El Rector de Vallfogona a l’AHCB
Data de publicació del document:
08/01/2024
Any del document original:
1615
El passat 2023 es va celebrar l’Any Rector de Vallfogona per commemorar el quatre-cents aniversari de la mort d’aquest personatge polifacètic. L’Arxiu Històric conserva un document autògraf seu.
Francesc Vicent Garcia (Saragossa 1579 - Vallfogona de Riucorb 1623) va ser rector de la parròquia de Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà, motiu pel qual se’l coneix amb el sobrenom del Rector de Vallfogona. Però si per alguna cosa és conegut Garcia és per la seva faceta literària, amb una obra centrada fonamentalment en la poesia (va escriure més de cent seixanta poemes), però també el teatre i la prosa. De fet, és considerat el primer poeta barroc en llengua catalana i autor d’una obra de gran qualitat, que va tenir un gran èxit ja en vida. I no només en cercles cultes i literaris, sinó també entre el poble, gràcies a un seguit d’històries i anècdotes, recollides entre d’altres per Serafí Pitarra i Joan Amades, que el van convertir en un personatge llegendari.
El fet, però, és que Vicent Garcia era un personatge real, un tortosí (va néixer a Saragossa però la seva família era de Tortosa) que va fer els estudis eclesiàstics entre Barcelona i Vic i que, després de ser ordenat sacerdot, el 1607 va accedir al càrrec de rector de la parròquia de Vallfogona. I com a tal, també va exercir de notari d’aquesta localitat. Aquesta faceta més quotidiana és la que podem veure reflectida en el present document del mes.
Es tracta d’un document firmat pel propi Vicent Garcia (ego Vicentius Garcia presbyter) com a rector i notari públic de Vallfogona (rector parochialis ecclesie Sancte Marie Vallis Fecunde). Es tracta d’un certificat sense data pel qual Garcia dona fe que el 5 de setembre de 1615 ell mateix havia estès un instrument de procura fet per Joan Corbella, negociant de la vila de Vallfogona, a favor de Montserrat Gassol, negociant de Valls. El document, escrit en llatí i segons els formulismes habituals de l’època, ocupa el recte i el vers d’un foli plegat en quart, i el Rector de Vallfogona clou el document amb el seu senyal, un pom o globus crucíger sobre pedestal.
El document en qüestió forma part del conjunt d’autògrafs de la Col·lecció sigil·logràfica de Ferran de Sagarra i de Siscar (C24), amb el número 133. Al llarg de la seva vida, Sagarra va reunir firmes de personatges tant diversos com el general O’Donnell, Alfons XII, el papa Pius IX o el propi rector. El 1928 el sigil·lògraf, en agraïment a l’Ajuntament de Barcelona per publicar la seva Sigil·lografia Catalana, va fer donació a l’Arxiu Històric de les seves col·leccions de segells (originals i empremtes de guix), la seva biblioteca sobre sigil·lografia i altra documentació i objectes relacionats.
L’Arxiu Històric de la Ciutat, a més, conserva altres documents d’aquest personatge polifacètic relatius a la seva vessant literària i llegendària. A l’àmbit de Gràfics, algunes auques de la Col·lecció d’Auques de l’AHCB (C23) (les número 1287 a 1293 i la 3336) recullen anècdotes i històries més o menys inventades de l’autor. A la Biblioteca de l’arxiu es conserven nombrosos llibres sobre Vicent Garcia: des del popular recull de Joan Amades de 1938 o la peça teatral de Serafí Pitarra de 1871, passant per nombroses edicions i reedicions de l’obra de l’autor (inclosa la primera de 1700 publicada per l’Acadèmia dels Desconfiats i moltes d’altres del segle XIX), fins a estudis sobre el personatge, com els de Joaquim Rubió i Ors de 1883 o el de Joan Serra i Vilaró de 1949.
La figura del Rector de Vallfogona també es va utilitzar per donar nom a almenys dues capçaleres satíriques, ambdues de curta durada: Lo Rector de Vallfogona, de 1874, i El Rector de Vallfogona, setmanari satírich il·lustrat, de 1902, que es conserven a l’Hemeroteca de l’arxiu.
Per a més informació sobre l’autor, vegeu la pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre l’Any Rector de Vallfogona: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2023/anyrectordevallfogona/inici/index.html