Núria Casals Pérez

Inicialment vinculada al món excursionista, des de jove va formar part d’un grup de discussió sobre política que ràpidament la va portar a descobrir els corrents feministes del moment de la mà de les autores més reconegudes sobre la temàtica, com Simone de Beauvoir. Durant els anys seixanta i setanta, empesa per la repressió franquista que es vivia al país, així com també pels fets que anaven succeint arreu del món, com ara el Maig del 68 francès, va començar a militar al Moviment Comunista. Va passar de treballar en un laboratori a la feina en fàbriques, on es va anar posicionant en la lluita obrera a través dels orígens de les Comissions Obreres del Metall. Dins la lluita sindical va crear un grup format només per dones treballadores de la fàbrica, les quals havien patit les desigualtats de gènere pròpies del context laboral i social de l’època.

Més enllà de l’àmbit estrictament laboral, també va destacar per la reivindicació en àmbits com el del dret a l’avortament. Es va anar posicionant al llarg dels anys com a capdavantera en els moviments de CCOO i va ser la primera directora de la Secretaria de la Dona de les CONC. Va assistir a les Jornades Catalanes de la Dona en representació del grup sindicalista i a partir d’aleshores ha seguit col·laborant activament en altres jornades, com per exemple “20 anys de feminisme a Catalunya”, a Ca la Dona, i en organitzacions com el Grup de Lesbianes Feministes, Les Grans, Dones i Treballs, Xarxa Feminista, Entredones i la coral Les Veus de Venus.

Entre les seves publicacions destaquen les fetes en revistes com ara la Revista d’estudis feministes, núm. 15-1998, “Un lloc de relació, no de reunió”, o “Espacios de mujeres” per a Ca la Dona, juntament amb Mireia Bofill.

Vídeos de la testimoni