La febre groga de 1821, en tres imatges
Malgrat el títol que porta al peu, no es pot dir que aquesta imatge (AHCB 04544) sigui una representació objectiva de l’epidèmia de febre groga que va afligir la ciutat de Barcelona entre els mesos d’agost i novembre del 1821. L’autor, Nicolas-Eustache Maurin (nascut a Perpinyà el 1799 i mort a París el 1850), no ens mostra cap racó real de Barcelona, que potser no va arribar a visitar mai, sinó que inventa un espai urbà convencional, emmarcat per un arc amb un rastell que hem d’interpretar com una de les portes de la muralla de la ciutat. A l’interior, diversos grups de persones il·lustren els efectes de l’epidèmia: sota l’arc de pedra un grup d’homes i dones, amb un religiós, vetlla una dona jacent, a l’esquerra, mentre que a la dreta un home i un vailet abandonen la ciutat, carregats amb les seves pertinences; al centre, més il·luminada que els altres personatges, una dona plany la mort d’un infant; al fons, més desdibuixats, uns homes carreguen taüts i un grup acompanya un sacerdot sota pal·li, que va a portar l’extremunció a un moribund. L’estampa va ser executada per Jean-François Villain al seu taller litogràfic parisenc.
Es tracta d’un dels dos gravats desplegables que s’incloïen en el libre Relation historique des malheurs de la Catalogne, ou Mémoires de ce qui s’est passé à Barcelone en 1821, pendant que la fièvre jaune y a exercé ses ravages, de D-M-J Henry, editat per Audort Bechet a París, el 1822. L’altre gravat del llibre era més acurat topogràficament i mostrava el campament establert a la falda de la muntanya de Montjuïc, on es van instal·lar tots aquells que fugien de la ciutat: estava format per 400 barraques amb capacitat de deu persones cadascuna, i oficialment s’anomenava “Campamento sanitario de la Constitución”, tot i que popularment va ser conegut com la Ciutat d’en Nyoca, potser fent referència a com n’estaven de barrejats els seus pobladors. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una versió diferent d’aquest gravat (AHCB 02044, 04670), amb el text en castellà i gravat per Louis Vuillaume, procedent de París, especialista en aquesta tècnica innovadora, que des del 1820 encapçalava el taller litogràfic de Brusi. Antoni Brusi, que va ser una de les víctimes de la malaltia, era l’editor del Diario de Barcelona, que va fer un seguiment de la malaltia. La imatge, de dibuix ingenu, mostra la ciutat efímera, sota el castell de Montjuïc.
La Febre Groga va ser una malaltia epidèmica que va visitar la ciutat de Barcelona en diverses ocasions al llarg del segle XIX. El brot del 1821, iniciat a la Barceloneta i causat per l’arribada d’un vaixell procedent de Cuba, es va caracteritzar per la diàspora dels ciutadans, incloses moltes autoritats, cap a diverses localitats de l’entorn. Només uns quants membres del consistori es van mantenir a la ciutat, junt amb personal mèdic i religiosos encarregats de l’assistència als malalts. Molts d’ells van morir víctimes de la febre groga, i per tal de recordar-los es va erigir un cenotafi o monument commemoratiu al centre del cementiri del Poblenou, renovat el 1895 i encara existent.
L’epidèmia barcelonina va atreure l’atenció de molts metges francesos, potser interessats a conèixer la malaltia abans no arribés al seu país. Els més destacats van formar una comissió que es va traslladar a Barcelona per tal d’estudiar-la in situ i que apareixen representats en un altre gravat (AHCB 18437), obra de Claude-Jean Besselièvre.
