El nou rellotge de la ciutat
L’any 1865 la ciutat de Barcelona estrenava un nou rellotge públic. Situat al campanar de la Catedral, el va crear el rellotger gracienc Albert Billeter, que també havia construït la maquinària a la qual substituïa —actualment conservada al Museu d’Història de Barcelona—. L’Ajuntament de Barcelona n’havia aprovat la construcció el 1863 i el rellotge va donar les hores per primera vegada a les dotze del migdia del 20 de gener de 1866. El document original que aquí es presenta és el projecte d’embelliment de la torre de la campana que tocava les hores del nou rellotge. Conservat a l’arxiu privat de l’autor, l’arquitecte Josep Oriol Mestres Esplugas, va ser gràcies al seu fill, l’artista Apel·les Mestres, que el document va ingressar a l’Arxiu Històric de la Ciutat. Està datat el 26 de juliol de 1864.
A més de l’alçat del projecte ornamental, a les notes al marge es detalla de manera minuciosa la història del nou rellotge de la ciutat i de les seves campanes, així com també de les modificacions posteriors. En el text s’explica que la primera de les campanes creades per al nou rellotge no es va admetre “por haber salido pequeña y no tener el tono que se deseaba”, i s’especifica que en el dibuix es tracta de la campana dibuixada en tinta. “En 27 abril de 1865 quedó colocado el armazón construido por D. Narciso Costa, cerrajero de San Esteban Sarrobiras”. El 6 de maig de 1865, continua la narració, es va encarregar una nova campana de les hores... i va tornar a sortir malament. “En 10 agosto del mismo año se fundió otra campana Eulàlia, que fue admitida por el Ayuntamiento, bendecida por el señor Obispo D. Pantaleoni en 29 octubre, y subida a la torre el día 2 de noviembre: empezándose esta operación a las 7 y 25 minutos de la mañana, descansando en la plataforma hecha a la altura de baranda de la torre a las 10 y 1/2, y quedando definitivamente suspendidas en el armazón a las 3 y 26 minutos de la misma tarde”.
Gràcies a les anotacions de l’arquitecte municipal coneixem amb exactitud les característiques tècniques d’aquesta nova campana: “pesa 134 quintales 15 libras, o sea en kilogramos 5.580,40”. A més de la campana de Santa Eulàlia, Josep Oriol Mestres també aporta dades d’interès sobre la històrica campana dels quarts del rellotge barceloní, la campana Honorata, que tenia un pes de 1.279,20 quilograms. En l’alçat la campana dels quarts es representa amb la lletra a i s’especifica que la campana representava “la antigua que fue fundida en el año 1577 y bendecida en 13 de se[p]tiembre del propio año”.
És de gran interès la controvèrsia de la qual es dona compte pel que fa al pressupost de construcció del coronament que és protagonista d’aquest document. L’arquitecte mostra la seva perplexitat davant del fet que, en el seu moment, “el Ayuntamiento hizo un ajuste total con D. Alberto Billeter y en el se consignó, al bulto, una cantidad para el armazón sin haberse estudiado un proyecto”, afirma, “y me encontré atadas las manos con la tal cantidad tan arbitrariamente consignada. Se construyó este armazón según el plano y detalles del arquitecto de la Catedral, D. José O. Mestres en el pueblo de Sant Esteban Sarrobiras y se tuvo armado en la plaza el mismo pueblo”.
A la part superior dreta del projecte de l’arquitecte també hi figura una nova nota que il·lumina, amb gran vivesa, la història d’aquest coronament. “En 6 noviembre de 1864 —detalla Mestres Esplugas— se hizo esta modificación en el segundo cuerpo por haber determinado el Ayuntamiento hacer nueva la campana de los cuartos, dándola un peso de 25 a 30 quintales; y cuando subí a Sant Estaban Sarrobiras para exminar el armazón, accedí a petición del relojero D. Alberto Billeter de reforzarlo un poco más, y proyecté una adición bajo la cual fue concluido y colocado el armazón. Tuvo esta última operación en 27 abril de 1865”, conclou.
Més informació:
Fons Apel·les Mestres de l'AHCB:
Reportatge " Descobreix els rellotges públics de Barcelona":
Antic rellotge de la ciutat al MUHBA:
