Sant Jordi a l’Arxiu Històric
A Catalunya, abril és el mes de les roses, els llibres i l'amor. En dues paraules, de Sant Jordi. L'actual patró dels enamorats era d'antic el patró dels cavallers, dels ordes militars, i de les justes. A Catalunya es van organitzar diverses confraries militars sota la protecció d'aquest sant, i és per això que aquest mes d'abril presentem com a document del mes el llibre de la reforma de les ordinacions de la Confraria de Sant Jordi de Barcelona (C06-B064).
La Confraria de Sant Jordi de Barcelona era una associació de cavallers que existia des de finals del s. XIV i l'objectiu principal de la qual era organitzar les justes i tornejos que es duien a terme a la ciutat en una o dues ocasions a l'any. Aquests espectacles bèl·lics tenien la missió de preparar els cavallers i nobles per als enfrontaments reals a tall d'entrenament, i per aquest motiu es feien dos jocs: la justa i el torneig. La justa consistia en un enfrontament a cavall entre dos cavallers armats amb llances que havien de col·lidir, i el torneig era una simulació de batalla entre dos bàndols representats pels mantenidors (els que defensaven) i els aventurers (els que atacaven).
La celebració es duia a terme al costat de Santa Maria del Mar, a un espai que amb el temps va agafar el nom del joc de la justa: el Born. S'hi construïen grades i els barcelonins i barcelonines, de tots els estrats socials, s'hi apropaven per veure com lluitaven els seus cavallers preferits. Al final del dia es repartien dos premis: al que ho havia fet millor, i al que ho havia fet de forma més galant.
Uns mesos abans de cada jornada, els membres de la Confraria decidien a sorts quin paper farien cadascú als jocs, i tot i que era un honor resultar escollit, amb el temps cada vegada era més freqüent que els designats eludissin el seu deure en favor d'altres que n'estiguessin més disposats. La violència de les justes feia perillosa la participació dels membres més rics de la societat, i amb l'objectiu de protegir-los, es van desenvolupar normatives cada vegada més restrictives i protocol·làries. La justa va perdre la seva funció d'entrenament, espectacle i diversió, i es convertí en una representació embellida i cerimoniosa d'un tipus de guerra que feia temps que havia evolucionat.
Al segle XVI els membres de la Confraria de Sant Jordi havien perdut tant interès a participar en les justes que el 1565 la Confraria es veié en la necessitat de reconstituir-se i elaborar un nou llibre d'Ordinacions, el que es conserva a la Col·lecció de Manuscrits de l'AHCB (C06-B064). Aquestes noves normes forçaven a participar als que sortien escollits sota pena d'una multa considerable si no s'hi presentaven o en justificaven l'absència, a més d'estipular molt detalladament les normes de cada joc. Segons aquest volum d'ordinacions, Així, entre 1565 i 1586 es van celebrar 12 justes i 13 tornejos a Barcelona, la majoria el dia de Sant Jordi, que llavors era més assenyalat per les espases, els cops i les llances que per les roses, els llibres i l'amor.
