L'exposició analitza la depuració franquista dels funcionaris municipals de Barcelona després de la Guerra Civil, destacant les conseqüències polítiques i socials d'aquest procés repressiu.
Depuració
Depuració dels funcionaris municipals
Una de les primeres mesures que implementà el nou Govern municipal fou la preceptiva depuració de funcionaris. Una mesura que el règim franquista havia impulsat des de la primera ocupació de les institucions de l’Estat, ja que l’interès per eliminar de l’Administració de l’Estat qualsevol persona sospitosa d’haver col·laborat amb el règim republicà o de ser desafecta al “nou règim” era essencial per a la construcció del nuevo Estado. Com diria Franco més endavant, es tractava de “dejar limpio el solar para construir nuestro edificio”. Així, el mateix 27 de gener de 1939, la recent constituïda gestora municipal decretava l’inici del procés depurador de l’Ajuntament de Barcelona tot destituint tots els funcionaris i totes les funcionàries que haguessin ingressat al Consistori després del 18 de juliol de 1936 (s’abraçava la nova legitimitat franquista, nascuda el dia de l’Alzamiento, que considerava espúria qualsevol decisió posterior); demanava a l’auditor de guerra de la IV Regió Militar que nombrés un jutge instructor, i emplaçava tots els funcionaris municipals a demanar el seu reingrés a l’Ajuntament, com a pas inicial per començar l’expedient depurador.
Fotografia
