Al 1870 el govern espanyol volia cridar obligatòriament més de 40.000 mossos per a servir dins l’exèrcit, i es produí una important moviment,  popular d’oposició en diversos pobles de Pla de Barcelona, entre els quals destaca la Revolta de les Quintes de Gràcia, ara justament fa 150 anys. S’hi van adherir també les poblacions de Sants, Sant Andreu, Sant Martí i Sabadell.

Els graciencs foren avisats de l’arribada de tropes per ofegar la rebel·lió amb els tocs de la campana del recentment inaugurat campanar civil de la Vila de Gràcia, un projecte de l’arquitecte Rovira i Trias de l’any 1862 situat en front de l’edifici de l’Ajuntament.

Un dels efectes col·laterals dels greus aldarulls a la vila va ser l’incendi de l’edifici municipal, i més concretament del seu arxiu, que la població va considerar un instrument clau per cridar els mossos a través dels cens de població. Arran d’aquests fets no es conserva la documentació municipal anterior a aquesta data, com testimonia el primer llibre d’actes preservat actualment a l’Arxiu Municipal del Districte.

També, com a conseqüència dels successos, l’encavallada de ferro del campanar i la pròpia campana resultaren danyades pels projectils disparats per ordre del capità general des de les bateries situades al Passeig de Gràcia, provocant un característic so escardat de la campana.

Pocs mesos després començava a publicar-se a Barcelona un setmanari satíric de caire progressista i republicà amb el nom de La Campana de Gràcia, amb dibuixos molt creatius del campanar en cadascun dels números, que passen a anomenar-se batallades. El Campanar de Gràcia esdevé així un símbol de resistència, federalisme, i de les revoltes urbanes a la ciutat de Barcelona i a tot el país.