Barcelona davant l'epidèmia del 1515. L’hospital nou de Sant Cristòfol del portal de les Drassanes
Coincidint amb la celebració del XVII Congrés d'Història de Barcelona, anomenat "Ciutadania i salut. Una lluita essencial", el 24-26 de novembre de 2021, l'Arxiu Històric de la Ciutat presenta dos documents inèdits sobre l'hospital nou de Sant Cristòfol, del 1515.
L’hospital nou de Sant Cristòfol va ser provisional, creat en el context de l’epidèmia de l’estiu-tardor del 1515. Sembla que va estar en funcionament des del juny del 1515, en què es va comprar una casa fora de les muralles, al costat del portal de Drassanes, fins a finals d’any o almenys fins al novembre. L’hospital nou de Sant Cristòfol es va crear a instàncies dels consellers, que van encarregar als administradors de l’Hospital de la Santa Creu que se’n fessin càrrec.
Després de tancar-lo, o poc abans de fer-ho, el novembre del 1515, els mateixos administradors van demanar al Consell una contribució de 500 lliures per les despeses importants que havia comportat la gestió d’aquest equipament, com de fet els havia estat promès de bon començament. Va costar molt que s’executés el pagament, que finalment es va abonar durant l’any i mig següent i només en part (es van recuperar 300 lliures).
L’Hospital de Sant Cristòfol, per tant, respon a la pràctica de l’època d’establir, en moments d’alarma epidèmica, espais efímers per concentrar malalts, que després de passat l’episodi acabaven desapareixent o s’acabaven destinant a altres usos. Per això ha quedat tan poc rastre d’aquest hospital. El que és segur, però, és que va existir, perquè la súplica i el memorial de comptes conservat en demostren l’activitat i els costos reals que va suposar.
En realitat es tracta de dos documents complementaris, una súplica més el memorial de comptes annex, que el Consell va rebre junts de mans dels administradors de l’hospital general, i que en un moment determinat es van separar i conservar en sèries diferents (Obreria, d’una banda; Miscel·lània, de l’altra). Tots dos documents han de ser de poc abans del 28 de novembre de 1515, segons es desprèn del Registre de Deliberacions (CCAM, 02.01/1B.II-42, f.24v-25r).
Pel que fa a la súplica, va ser presentada pels administradors de l’Hospital General de la Santa Creu davant el Consell de la Ciutat perquè els paguessin tot el que els havia costat crear i mantenir l’Hospital de Sant Cristòfol. L’hospital es va crear a proposta dels consellers, per trobar una solució al problema de l’epidèmia. En un primer moment els administradors s’hi van resistir perquè eren conscients de les despeses que implicava i de la difícil situació en què es trobaven les finances de l’hospital general, d’on havien de sortir, en principi, els diners per pagar-lo, però els consellers els van assegurar que tot el que costés es pagaria amb diners del municipi. Es parla d’un memorial de comptes que acompanya la súplica amb el detall de les despeses.
Per la seva part, el memorial de comptes recull les despeses que va comportar la creació de l’Hospital de Sant Cristòfol. El detall a què arriben els comptes és excepcional. S’especifica la compra de la casa de la fornera Eulària Diega i els salaris dels mestres de cases, fusters, manobres, tirapedrers i trencadors de pedres que van rehabilitar i adaptar l’edifici durant el juny del 1515; la despesa per la compra de tela de màrfega i palla per fer els llits per als malalts, els materials per a la construcció d’una barraca davant la porta de l’hospital, o les soldades de tot el personal, eclesiàstic i secular, al servei de l’hospital durant cinc mesos (cambrers, rector, passioner, etcètera). També s’hi recull la despesa pel menjar dels malalts (forment, gallines, moltó, vi, oli), a més de medecines i llenya, entre altres, i fins i tot el tros de terra que es va comprar al costat de l’hospital per fer-lo servir de fossar, o els censals que van haver de vendre per poder pagar-ho tot.
Des dels seus orígens, el Consell de Cent va tenir competències atribuïdes a sanitat, especialment pel que fa a la prevenció, a través de mesures per al manteniment de la salubritat i la higiene en espais públics, de la participació en l’administració d’hospitals i d’accions concretes per impedir l’arribada de la malaltia en temps d’epidèmies. En època borbònica, la documentació que hi fa referència es concentra en una secció pròpia, la de Sanitat, però en època del Consell, la trobem repartida en diversos llocs del fons municipal. Un sèrie referent és la del Registre de Deliberacions (CCAM, 02.01/1B.II), on es recullen els actes i acords presos pels consellers, el trentenari, el consell de cent jurats i altres comissions. També cal consultar la sèrie Miscel·lània (CCAM, 02.01/1C.V), en la qual es recull documentació referent a diferents hospitals de la ciutat (Hospital de la Santa Creu, dels orfes, de Santa Marta i de Pere Desvilar...) i a la gestió de les epidèmies entre els segles XIV i XVIII. Finalment, l’antic dietari del Consell (CCAM, 08/1B.XXV) també aporta dades molt interessants sobre el dia a dia dels diversos episodis epidèmics soferts per la ciutat.
Més informació:
Transcripció de la súplica, 1515:
Transcripció del memorial de comptes, 1515:
XVII Congrés d'Història de Barcelona:
Recurs digital "Rúbriques de Bruniquer":
Inventari de la sèrie documental Registre de Deliberacions:
Índexs dels volums 39 a 109 (1501-1600) de la sèrie documental Registre de Deliberacions:
Inventari de la sèrie documental Miscel·lània:
Inventari de la sèrie documental Dietari de l'Antic Consell:
