L'exposició explora l'art funerari i els cementiris de Barcelona dels segles XIX i XX, destacant la seva evolució i el seu paper en la memòria històrica i cultural de la ciutat.
Diversitat religiosa
La plenitud de la diversitat ideològica i religiosa dels cementiris
Durant la Segona República (1931-1939), incloent-hi els anys de la Guerra Civil, els cementiris es converteixen en un veritable mosaic de la diversitat de creences entre els habitants de la ciutat, ja sigui des del punt de vista religiós (catòlics, però també protestants i jueus, entre d’altres confessions) com ideològic (entre els quals hi figuren els lliurepensadors, ateus, sindicalistes, anarquistes, comunistes, feministes, etc.).
És en aquest període, precisament, quan s’experimenta un creixement molt important dels enterraments en els anomenats “recintes lliures” de tots els cementiris.
Aquests eren els espais destinats específicament a la inhumació dels lliurepensadors i els ateus, amb independència del seu estatus social o econòmic.
Aquest era l’únic indret dels recintes funeraris on van ser enterrats, per desig personal, representants de la majoria de sectors socials de la Barcelona de l’època, des de membres de la burgesia fins a obrers.
Plànols
Sepulcre de l’activista republicana i feminista Dolors Monserdà
Sepulcre de l’activista republicana i feminista Dolors Monserdà en el recinte lliure, solar núm. 96 , agrupació 9a de la via de Sant Joan Baptista, al cementiri de Montjuïc, 3 de gener de 1933. Josep Puig i Cadafalch, arquitecte - AMAB: S139 Exp.14982/1932