Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Coincidint amb el XVIII Congrés d’Història de Barcelona, que es celebra entre el 22 i 24 de novembre sota el títol Cap a una història ambiental de la ciutat, el document del mes escollit s’enfoca cap un dels problemes recurrents de la nostra societat: la gestió de l’aigua.

Des d’èpoques pretèrites on es conserven testimonis escrits, ja apareixen notícies sobre temps de sequera i les conseqüències en la vida de la població barcelonina. Durant l’edat mitjana, existeixen múltiples exemples de decisions que adoptava el govern municipal amb la voluntat de mitigar la manca d’aigua i procurar l’abastament d’aquest recurs a la ciutat. A la vegada es dotava d’oficials amb funcions vinculades a garantir els cabals suficients per la població. Per si tot aquest entramat d’actuacions no fossin prou sòlides en la lluita contra la falta de pluja, el Consell de Cent encara es guardava una carta, en forma d’ajuda divina, a partir de la promoció de processons, pelegrinatges i pregàries durant cicles de penúries.

Però el document del mes proposat es fixa en el s. XIX, moment on el procés d’industrialització i urbanització de Barcelona provoquen una suma de canvis estructurals, d’entre els que transcendeix l’aprovisionament d’aigua, que desemboquen en la ciutat moderna. Així, dins el conjunt de fons personals de l’AHCB, en sobresurt un que conté abundant documentació relacionada amb la temàtica indicada. Es tracta del referent a la Nissaga Fontserè (AHCB3-384/5D32), conformada per Josep Fontserè Domènech (1799-1870) i pels seus dos fills mestres d’obres, Josep i Eduard. El pare va actuar com a arquitecte municipal de Barcelona durant la dècada dels 60 del vuit-cents. Els fills també tingueren una influència considerable en la fisonomia de la ciutat. Josep Fontserè Mestre (1829-1897) brillà pel seu disseny guanyador en la urbanització del Parc de la Ciutadella i fou Director de Parcs i Jardins de Barcelona, formant part de l’equip d’Antoni Rovira i Trias, l’arquitecte municipal des de 1867. Un altre dels col·laboradors era Eduard Fontserè Mestre (1828-1901), especialitzat en obres hidràuliques i encarregat de la Secció de Fontaneria de l’Ajuntament.

El seu fons documental està constituït únicament per 6 unitats d’instal·lació, bàsicament lligades a la canalització i proveïment d’aigües, amb especial rellevància a nombroses dades recollides sobre la xarxa hidràulica de Barcelona, a banda de múltiples referències sobre la mina de Montcada, element cabdal per assegurar el subministrament a la Ciutat Comtal. Fins i tot inclou diversos tràmits per a construir canonades d’aigua d’ús domèstic entre 1850 i 1875.

Precisament l’original seleccionat és un estudi, encarregat per l’alcalde corregidor Valentín Cabello a Josep Fontserè relatiu a la dotació, conducció, canalització i cabals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona. El volum (5D32-3/01) es compon de 167 folis numerats més un preàmbul i es troba en bon estat de conservació. La seva distribució s’inicia amb un informe on l’autor recull una sèrie d’indicadors sobre l’estacionalitat dels recursos hídrics, i a continuació s’encadenen varis apartats on s’inventarien infraestructures que constitueixen el sistema municipal (fonts, abeuradors, rentadors...), configurant tota l’obra una panoràmica completa de la trama hídrica de Barcelona a meitats del s. XIX.

Dins el manuscrit hi destaquen els registres oficials de les concessions d’aigua a la ciutat en ordre d’antiguitat des de 1355 fins a 1863, amb dades específiques sobre el propietari i els edificis on s’assignaven les plomes. Això permet saber l’evolució urbana dels punts d’aigua de boca.

En definitiva, gràcies a la font documental podem entendre la importància que ha perdurat al llarg del temps en la salvaguarda d’aquest recurs escàs i indispensable per a la vida.

Per saber-ne més:

Per aprofundir una mica més en la matèria explicada, podeu consultar el fons privat Nissaga Fontserè (AHCB3-384/5D32), amb atenció als volums inclosos a la unitat d’instal·lació 5D32-3. Clicar aquí

A més, dins el fons del Consell de Cent i Ajuntament Modern, s’hi inclouen informacions enllaçades amb la gestió de l’aigua. Principalment recomanables són les sèries corresponents a Registre de Deliberacions (02.01/1B.II), així com la sèrie Dietari de l’Antic Consell Barceloní (08/1B.XXV). Les rogatives per la pluja es poden examinar a l’apartat de competència normativa del fons:

• Registre de Deliberacions (02.01/1B.II): Clicar aquí
• Dietari de l’Antic Consell Barceloní (08/1B.XXV): Clicar aquí
• Registre d’Ordinacions (03/1B.IV): Clicar aquí
• Pregons (03/1D.VI): Clicar aquí

La sèrie de Manuscrits municipals (01/1G) de l’AHCB conté un exemplar imprescindible per descobrir el traçat l’aigua a la Barcelona del segle XVII:

• Llibre de les Fonts (1G-076): Clicar aquí

Per últim, us recomanem algunes lectures relacionades amb el control de l’aigua a Barcelona per tal que pugueu completar el coneixement del tema:

• Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve i Descarrega (coords.). El Llibre de les fonts : aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII. Ajuntament de Barcelona: Editorial Afers, novembre 2022.
• Agustí Duran Sanpere, Andreu Avel·lí Artís (Sempronio) i Pere Voltes Bou. El Agua en la vida ciudadana: tres conferencias sobre aspectos históricos del abastecimiento de agua. [S. l.] : Emporium, DL 1962.
• Pere Conillera i Vives. L'Aigua de Montcada: l'abastament municipal d'aigua de Barcelona: mil anys d'història. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Area de Salut Pública, 1991.
• De l'aqüeducte romà als pous de Montcada: la conducció de l'aigua a Barcelona. Barcelona: Museu d' Història de la Ciutat, 1990.
• Manel Martín Pascual. L'Abastament d'aigua al pla de Barcelona des del Rec Comtal i les mines de Montcada, 1822-1879. Barcelona: Institut Municipal d'Història de Barcelona: Institut de Cultura: Proa, 1997 (p. 135-147).
• Manel Martín Pascual i Fundació Agbar. Aigües de Barcelona: 150 anys al servei de la ciutat (1867-2017). Barcelona: Fundació Agbar, abril de 2017.
• Manuel Guàrdia Bassols (editor). La revolució de l'aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna: 1867-1967. Barcelona: Museu d'Història de Barcelona (Institut de Cultura). Ajuntament de Barcelona, 2011.

Núria Postico Soler. El Fons de la Sociedad de propietarios interesados en el aprovechamiento de las aguas de la Acequia Condal y sus minas. Congrés d'Història de Barcelona (10è: 2007. Barcelona)