L'exposició analitza la depuració franquista dels funcionaris municipals de Barcelona després de la Guerra Civil, destacant les conseqüències polítiques i socials d'aquest procés repressiu.
Inculpacions
Un procediment inculpatori sense presumpció d’innocència
Cal parar atenció al capgirament de la lògica processal que aquest procediment suposava; allò que Serrano Suñer va anomenar com “la justicia al revés”. La declaració jurada, un interrogatori, de fet, era el pas inicial del procés no pas la conseqüència de la necessitat d’aclarir uns indicis delictius provinents d’una investigació formal. I els informes dels Serveis Informadors es dedicaven a consignar tot tipus de fets i dades sense filtre de veracitat. Les acusacions formals del jutge pràcticament traslladaven a la imputació les sospites recollides als informes. Havia de ser el funcionari qui demostrés la seva innocència. Per al règim franquista tothom era sospitós mentre el procés depurador no demostrés el contrari.
Finalment, amb tota la documentació recopilada i completat l’expedient, el jutge instructor emetia una proposta de sanció sense gaire dilació, on aplicava amb un ampli marge de discrecionalitat la poc detallada legislació vigent. Ara bé, el darrer estadi del procés depurador corresponia al Govern municipal, ja que era aquest qui imposava la sanció definitiva al funcionari, ja fos acceptant la proposta del jutge, ja fos modificant-la tot imposant-ne una de superior o inferior, ja fos, fins i tot, anul·lant l’expedient i admetent el funcionari sense sanció.
Documents relacionats
Declaració jurada
Declaració jurada del director de l’Hospital d’Infecciosos, 1 de maig 1939. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: F193 Represàlia política, núm. 107 de 1939