VI Mostra: Cementiris i Art Funerari de la Barcelona dels s. XIX-XX
L'exposició explora l'art funerari i els cementiris de Barcelona dels segles XIX i XX, destacant la seva evolució i el seu paper en la memòria històrica i cultural de la ciutat.
La saturació del Cementiri Vell i la construcció del Cementiri Nou
Inaugurat l’any 1819 i dissenyat per l’arquitecte italià Antonio Ginesi durant els anys setanta del mateix segle XIX, el Cementiri del Poblenou ja presentava una greu saturació de l’espai, tot i la seva esplendor monumental. Havia estat projectat per a una ciutat de 100.000 habitants, que l’any 1870 ja arribava als 250.000.
L’Ajuntament va considerar imprescindible projectar un segon cementiri general, que seria inaugurat l’any 1883: el Cementiri de Montjuïc.
Va ser a partir de llavors que el del Poblenou també va ser conegut com el cementiri «Vell» o de l’«Est» i el de Montjuïc com cementiri «Nou» o del «Sud-oest».
Des de bon començament, l’Administració municipal es preocupà per donar resposta a la necessitat de donar sepultura a totes les persones. Un any després de la seva inauguració, l’arquitecte Leandre Albareda, projectava la construcció de nous nínxols. Amb el pas dels anys, Montjuïc atreu progressivament les classes benestants que abandonen el del Poblenou, i contribueixen a la seva monumentalització.
Plànol
