La Festa de la Mercè: 150 anys de la Festa Major de Barcelona
Enguany Barcelona celebra el 150è aniversari de la creació de la Festa Major de la Mercè, patrona de la ciutat. La veneració municipal a la Mare de Déu de la Mercè és oficial des del 1687, quan va ser declarada patrona religiosa de la capital catalana. Va ser una decisió del govern del Consell de Cent arran de l’alliberament de la ciutat d’una plaga de llagostes. No va ser fins prop de dos segles més tard, l’any 1868, que el Vaticà va proclamar-la patrona de la diòcesi de Barcelona, a les portes de la Revolució de Setembre d'aquell mateix any de 1868 i que va inaugurar el període del Sexenni Democràtic que va culminar amb la primera República (1873-1874).
Una figura clau de la reinvenció de la festivitat de la Mercè com a festa major de la ciutat va ser Francesc de Paula Rius i Taulet. En temps de l’alcaldia de Francesc Soler, l’any 1871 el regidor Rius i Taulet era l’encarregat de la programació de les festes cíviques i va impulsar la primera gran celebració pública de la Festa Major de Barcelona. Entre els dies 24 de setembre i 1 d’octubre del 1871, els barcelonins i les barcelonines van gaudir d’un programa festiu mai vist fins llavors: cultura popular, amb sardanes, gegants i castells a la plaça de Sant Jaume; cursa de cavalls i una altra de velocípedes, en un estadi efímer aixecat a la Ciutadella, a més de competicions esportives al port, tant per a vaixells com per a nedadors, o castells de focs artificials. Al nou edifici de la Universitat també s’hi va instal·lar una exposició representativa de les províncies catalanes. Aquestes només eren algunes de les nombroses activitats celebrades amb motiu d’aquella primera Festa Major de Barcelona organitzada per l’Ajuntament.
Posteriorment, Rius i Taulet mateix va esdevenir el cèlebre alcalde de Barcelona que va dirigir la política urbana d’expansió de la ciutat coincidint amb el desplegament irreversible de l’Eixample i la celebració de l’Exposició Universal del 1888. Després del triomf dels partits catalanistes i republicans a les eleccions municipals del 1901, l’any 1902 el nou Ajuntament va organitzar la primera gran celebració de la Festa de la Mercè del segle XX. Aquella va ser una fita continuada en els anys posteriors, tot i que de manera desigual. La tensió entre el caràcter popular i festiu de la celebració i el contrapunt religiós i conservador va ser una constant durant una bona part del segle passat com a conseqüència tant del context polític local com històric espanyol.
Al llarg del seu segle i mig d’història, guerres i epidèmies han provocat la interrupció dels actes oficials de la Festa de la Mercè, tal com va passar en els anys 1873-1876, 1884-1885, 1936-1938 i 1971. D’ençà del restabliment de l’ajuntament democràtic, la Mercè no s’ha tornat a suspendre mai. Ans al contrari, després dels atemptats terroristes de l’agost del 2017, la Mercè es reivindicava com a punt de trobada. En el seu pregó, la filòsofa Marina Garcés afirmava: “Aquest any havíem recordat amb dolor els 30 anys d’Hipercor, com si fos un passat llunyà. Però aquests dies, la violència global ha irromput a Barcelona. Durant aquestes Festes de la Mercè, tots portarem en nosaltres una absència igualment dolorosa: la de les persones que no tornaran mai més a Barcelona ni a les seves festes, no perquè no vulguin, sinó perquè el 17 d’agost van perdre la vida a la Rambla, a la Diagonal i al passeig de Cambrils”.
I afegia: “Per tots ells i per tots els qui han quedat ferits per sempre amb les seves morts, i també per tots els qui moren a causa de la violència cada dia més enllà de les nostres maleïdes fronteres, fem d’aquesta Mercè un retrobament amb la ciutat, amb els seus carrers i places i, sobretot, un retrobament entre nosaltres. Mirant-nos als ulls no només per emocionar-nos un moment sinó per trencar la indiferència que normalment ens separa i l’hostilitat que cada cop més sovint ens enfronta”.
L’etnòleg i museòleg Josep Fornés també ha afirmat, a propòsit de la història de la Festa de la Mercè: “La festa d’una ciutat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial. Per aquest motiu podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat social, però que permet també veure-hi més enllà com si entréssim en l’inconscient col lectiu”.
I afegeix: “Una ciutat no es pot abastar amb una única mirada, es necessita una visió calidoscòpica, una observació múltiple per comprendre la complexitat que conté. Observant la festa observem la ciutat. La dimensió simbòlica de la festa ha estat sovint un element de conservació, però també de canvi. Inventant la festa la ciutat s’inventa a ella mateixa”.
Més informació:
Col·lecció de cartells de l’AHCB:
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@398665
Notícia “Una història gràfica de les festes de la Mercè”, AHCB:
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca/noticia/una-historia-...
Dossier de premsa “La Mercè celebra els 150 anys en una edició molt especial”, ICUB:
https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2021/09/Dossi...
Exposició “Anunciant la Mercè. Els cartells de la Festa Major de Barcelona”, Casa dels Entremesos:
http://lacasadelsentremesos.cat/anunciant-la-festa-els-cartells-de-la-fe...
Article de Josep Fornés i Garcia “La Mercè inventada”. Mediateca del web festes.org:
