Fins als anys seixanta, els terrenys costeruts on avui hi ha el barri eren terres de conreu de la Quadra de Vallbona. Un primer projecte preveia convertir les terres en un cementiri, però la humitat extrema no va permetre consagrar-les als morts. A partir del 1963, un grup promotor, dins el qual hi havia Joan Antoni Samaranch, les va urbanitzar amb grans blocs de pisos.

Com era habitual en l'urbanisme franquista, el barri es va construir sense els equipaments més bàsics i sense cap mena de serveis urbans. Les primeres protestes veïnals van ser, per descomptat, per les humitats dels pisos. Després es van reivindicar ambulatoris, escoles i més salubritat dels carrers, com evidenciava el concurs de cacera de rates que es va organitzar el 1971.

Amb l'arribada del primer ajuntament democràtic es van començar a reparar les errades comeses a Ciutat Meridiana. Des de llavors s'han creat equipaments sanitaris, socioculturals i educatius, s'han renovat els carrers i s'han instal·lat escales mecàniques de tota mena per salvar els grans desnivells del barri. També s'ha connectat la part superior de Ciutat Meridiana gràcies a l'estació de metro de l'L11.