L'exposició explora l'art funerari i els cementiris de Barcelona dels segles XIX i XX, destacant la seva evolució i el seu paper en la memòria històrica i cultural de la ciutat.
La postguerra
L’impacte de la postguerra en l’art funerari barceloní
Durant el període de la postguerra, la situació de crisi econòmica i el canvi de gustos pel que fa a l’art funerari de les classes benestants barcelonines propicia l’aparició d’uns tipus d’enterraments més austers, en consonància amb les dificultats de l’època.
A partir de la dècada de 1940, per a la majoria dels barcelonins s’inicia un lent però progressiu canvi en la manera de projectar els projectes funeraris, ara de línies més senzilles.
Els nous models d’art funerari són imitats aquí de manera generalitzada i han estat escollits per personalitats del relleu, des dels familiars de creador Josep Anselm Clavé fins a l’escultor Clarà, autor ell mateix del projecte escultòric del seu sepulcre (1957), a canvi de la permuta amb el consistori barceloní de l’escultura en bronze anomenada “La Maternitat”.
Plànols
Panteó de Miguel Furadada Brau
Panteó de Miguel Furadada Brau al solar núm. 44 de la via de Sant Jordi, agrupació 6a, del cementiri de Montjuïc, 1942. Ramon Paradell, arquitecte - AMAB: S139 Exp. 58506.60
Pedestal com a base d’una creu
Pedestal com a base d’una creu a la tomba menor de tres compartiments, núm. 105 del departament 3r del cementiri de Sant Andreu, agost de 1950. Vídua de Juyol, constructor - AMAB: S139 Exp. 32764/1950
Reconstrucció del bust del panteó del compositor Josep Anselm Clavé
Reconstrucció per part de l’Ajuntament del bust del panteó del compositor Josep Anselm Clavé, al núm. 65 del departament 2n del cementiri del Poblenou, 30 d’abril de 1930. A. Domingo, arquitecte i cap del servei municipal de cementiris, sanitat i beneficència - AMAB: S139 Exp. 21748/1948