L’Atlàntida de Jacint Verdaguer
El 6 de maig de 1877 Jacint Verdaguer i Santaló guanyava el premi de la Diputació Provincial de Barcelona als Jochs Florals amb el poema L’Atlàntida.
Verdaguer portava anys treballant en aquest poema quan al desembre de 1874 va embarcar al vaixell Numància que l’havia de portar a Cadis per començar la seva nova etapa com a capellà de la naviliera A. López y Compañía al vaixell Guipuzcoa. Abans d’arribar a Cadis, el Numància va fer una parada a Màlaga que va fer que no pogués arribar a temps a embarcar al Guipuzcoa. Llavors Verdaguer va optar per agafar un altre transport més ràpid i va reclamar que li abonessin la diferència. No només no li van voler abonar si no que li van reclamar 6 pessetes que ell no tenia. Al Numancia li van “segrestar” la maleta, on anava precisament el manuscrit de L’Atlàntida, fins que tornes els diners. Al final va aconseguir els diners i, per tant, també la maleta.
A mitjans de gener de 1875 començava la seva etapa com a capellà d’aquesta naviliera però durant el primer any viatjant no va treballar més en el poema ja que els metges li havien recomanat repòs absolut per una anèmia cerebral que li havia estat diagnosticada. No serà fins la primavera de 1876, ja més recuperat, que continuarà en la seva redacció.
Al novembre de 1876 s’instal·la ja definitivament a Barcelona com almoiner a casa del propietari de la naviliera el Marquès de Comillas i a l’abril de 1877 lliurarà l’obra al Consistori dels Jochs Florals que aquest donarà a conèixer a la seva publicació anual.
La Diputació de Barcelona va voler subvencionar un concurs per escollir la traducció castellana de l’obra i alguns autors van començar a treballar en aquesta idea encara que després la Diputació la va desestimar. Un d’aquests autors va ser Josep Maria Despujol i de Dusay que al final va publicar l’obra sense el permís de Verdaguer.
Verdaguer va escollir personalment a Melcior de Palau i Català per fer la traducció al castellà. Traducció que va subvencionar el Marqués de Comillas amb un disseny de la coberta de la mà de Lluís Domènech i Montaner. La publicació va sortir a l’octubre de 1878.
Però ja al setembre de 1877 s’avançava també a la publicació de l’obra la revista de Buenos Aires L’Aureneta. Els editors Antoni P. Aleu i Jaume Puigventós decidien donar a conèixer als seus lectors l’obra per parts en diferents números de la revista. I no només això, sinó que acabaran publicant l’obra en un sol volum el mateix 1877. La dedicatòria dels dos editors cap a Verdaguer que trobem manuscrita a l’exemplar que custodia l’AHCB, ens dóna a entendre que Verdaguer tampoc va donar permís per aquesta publicació:
“En testimoni d’admiració y estima y com a ofrena en desagravio, per la profanació d’estampar “L’atlántida” sens son permís y sens aptituds pera atendrela, dediquem aquest exemplar trasatlantich al qui millor cantà l’enfonsament del mon, lo llorejat poeta y autor de la obra Mossen Jacinto Verdaguer Prve. Juliol ( 8/81?). Los editors en Buenos Aires. Anton de P. Aleu. Jaume Puigventos.”
L’Arxiu Històric conserva aquest exemplar perquè formava part de la col·lecció verdagueriana que Joan Serra Graupera, empresari col·leccionista i bibliòfil, va donar oficialment al 1939 a l’Arxiu Històric de la Ciutat. Estava formada per quasi totes les edicions de l’obra de Verdaguer, per traduccions de les mateixes, estudis bibliogràfics del poeta i alguns manuscrits originals.
Al 1945 aquesta col·lecció es completarà amb un altre ingrés procedent de la Vil·la Joana on Verdaguer es va instal·lar del 17 de maig fins el dia de la seva mort.
Bibliografia
Jacint Verdaguer : 1877-1977 : en el centenari de L’Atlàntida. Barcelona: Editorial Barcino. 111 p. ISBN 847226064
PEREÑA, Josep. Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer. Barcelona: Editorial Barcino, 1955. (Biblioteca verdagueriana : Textos. Documents. Estudis; Volum III).
PESSARRODONA, Marta ; GAROLERA, Narcís. Jacint Verdaguer: una biografia. Barcelona: Quaderns Crema, 2016. (D’un dia a l’altre; 45). 326 p. ISBN 9788477275719
TORRENT I FÀBREGAS, Joan. “Projecció de L’Atlàntida més enllà dels Països Catalans”. A: Anuari Verdaguer, 1992, núm. 7, p. 205-219.