L'exposició explora l'art funerari i els cementiris de Barcelona dels segles XIX i XX, destacant la seva evolució i el seu paper en la memòria històrica i cultural de la ciutat.
Xarxa de cementiris
La consolidació de la xarxa de cementiris de la ciutat
Des de la dècada de 1880, un dels estils artístics amb major representació en els cementiris barcelonins va ser el modernisme, que coincideix amb el creixement i esplendor del cementiri de Montjuïc.
Després de 1897, amb l’agregació dels antics pobles independents del Pla, l’Ajuntament de Barcelona també s’encarrega de la gestió dels recintes funeraris de les Corts, Gràcia, Sant Andreu, Sant Gervasi i Sants, a més de la dels cementiris generals del Poblenou i de Montjuïc. El d’Horta s’incorpora l’any 1904 i el de Sarrià, el 1921.
Des de l’inici, l’Administració municipal va assumir la responsabilitat d’oferir un espai d’enterrament digne a qualsevol habitant de la ciutat, al marge de la seva creença religiosa o ideologia.
En aquest context s’emmarca la construcció de tombes i nínxols no només en els recintes catòlics dels cementiris sinó també en els recintes protestant i lliure, amb elements singulars com ara hipogeus o criptesosseres, entre d’altres tipologies d’inhumació.
Plànols