La il·lusió de la Loteria
En la data d’emissió d’aquesta participació de loteria, sant Vicenç de Sarrià era un poble del Pla de Barcelona. Recordem que no serà fins el 4 de novembre de 1921 quan aquest municipi s’annexiona a la ciutat de Barcelona (aquest imminent any 2021 el Districte de Sarrià- Sant Gervasi commemorarà el centenari de l’agregació del municipi de Sarrià a la ciutat de Barcelona).
La participació nadalenca va ser estampada per la Impremta Tasis, situada al carrer Tallers de Barcelona. El document encara mostra en la part vertical esquerra la marca encunyada, que indica que va formar part d’un quadernet amb les diferents participacions que oferia l’establiment d’alimentació sarrienc. Està imprès amb text negre i vermell sobre fons d’entramat beix i petites formes ovals, que es presenten com senzilles flors que emmarquen les paraules “Loteria Nacional”.
La composició de la participació està dedicada a dos cossos envoltats per una sanefa negra de caire clàssic: la capçalera presenta les dades de l’establiment (propietari, adreça i tipus d’activitat) mentre que la part inferior detalla les dades del sorteig i la quantitat apostada.
Sis galls que fan al·lusió als productes venuts a la volateria, i l’escut borbònic, ja present en la Loteria Nacional des dels seus inicis l’any 1812, enriqueixen la composició. Als angles inferiors del document hi ha dos segells tamponats en vermell amb les dades de l’establiment d’en Musterri.
Però des de quan existeix la Loteria Nacional?
Els antecedents de la “Loteria Nacional” a l’Estat espanyol tenen el seu origen en el problema de dèficit públic que estava patint la Hisenda pública Espanyola durant el regnat de Carles III. Davant d’aquesta crisi sorgeix la Loteria Reial com una decisió fiscal però mostrada a la ciutadania com un joc d’atzar amb importants i desitjats premis.
La Loteria Reial va ser instaurada a l’Estat espanyol pel Marqués d’Esquilache, Ministre de la Reial Hisenda, per Reial Decret del 30 de setembre de 1763. El primer sorteig es va celebrar el 10 de desembre del mateix any. Es tractava d’un joc amb el sistema de la “Loteria Primitiva” que coneixem actualment, de tradició italiana i que va ajudar a posar-lo en funcionament el director de la “lotto napolitana” Giossepe Peya.
L’any 1769 es va establir a Mèxic una loteria diferent del sistema italià. Es tractava d’una impressió de cada sorteig en bitllets sencers, migs o quarts, molt semblant amb els dècims de loteria que coneixem avui dia, que es va instaurar a l’Estat espanyol l’any 1811 en plena Guerra del Francès.
En efecte, en ple conflicte bèl·lic, l’Estat Espanyol estava passant un període de carestia, agreujat amb epidèmies i delmant una població que no superava els deu milions d’ habitants. El Govern, davant d’aquesta situació d’emergència i amb una necessitat imperiosa de mitjans econòmics, va decidir introduir la loteria per augmentar els ingressos de l’erari públic.
L’actual Loteria de bitllets va néixer el 22 de novembre de 1811 quan les Corts de Cadis van aprovar la “Loteria Nacional” a fi de "aumentar los ingresos del Erario público sin quebranto de los contribuyentes". El primer sorteig de la Loteria Nacional es va celebrar a Cadis el 4 de març de 1812, quinze dies abans de la proclamació de la Constitució de Cadis, més coneguda com “La Pepa”.
La “Loteria Nacional” o moderna va ser batejada amb aquest nom per tal de diferenciar-la de la “Loteria Primitiva” o reial iniciada pel marquès d’Esquilache. Ambdues van conviure fins l’any 1862 quan el Govern va suprimir la primitiva a causa de la preferència del públic per la moderna (el sorteig de la Loteria Primitiva va ser recuperat per Reial Decret, després de mes d’un segle, l’any 1985).
Amb el temps la Loteria Nacional es va celebrar a d’altres localitats andaluses, passant a acollir el sorteig finalment la ciutat de Madrid. Encara que no sempre ha estat així, ja que durant la Guerra Civil, aquest sorteig, com a l’Estat espanyol, va quedar dividit en una “loteria republicana” i una altra “nacional”, la qual cosa va permetre que excepcionalment a Barcelona es celebrés durant els anys 1937 i 1938 el popular sorteig de Nadal. Després del seu naixement, fa més de 200 anys, la loteria continua repartint il·lusions compartides.
Els llibres i la loteria
Il·lusions i desventures de les loteries han inspirat a autors literaris com Ramon del Valle-Inclán en Llums de Bohèmia (recordem el dècim de loteria del pobre Max Estrella, que surt guanyador després de la seva mort). Just Salvador Parra amb la comèdia M’ha caigut la loteria! o l’entremès Loteria Nacional de Ramon Maria de Pereda i Antoni F. Ferrandiz. Entre les obres contemporànies destaquem la divertida novel·la Los Millones de Santiago Lorenzo, en què un terrorista del Grapo guanya un premi i no el pot cobrar perquè no pot mostrar el seu DNI. També els llibres, en ocasions, ja sigui amb mètodes demostratius o exercint fins i tot màgia negra, ens ofereixen la panacea per guanyar la loteria.
Els documents efímers de l’AHCB
Per cert, el número guanyador de la loteria de Nadal de data 22 de desembre de 1916 va ser el 19158, no el que consta a la participació de l’establiment “Polleria de Juan Musterri” i que us oferim com a document del mes. Però hem tingut la sort que el posseïdor no va llençar la participació, com es fan amb tants papers efímers que tenen una duració limitada en el temps degut a la seva vigència i finalitat, sinó que va decidir conservar-la.
Així, la present participació sarrianenca de loteria de Nadal forma part de la Col·lecció Ephemera de l’AHCB, concretament de la tipologia de Loteria Nacional . Es tracta d’una col·lecció fictícia que ha arribat als nostres dies gràcies a l’afició al col·leccionisme de bitllets o sèries de loteria. Una passió que es coneix amb el nom de loterofília.
Aquesta col·lecció de Loteria Nacional es compon de 1.867 documents, amb dates extremes des de l'any 1816 fins el 1981. Corresponen a dècims de la Loteria nacional de diferents sorteigs i a participacions de dècims del sorteig de Nadal emeses per empreses, establiments o particulars. No hi ha notícia que cap dels números que hi són representats fossin premiats però sempre ens quedarà l’esperança o el somni que el número al que aquest any hem apostat nosaltres sigui el guanyador.
Enllaços d’interès
Asociación española de coleccionistas de Loteria
https://www.aeclot.es/historia.htm
La lotería en España: una fiebre del siglo XVIII
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/loteria-espana-fiebre-siglo-xviii_13648
Exposición fotográfica. Historia de la loteria. Espejo de la sociedad española https://museo.efe.com/historia-loteria/
Breve historia de la loteria en España
Un paseo por el tiempo. Historia de la Loteria
https://www.youtube.com/watch?v=ITcNXV0gHfo
Web Loterías y apuestas del Estado https://www.selae.es/es/web-corporativa/quienes-somos/la-empresa/historia
Breve historia de la Loteria Nacional https://sociedadcivilnavarra.com/breve-historia-la-loteria-nacional/?print=pdf
Lotería de Navidad 2013: La otra vida de los décimos no premiados
https://www.abc.es/loteria-de-navidad/20131126/abci-coleccionistas-loteria-201310291422.html
Col·lecció Ephemera de l’AHCB. Loteria Nacional
Bibliografia
- Altabella, José. La Lotería nacional de España (1763-1963) : 1763-1963. Dirección General de Tributos Especiales. Madrid, 1962.
- Carmelo, Roberto de. Estampas históricas de Barcelona. Editorial Hélice. Barcelona, 1943.
- D. J. D. V. de M. El Libro de la fortuna : nuevo manual completo para jugar á la lotería primitiva que contiene todas las reglas que deben adoptarse para dominar y obtener la suerte con seguro éxito. Imprenta de D. José Maria de Grau. Barcelona, 1851.
- E. H. Edelmann. Para ganar a la lotería. Col·lecció: Los Libros Rojos. Librería de Ramón Vives. Barcelona, [191-?].
- Font de Villanueva, Cecilia.” La aparición de la lotería en España” en Historia de las loterías públicas en España. 2009 pp. 127-158
- López Aristegui, Joaquin. La Lotería y el ahorro : el cooperativismo es la solución racional de la mayor parte de los problemas económicos . Tall. tip. de El Correo Gallego. El Ferrol, 1934.
- Moorys's, Brujo. Los medios de hechizar, de descubrir los tesoros escondidos, de ganar en la lotería, de provocar amor, de dar la mala sombra á los demás, de salirse bien de todo, de triunfar siempre : el Agua Fatal Magnetizada. [Paris?] : [s.n.], [18--].
- Oliveres de Boneu, F. El horóscopo : última creación en el arte de ganar dinero y recuperar el perdido en jugadas de bolsa, loterías, frontones y academias de billar. Barcelona, 1901.
- Parra, Just S. M'ha caigut la loteria! : comedia en un acte y en vers. Impremta de D. Manuel Saurí. Barcelona, 1866.
- Pereda y Aparicio, Ramón María de. Lotería internacional : entremés cómico-lírico-bailable en dos cuadros y en prosa . Imprenta R. Velasco. Madrid , 1909
- Secretos del infierno ó sea el emperador Lucifer y su ministro Lecifugé Rofocale : contiene el verdadero secreto para hacer hablar los muertos, para ganar siempr á la lotería, para descubrir los tesoros escondidos y otros varios secretos curiosos : sacado de un manuscrito del año 1522. Casa Gaude. Nimes, 1835. Pp. 64-65
- VVAA. Memoria del IV Congreso Internacional de Loterias de Estado. Gráficas Rofer. Madrid, 1963
