Notícies

Aquest mes de juny, el Servei d’Arqueologia ha conclòs el tractament de tretze peces de cuir procedent de les intervencions arqueològiques del Baluard de Migdia 004/14i de la plaça de Pau Vila 096/06. En el cas de la primera intervenció, es tracta de parts de sabates, principalment soles però també talons, punteres, canyes i empenyes. Localitzades a les diverses “cunetes” o derivacions del Rec Comtal, la seva cronologia abasta des de les darreries del XVII fins -i sobretot­- segona meitat segle XVIII i els primers anys del XIX.

En el cas de les peces de la intervenció de Pau Vila provenen del fons marí un cop construït el moll i per tant, la seva cronologia és posterior a 1477, tot i que sempre anteriors al canvi de segle. Es tracta de fragments de pell –el més gran amida uns 30 cm de llargària per 20 cm d’amplada–  de difícil identificació.

En ambdues intervencions, les peces es van trobar en un ambient humit, ja sigui completament amarades d’aigua o només humides. Les peces de cuir amarades d’aigua trobades a Barcelona són poc freqüents. El seu tractament requereix de coneixements específics ja que un assecatge no controlat conduiria a una deformació irreversible o fins i tot al col·lapse del material. Com és preceptiu, les peces es van traslladar immediatament a les instal·lacions del Servei d’Arqueologia on han estat preservades en el mateix ambient, amb controls periòdics i algunes actuacions preventives a l’espera de poder dur a terme el tractament idoni.

Per tal de definir el tractament adient, es va recórrer a l’assessorament tècnic per part de la conservadora-restauradora i arqueòloga especialista en cuir, Céline Bonnot-Diconne. L’especialista es va desplaçar a Barcelona el juny del 2022 i, conjuntament, vam dur a terme la intervenció. Aquesta  va començar per la neteja de les peces per tal d’eliminar les restes de terra. En la majoria dels casos, va ser necessari realitzar un tractament químic de complexació per eliminar els òxids metàl·lics –arribats a través de la terra del jaciment–, incompatibles amb la fase següent del tractament. A continuació, les peces es van impregnar amb una dissolució d’aigua i polietilenglicol (PEG). El PEG s’utilitza en diversos camps com ara la cosmètica, la medicina, la indústria, bàsicament perquè és un polímer soluble en aigua, biodegradable i no és tòxic.

Aquest procediment també s’utilitza per conservar peces de fusta amarada d’aigua, com va ser el cas del lot de peces de la intervenció arqueològica de la plaça del Duc de Medinaceli, tractament que vam descriure en una notícia publicada el 2019.

La impregnació permet que els espais ocupats pel col·lagen, ara degradat, i substituïts per l’aigua, siguin reemplaçats pel PEG, el qual actuarà com esquelet de l’objecte i n’evitarà la deformació. Passat uns dies d’impregnació, els objectes van quedar preparats per a ser congelats i liofilitzats. La congelació i següent liofilització permeten que l’aigua continguda en els objectes passi de l’estat sòlid a l’estat gasós sense passar per l’estat líquid, segons el procés de sublimació. D’aquesta manera s’assegura la total substitució de l’aigua pel PEG i s’evita que l’assecatge provoqui deformacions. El tractament va concloure amb una última neteja per eliminar restes de PEG i amb l’assemblatge de les peces que ho requerien.

Sobre la identificació de les peces de pell de la intervenció de Pau Vila, C. Bonnot-Diconne, en el seu informe ens diu que sembla ser que no es tracta de cuir manufacturat –és a dir d’una pell que ha estat adobada per assegurar-ne l’estabilitat– sinó, més aviat, d’un material en estat brut, probablement una pell de cabra.

Aquesta informació ha estat contrastada amb Mikel Soberon, director de la intervenció arqueològica, que ens aporta dades al respecte. Tot i que M. Soberon esperava que del manyoc de pell en pogués sortir un gipó o, perquè no, un embalum de safrà, opina que el fet que sigui una pell de cabra sense adobar té molta més gràcia “històrica”. A finals del XV, les pells de cabrit eren una de les mercaderies habituals entre les que exportava Barcelona, almenys cap a Valencia, la segona ciutat del regne, i de la que sí que tenim documentació. Formava part sobretot de carregaments de barques mitjanes i petites que sortien des de Barcelona cap a aquesta ciutat i ho feien per “paquets” d’entre 2 i 4 centenars. Encara que en els manifestos d’aquestes embarcacions es parla de cabrit adobat de vegades només es diu pell de cabrit. L’extracció devia ser tant important com per que el 1493 els guanters, oripellers i mercers de Barcelona acabessin forçant al Consell de Cent a prohibir-ne l’exportació perquè es quedaven sense matèria primera per la seva feina.