Pel que fa a l’abast i l’extensió del procés depurador a l’Ajuntament de Barcelona, podem dir que el tribunal depurador obrí 7.100 expedients depuradors. Un terç d’aquests expedients foren incoats, això és, s’imputaren càrrecs a un de cada tres funcionaris o funcionàries municipals. Per contra, també cal esmentar que dos terços del funcionariat superaren sense aparent dificultat el procés depurador.

Entre els funcionaris i funcionàries que veieren incoat el seu expedient, una mica més de 1.600 reberen una sanció. De tots els sancionats, quasi 700 reberen sancions temporals, d’entre un mes i més de dos anys, de suspensió de feina i sou. A vegades combinada amb una inhabilitació per ocupar llocs de comandament o de confiança. Amb tot, però, la major part del funcionariat que rebé una sanció temporal, la rebé inferior als sis mesos.

La resta de funcionaris i funcionàries sancionats, 922, reberen la màxima sanció possible, la destitució. Ara bé, en aquest punt cal distingir dos grups entre les persones destituïdes: aquelles que foren destituïdes fruit de completar tot el procés depurador i aquelles que foren destituïdes “en rebeldía”, és a dir, aquelles que havien fugit del país sabedores que el règim les tenia marcades com a republicanes i aquelles que decidiren abandonar la carrera funcionarial i no reincorporar-se al servei després de la fi de la Guerra Civil, totes aquelles que foren destituïdes per “incomparecencia o abandono del servicio”. Finalment, també cal fer menció d’un nombre no menystenible de funcionaris i funcionàries que foren destituïts per haver estat condemnats per altres tribunals repressors, en general, tribunals militars. En aquests casos, el tribunal depurador es comportava com un tribunal subsidiari de les decisions dels tribunals militars i una condemna en ferm en el segon significava, automàticament, la destitució com a funcionari o funcionària municipal.

En poc més d’un any, el règim franquista havia depurat per complet l’Administració municipal de Barcelona. I en poc més de dos anys havia assolit la pràctica normalització d’aquesta plantilla de funcionaris (comptant fins i tot amb el compliment de les sancions temporals imposades). Al pressupost municipal de 1942, ja es recull una plantilla municipal consolidada. Ateses les restriccions de la Llei de depuració de funcionaris, moltes persones expedientades amb sancions no pogueren revisar el seu cas fins als anys cinquanta, quan es va habilitar una via, a través del governador civil, per a la revisió de les sancions dels tribunals depuradors.

Actualment, el conjunt d’aquests expedients forma la sèrie de Represàlia Política (F193) del Fons de l’Ajuntament de Barcelona i es pot consultar a l’Arxiu Municipal Contemporani, responsable de la seva custòdia

Marc Gil Garrusta

Professor d’Història Contemporània als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Autor del llibre: Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració a l’Ajuntament durant el primer franquisme. Eumo Editorial, 2017.