Servei de Premsa
05/11/2024
Barcelona i l’AMB emplacen al diàleg social per impulsar un Salari Mínim de Ciutat
24/03/2017
Temps estimat de lectura: 8 minuts
Gerardo Pisarello: “No ens podem permetre que ningú a Barcelona guanyi menys de 1.000 euros per la seva feina. No és bo pel món del treball ni per l’economia en general”
El Govern municipal s’ha compromès a impulsar un sou de referència per sobre dels 1.000 euros, de manera prioritària, i emplaça al diàleg i la negociació col·lectiva per fer-ho possible
La celebració de la jornada de debat “Viabilitat i repercussions de l’establiment d’un Sala Mínim de Ciutat”, amb els principals agents socials i econòmics i l’encàrrec de diversos estudis ha de contribuir a promoure aquest debat
Es crea un Grup de Treball per afavorir aquest diàleg entre patronals i sindicats
Un informe jurídic avala com a possibles vies d’actuació per implantar el salari mínim de ciutat la concertació amb els agents socials i les clàusules socials a la contractació pública
L’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana Barcelona (AMB) impulsen l’establiment d’un salari mínim de referència, una actuació que consideren prioritària i necessària per millorar la qualitat de l’ocupació i la qualitat de vida de la ciutadania. Així ho recull de manera prioritària el Pla d’Actuació Municipal, l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona 2016-2020 i el pla d’Actuació per la Ocupació 2017.
El Govern municipal vol aportar el màxim d’evidència i coneixement possible per a un debat ampli, compromès i responsable que permeti avançar en l’establiment efectiu d’un Salari Mínim de ciutat. És per això que l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB han encarregat els estudis necessaris per analitzar la viabilitat i repercussions de l’establiment d’un salari mínim o de referència i la seva potencial incidència en la millora de les condicions laborals i salarials de les persones.
En aquest marc s’inscriu la celebració de la Jornada “Viabilitat i repercussions de l’establiment d’un Sala Mínim de Ciutat”, que han organitzat conjuntament l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) al Col·legi d’Economistes per promoure el debat amb els agents socials i econòmics.
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha destacat en la seva intervenció que “no ens podem permetre que ningú a Barcelona guanyi menys de 1.000 euros per la seva feina. No és bo pel món del treball ni per l’economia en general”.
Pisarello ha assegurat que “per ser creïble d’administració ha de ser exemplar”. Segons ha explicat, a l’Ajuntament de Barcelona els sous estan per sobre els 1.400 euros, i ha recordat que “la Guia de contractació pública social i el decret que signarà en breu alcaldessa “preveu premiar les empreses que no només respectin els convenis sinó que paguin per sobre dels convenis”. “Creiem que les empreses que ho puguin fer han d’augmentar els seus salaris”, ha dit, “amb l’objectiu d’incentivar la productivitat, la capacitat de consum i per garantir la cohesió social”.
El primer tinent d’alcaldia ha reivindicat la necessitat de tenir una “economia sana i robusta i sostenible que no es basi en bombolles i que garanteixi que el desenvolupament econòmic va lligat al progrés social, amb el repte que els indicis de reactivació econòmica actuals comportin beneficis per la majoria de la població”.
Amb les conclusions dels diferents estudis i les aportacions de tots els agents implicats, està prevista la creació d’un Grup de Treball en el marc del Consell Econòmic i Social de Barcelona, (CESB), per reflexionar sobre la vinculació entre la qualitat de l’ocupació i el salari mínim i proposar actuacions al respecte. En aquest grup hi participaran patronals i sindicats, Ajuntament de Barcelona i AMB.
En paral·lel al debat i acord que ha de tenir lloc en el marc de la negociació col·lectiva, l’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç per avançar en la contractació socialment responsable de béns i serveis, amb l’objectiu de contribuir, a través dels concursos públics, a la millora de les condicions socials i laborals dels treballadors de les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals.
La Guia de contractació pública social és l’instrument que permet a l’Ajuntament de Barcelona impulsar la contractació pública socialment responsable incorporant objectius de de millora de les condicions laborals, de justícia social, de foment de la petita i mitjana empresa i de l’economia social i cooperativa, entre d’altres clàusules.
En breu tindrà lloc l’aprovació del nou decret municipal de Contractació social i mediambiental que substituirà el decret de l’Alcaldia actual i vigent del 20 de novembre de 2013 i que modificarà les normes que corresponguin per adequar-les als objectius que ha fixat la Guia i que ja s’estan aplicant.
Primers estudis que contribuiran al debat entre sindicats i patronals en el marc del CESB
Per abordar aquesta qüestió, s’han encarregat tres estudis al voltant de
El Salari de Referència o Salari Mínim de Ciutat com a remuneració per viure dignament
Els estudis encarregats per l’Àrea Metropolitana defineixen el salari de referència o “salari de vida” com aquell que té per objectiu principal establir una remuneració suficient perquè un/a treballador/a i la seva família puguin viure dignament, vinculada sempre a un espai geogràfic determinat.
Es tracta d’una mesura àmpliament difosa al món anglosaxó que sorgeix precisament com a resposta als anomenats “treballadors pobres”, aquestes persones que, tot i tenir feina, no guanyen prou per mantenir a la seva família.
Així, l’estudi “Càlcul del Salari de Referència de l´Àrea Metropolitana de Barcelona”, elaborat per Daleph, estima per primera vegada aquest Salari Mínim de Ciutat basant-se en la definició d’un pressupost de necessitats bàsiques per poder tenir una vida digna dins de l’Àrea Metropolitana.
El document és un primer pas per definir nous indicadors de pobresa o renda mínima que poden ser utilitzats després en el càlcul de determinades prestacions monetàries per part del sector públic, superant el concepte del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’ha demostrat ineficient, i apostant pel Salari de Referència o Salari Mínim de Ciutat, com a eina nova a tenir en compte des del sector públic a l’hora de promoure polítiques de benestar i justícia social.
L’informe estima el salari de referència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en un valor final de 1.048’87€ bruts. Aquesta seria la quantitat que una persona adulta tipus que resideixi en aquest entorn necessitaria com a mínim mensualment per satisfer les seves necessitats bàsiques i viure-hi dignament.
Aquest salari de referència o Salari Mínim de Ciutat s’ha calculat també per territoris, en base a les diferències de preu dels principals ítems analitzats (transport, habitatge, educació, oci, alimentació, etc.), i per exemple a Barcelona ciutat es fixa el Salari de Referència en 1.088,56 € bruts.
Calculat en base a les Necessitats Vitals Bàsiques
La metodologia de càlcul utilitzada en aquest projecte s’anomena Càlcul de les Necessitats Vitals Bàsiques (Basic Living Costs Approach), i consisteix a elaborar un pressupost de necessitats bàsiques per a diferents tipus de famílies que els permeti tenir una vida digna i quantificar-lo monetàriament, en base a unes cistelles de béns i serveis bàsics, unes quantitats mínimes de consum que permetin cobrir les necessitats bàsiques de diferents tipus de famílies, i tenint en compte el seu preu i també el nombre de persones actives a la família. Ho fa en base a les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE.
Les partides principals per a tots els tipus de família son les relacionades amb l’habitatge i despeses de la llar així com les corresponents a necessitats bàsiques d’alimentació i begudes. A més, en el cas de les famílies amb nens, les despeses escolars també representen un percentatge important de la despesa mensual.
El dictamen “Viabilitat jurídica d’establir un salari mínim de ciutat” és un informe jurídic sobre la viabilitat d’establir un salari de referència de ciutat per millorar les condicions laborals i socials de les persones. Analitza el marc jurídic existent i quines son les possibilitats i límits que tenen els representants locals. Aborda la regulació existent sobre salari mínim a l’àmbit estatal, autonòmic i local, així com internacional i europeu.
Aquest informe conclou que existeix suport jurídic en la normativa internacional per la posada en pràctica d’un salari mínim i que la jurisprudència del TJUE accepta un salari mínim com a clàusula d’obligat compliment en concursos públics. Per tant, per a les empreses subcontractades o receptores de recursos de l’Ajuntament de Barcelona hi ha vies per incorporar aquestes clàusules socials en els concursos.
Recull que la competència per regular el salari mínim amb caràcter general és d’àmbit estatal i que caldria modificar la normativa per atorgar competències a les autonomies i administracions locals. Per això estableix que són els agents socials els que tenen cobertura jurídica per pactar acords sobre salaris mínims de ciutat en els àmbits funcionals de negociació col·lectiva, amb les limitacions de la normativa pressupostària estatal.
Pros i contres dels casos implantats a nivell internacional
L”Estudi sobre l’impacte de l’adopció d’un salari mínim a nivell local” analitza els efectes i les conseqüències que s’han derivat de la implantació d’un salari mínim en un territori diferenciat, a nivell internacional.
Entre els arguments a favor de l’adopció d’un salari mínim a nivell local, es recull que permet millorar la capacitat adquisitiva dels treballadors amb sous més baixos i per tant la seva capacitat de consum que repercuteix favorablement sobre l’activitat econòmica de la zona; pot incentivar una millora en la capacitat formativa dels treballadors; pot reduir la pobresa així com la desigualtat salarial i d’ingressos i pot eliminar la necessitat d’alguns ajuts socials complementaris per treballadors amb sous molt baixos. L’informe admet també que hi pot haver alguns riscos i que per exemple, pot augmentar l’abandonament escolar, traspassar l’augment de costos laborals als preus o augmentar l’economia submergida en el mercat de treball afectat.
Segons l’estudi, Canadà, Estats Units o Japó son alguns dels països occidentals amb salaris mínims territorialitzats.
Paraules clausalari/ salari mínim/