Comunicants

Sessió 1- Dimecres 24 matí Relatora: Teresa Vinyoles

01.01 Lluis Sales i Favà. El consum de la cera i de la mel en les institucions hospitalàries. El cas de l’Hospital dels Mesells de Barcelona (segle XIV).

01.02 Pol Bridgewater. Els hospitals i les respostes a l’epidèmia a la Baixa Edat Mitjana, un trencaclosques d’encaix difícil.

01.03 Mireia Comas. L’assistència a la vellesa a la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana.

Sessió 2- Dimecres 24 tarda Relatora: Cristina Fontcuberta

02.01 Joaquim Solias Huélamo. La ideologia de la salut a la Barcelona Moderna: el cas de Jeroni Merola i la seva República original sacada del cuerpo humano (1587).

02.02 Josep Capdeferro. Pugnes pel poder en temps d’epidèmies: Barcelona (segles XVI-XVII).

02.03 Xevi Camprubí. Informació i prevenció: les estratègies per combatre la pesta a la Catalunya Moderna.

02.04 Tanit Castells Pañella. La situació dels orats a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona entre mitjan segle XVIII i principis de segle XIX.

02.05 Adria Velasco. El Calaix de Sastre del baró de Maldà com a font de coneixement del món de la salut a la Barcelona del tombant del segle xviii al xix).

Sessió 3- Diijous 25 matí  Relators: Núria Bosom i Xavier Cazeneuve

03.01 Oriol Calvet Casajuana, Sandra Valentin Monte, Mónica Callejon Gómez, ElisaCano Camacho, Carme Muntaner Alsina. La febre groga de 1821 als fons i col·leccions de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

03.02 Olga Garcia, Ana Bel Cañabate. El fons de la Casa de la Maternitat . Fonts documentals de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona per a l’estudi de l’activitat sanitària i benèfica.

03.03 Patrícia Lloveras Pujol. El fons documental de les clíniques privades a Barcelona a l’Arxiu Central Administratiu del Departament de Salut

03.04 Tura usell i Latorre. El servei domèstic de l’Hospital de la Santa Creu (1800-1860).

03.05 RaimonSucarrats. Informació, debats i polèmiques en el seguiment de l’epidèmia de febra groga el 1821 a la premsa de Barcelona.

03.06 Pilar López i Guallar. L’epidèmia de còlera de 1854 a Barcelona a través del Registre Civil de Defuncions.

03.07 Ivan Sánchez-Moreno, Jaume Castañé, Elena Serrano, Alícia Fernández,  Victoria Sedkowski. La bogeria i la mort del gos. Els plans d’evacuació hospitalària en temps del còlera en dos manicomis catalans: Barcelona (1855) i Sant Boi (1885).

03.08 Jordi Ibarz. Les afectacions de l’epidèmia de “febre groga” de 1870 en les relacions de treball i en el desenvolupament de les infraestructures del port de Barcelona.

03.09 Eire Payán Jiménez. El “Gran Establecimiento Terápico-funcional” del doctor Nunell i Terrada.

03.10 Eduard Page Campos. Higienisme i salut a la Barcelona del segle xix. La geografia moral de la ciutat i el cas de la Barceloneta.

03.11 Ramon Grau i Fernández. Ildefons Cerdà i la rebaixa de la densitat urbana: algunes paradoxes històriques.

03.12 Dolors Rivas Lozano, Joan-Xavier Quintana Segalà  (1821-1918). L’actuació de la Casa de Caritat i la Casa de Maternitat de Barcelona davant les grans epidèmies dels segles XIX i XX.

03.13 Cristina Borderías Mondéjar, Xavier Cussó Segura. Salut i alimentació de la classe obrera a Barcelona (1850-1920). Disparitats socials i de gènere.

03.14 Daniel Muntané Pueyo. Treball i mutalisme a les societats de pescadors de Barcelona (1864-1925).

03.15 Sónia Hernández Almodóvar, David Rovira Pujol. L’Aqüeducte de Dosrius. Impuls de l’higienisme i salut pública a la Barcelona de Cerdà.

Sessió 4- Diijous 25 tarda  Relator: Borja de Riquer

04.01 Manel Guàrdia, Maribel Rosselló. El clavegueram de Barcelona. Del repte sanitari al repte ecològic.

04.02 Josep Contreras Ruiz, Alícia Xicota Viñé. La Casa de la Maternitat i les Llars Mundet de Barcelona: més de 100 anys construint vida.

04.03 Joel Piqué Buisan. D’institucions i discursos. La homeopatia o com sobreviure a l’ortodòxia científica. Barcelona (1890-1920).

04.04 Manel Martín Pascual. El tifus de Barcelona de 1914. Negacionisme, lluita política i abastament d’aigua.

04.05 Ricard Gratacós Batlle, Carlos Bitrián Varea. Manifestacions de l’infinitament petit sobre l’entorn construït: virus, contagi i espai urbà en la Barcelona de la grip de 1918.

04.06 Carlos Bitrian Varea, Carmen Rodríguez Pedret. La fràgil memòria de la pandèmia. Representacions i commemoracions de la grip de 1918 a Barcelona.

04.07 José L. Bóveda Treviño. L’epidèmia de grip de 1918 al Baix Llobregat i al Garraf.

04.08 Miquel Carandell Baruzzi. Escombriaires, pesta bubònica i salut pública: gestió de residus i crisi sanitària durant la Segona República.

04.09  Jordi Ramos Ruiz. Higiene i salubritat al nucli antic de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939).

Sessió 5- Divendres 26 matí  Relatora: Gemma Subirà

05.01 Maribel Rosselló, Manel Guàrdia. Dels Baños populares de Barcelona al Poliban. Les dificultats d’accés a la higiene de les classes populars.

05.02 Maria Verdú Guinot, Neus G. Ràfols, Elena Ràfols Yuste. L’oficina central del niño a Barcelona durant la dictadura franquista.

05.03 Victoriano Durán Alcaraz. El doctor Agustí Pedro Pons. Un prohom de la ciutat de Barcelona

05.04 Victoria Sedkowski, Alícia Fernández, Elena Serrano, Ivan Sánchez-Moreno, Jaume Castañé. Deshauciando al deshauciado. La influencia de la reforma psiquiàtrica y de los movimientos vecinales en el cierre del Hospital Mental de la Santa Creu (Barcelona).

05.05 Pere Fuertes, Eulàlia Gómez-Escoda. L’urbanisme de l’alimentació. Polaritat i proximitat al voltant dels mercats municipals.

05.06 Patricia Lloveras Pujol. El fons de l’Arxiu Central Administratiu per a fer història recent de la salut a Catalunya.

05.07 Enric Canet Capeta. La salut de la infància al barri del Raval de Barcelona a la dècada dels 80 del segle passat.

05.08 Matilde Alsina, Genís Arnàs. L’alimentació a Barcelona durant la pandèmia de la covid-19. Estat d’alarma i desescalada.

05.09 Gabino Carballo, Albert Cubeles Bonet. El sistema públic d’espais verds a la Barcelona contemporània i el seu paper en la millora de la qualitat de vida a la ciutat.