L'exposició explora l'art funerari i els cementiris de Barcelona dels segles XIX i XX, destacant la seva evolució i el seu paper en la memòria històrica i cultural de la ciutat.
Xarxa de cementiris
La consolidació de la xarxa de cementiris de la ciutat
Des de la dècada de 1880, un dels estils artístics amb major representació en els cementiris barcelonins va ser el modernisme, que coincideix amb el creixement i esplendor del cementiri de Montjuïc.
Després de 1897, amb l’agregació dels antics pobles independents del Pla, l’Ajuntament de Barcelona també s’encarrega de la gestió dels recintes funeraris de les Corts, Gràcia, Sant Andreu, Sant Gervasi i Sants, a més de la dels cementiris generals del Poblenou i de Montjuïc. El d’Horta s’incorpora l’any 1904 i el de Sarrià, el 1921.
Des de l’inici, l’Administració municipal va assumir la responsabilitat d’oferir un espai d’enterrament digne a qualsevol habitant de la ciutat, al marge de la seva creença religiosa o ideologia.
En aquest context s’emmarca la construcció de tombes i nínxols no només en els recintes catòlics dels cementiris sinó també en els recintes protestant i lliure, amb elements singulars com ara hipogeus o criptesosseres, entre d’altres tipologies d’inhumació.
Plànols
Planta, alçat i secció del projecte de construcció
Planta, alçat i secció del projecte de construcció per part de l’administració de criptes-osseres per als recintes lliure i protestant en els cementiris de la ciutat, 30 de març de 1909. Pere Falqués i Urpí, arquitecte - AMAB: S139 Exp. 7207/1908
Planta del cementiri de Sant Gervasi
Planta del cementiri de Sant Gervasi, on es projecta construir mitjançant subhasta el cementiri no catòlic; el recinte lliure; el cementiri catòlic; el dipòsit de cadàvers; la casa de l'enterramorts; l’administració i el magatzem, entre d’altres, 22 de desembre de 1899. Pere Falqués i Urpí, arquitecte - AMAB :S139 Exp. 200/1899
Emplaçament i alçat
Emplaçament i alçat dels 254 nínxols B que es projecten construïr en el recinte lliure del cementiri de Montjuïc, 5 de juliol de 1910. Leandre Albareda, arquitecte - AMAB: S139 Exp.8244/1910
Alçat i secció del grup tercer de nínxols
Alçat i secció del grup tercer de nínxols per incrementar la capacitat del cementiri de Montjuïc, guanyada en subhasta pel constructor Juan Bautista Salvat. 22 de març de 1884. Leandre Albareda, arquitecte - AMAB: S139 Exp. 1658/1883
Secció transversal de la tomba de la família Rusiñol
Secció transversal de la tomba de la família Rusiñol al solar número 16 de la via de Santa Eulàlia , agrupació 3a, del cementiri de Montjuïc, 17 d’agost de 1892. Domingo Balet, mestre d’obres - AMAB: S139 Exp. 58506.25
Alçat del panteó interior família Saladrigas
Alçat del panteó interior família Saladrigas, ubicat a l’illa quarta del cementiri del Poblenou, 21 de gener de 1881. Joan Bruguera Díaz, mestre d’obres - AMAB: S 139 Exp.4793/1880