvolupar els postcolonials, qüestionava la imatge d’Orient construïda des de l’antiguitat. L’obra s’incloïa en el debat de com Occident havia modelat el saber europeu de la resta del món, així com en la revisió crítica dels mètodes amb què s’havia estudiat Orient a partir de l’època de la dissolució colonial. Avui, els esdeveniments són molt diferents. No obstant això, la imatge continua sent pràcticament la mateixa. Per mandra o per desconeixement, amb prou feines ha canviat. Recórrer els mecanismes mitjançant els quals s’ha fossilitzat (com i quan es construeixen) i, sobretot, la manera com s’està configurant a partir dels últims esdeveniments socials i polítics és l’objectiu d’aquest seminari. Per què temem Orient? Per què temem l’islam?
Patricia Almarcegui és escriptora i professora de Literatura Comparada. La seva recerca se centra en l’orientalisme i la literatura de viatges. Ha estat professora convidada a la Universitat Americana del Caire i a la Universitat de París-Sorbona. El 2011 va fer una estada postdoctoral al Middle East Institute de la Universitat de Columbia. Entre els seus llibres destaquen els següents: Alí Bey y los viajeros europeos a Oriente (Bellaterra, 2007), El sentido del viaje (2013, Premi Fray Luis de León), El pintor y la viajera (Ediciones B, 2011) i La memoria del cuerpo(Fórcola, 2017). Col·labora a eldiario.es, La Vanguardia i al suplement cultural de l’ABC. El 2015 va residir a Shiraz becada per al projecte «El murmuri de la tomba de Hafez». Ha publicat els llibres de viatges Escuchar Irán (Newcastle, 2017) i Una viajera por Asia Central (UB, 2017).