L’aprovació del Codi d’Accessibilitat (Decret 209/2023) per part de la Generalitat de Catalunya representa un pas endavant en la normativa existent en aquesta matèria per avançar en l’accessibilitat universal. Va més enllà de les barreres arquitectòniques, i incorpora aspectes com l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure.

Arran de l’entrada en vigor d’aquesta normativa, l’1 de març de 2024, l’Ajuntament de Barcelona aprofita per redefinir i donar un impuls als serveis municipals que vetllen per l’accessibilitat sota el paraigües de la nova Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal.

L’Oficina suposa un salt d’escala en l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per l’accessibilitat, per avançar de forma transversal en l’accessibilitat de productes o serveis municipals.

Accedeix a la Presentació de l'Oficina Tècnica d'Accessibilitat

Antecedents

Per donar compliment a l'article 5 de la Llei 13/2014, de 30 d'octubre, d'accessibilitat de Catalunya, que assigna als municipis la competència d'elaborar, aprovar i executar un pla d'accessibilitat, es va aprovar, el 2017, la Mesura de Govern per a l'elaboració del pla d'accessibilitat universal de Barcelona. 

Com a resultat d’aquesta mesura, el 2018 es va iniciar la diagnosi de l'estat d'accessibilitat física i comunicativa dels serveis i equipaments públics i privats d'ús públic, els transports i la via pública de la ciutat de Barcelona.

Es van analitzar:

• Transport: 2.451 parades de bus, 154 estacions de metro, 26 estacions de tramvia i 29 estacions de tren.
• Serveis: 39 centres de serveis socials bàsics, 13 oficines d'atenció ciutadana, 53 centres cívics, 40 biblioteques, 59 museus, 37 teatres, 22 cinemes, 53 centres d'atenció primària, 38 edificis d'universitats, 30.000 habitatges, 38 mercats municipals, 51.161 botigues, 40 centres esportius municipals i 60 webs de serveis en línia.
• Via pública: 583 quilòmetres de carrer a 35 barris de la ciutat.

El 2022 es va publicar l'Estratègia Barcelona per a l'Accessibilitat Universal tenia com a objectiu posar les bases per planificar les línies i els àmbits estratègics d'actuació, els sistemes interns i externs de participació i el calendari per implementar l'accessibilitat en la manera de fer de les diferents àrees i districtes de l'Ajuntament.

• Diagnosi d'accessibilitat del transport públic de juliol de 2018.
• Document de resultats del Diagnòstic del Pla d'accessibilitat universal de Barcelona de 2019.
• Podeu descarregar també la presentació del diagnòstic o consultar-la en format pdf.
• Estratègia Barcelona per a l'Accessibilitat Universal.

L’accessibilitat universal

L'accessibilitat universal implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues formes bàsiques d'activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l'existència de barreres.

Hi ha 161. 658 persones amb certificat de discapacitat reconeguda a la ciutat de Barcelona (un 9,7%). D’aquestes, el 58% tenen una discapacitat física o motora; el 20% un trastorn derivat de problemes de salut mental; un 9% una discapacitat intel·lectual, 10% una discapacitat sensorial (auditiva o visual); o altres 3%. A més, un 25% de la població pateix alguna limitació en l’ús de l’entorn físic (persones grans, criatures, problemes de salut o lesions temporals, persones grasses, persones petites, etc.)

És a dir, l’accessibilitat és fonamental per al 10% de la població, necessària per al 40% i beneficiosa i confortable per al 100%.