El Diario de Barcelona, 200 anys de crònica de la vida barcelonina
El Diario de Barcelona (1792-1994) és un dels diaris més antics i de més llarga durada de la nostra ciutat, ja que es va publicar durant gairebé dos-cents anys. Aparegué l’1 d'octubre de 1792 i en els seus primers anys d’existència fou l’únic testimoni diari de la vida quotidiana de la ciutat.
El primer impressor, Pedro-Pablo Husson, aconseguí el privilegi del rei Carles IV per editar un diari a la ciutat i el permís de l’Ajuntament per utilitzar l’escut de Barcelona.
Curiosament, a la portada de cada exemplar s’observa un requadre amb les observacions meteorològiques de dos dies abans. Són les més antigues que es conserven de la ciutat.
Era conegut popularment com “El Brusi” per la seva vinculació amb la família del mateix nom, propietària de la capçalera des de 1814 fins a 1923. Incorporà els avenços tecnològics de l’època (telègraf, màquina de vapor, dues i fins a tres edicions diàries, etc.) o la introducció d’anuncis de pagament.
S’edità en castellà, com la gran majoria de diaris, excepte uns mesos durant la invasió francesa (1808-1814) que va ser publicat en català i francès, i durant la Guerra Civil (1936-1939), quan va ser confiscat pel partit Estat Català. No es tornà a editar en català fins als seus darrers anys d’existència, quan canvià la seva capçalera per Diari de Barcelona (1987-1993) i Nou diari (1993-1994).
Sota la direcció de Joan Mañé i Flaquer esdevé diari polític, catòlic, conservador, regionalista i monàrquic, amb el qual s’identifica una gran part de la burgesia barcelonina. Durant la guerra civil és confiscat pel partit independentista Estat Català, que el catalanitza i converteix en òrgan de la seva propaganda política (1936-1937). Reapareix sota el franquisme el 1940.
Pel seu innegable valor històric i simbòlic, l’Ajuntament de Barcelona comprà la capçalera l’any 1985 i la cedí a diferents grups de comunicació per tal que el diari es continués publicant en català i mantenint sempre l’escut a la capçalera, fins a la seva fallida el 1994 després d’una etapa d’autogestió que no va reeixir.
Si us interessa saber més coses sobre el Diario de Barcelona, us recomanem que visiteu l’exposició virtual sobre la història del diari a la web de l’AHCB.
Amb la finalitat de conservar, difondre aquest ric patrimoni documental i facilitar la consulta posant a disposició de la ciutadania interessada aquesta important font per a l’estudi de la història de la ciutat, l’AHCB ha dut sistemàticament campanyes per a la digitalització del diari durant una dècada, col·laborant també amb la Biblioteca de Catalunya. Es pot consultar al portal de revistes antigues ARCA (Biblioteca de Catalunya) el període 1792-1889 i a l’Hemeroteca digital de l’AHCB, el nostre portal de premsa històrica digitalitzada, el període 1885-1994.
Us volem destacar una petita mostra de diferents portades d’aquesta capçalera al llarg del temps, que també podeu consultar a l’Arxiu Històric de la Ciutat si esteu interessats.
Més informació:
Catàleg de la Biblioteca i de l’Hemeroteca
Hemeroteca digital de l’AHCB
Col·lecció digital del Diario de Barcelona (1885-1994)
Portal ARCA (1792-1889)
Exposició virtual de l‘AHCB “Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009)”
