Barcelona Llibres

A l’editorial Comanegra, familiars, amics i professionals del món del cinema es van reunir per recordar la figura de Néstor Almendros, un dels directors de fotografia més influents del segle XX. La presentació del llibre El retorn de Néstor Almendros, coedició de l’Ajuntament de Barcelona i Comanegra, va comptar amb la presència de Laura Gavaldà, autora del llibre, i Jaume Peracaula, director de fotografia i amic proper d’Almendros, els quals van compartir records i anècdotes sobre el cineasta.

Una vida marcada per un doble exili

Jaume Peracaula va recordar la figura d’Almendros amb nostàlgia i admiració, destacant la seva passió pel cinema i la seva profunda vinculació amb la cultura espanyola, malgrat la seva trajectòria internacional. “Ell volia veure el cinema espanyol, el que no arribava als Estats Units. Sempre va estar unit amb la indústria d’aquí, però nosaltres no vam saber donar-li el lloc que es mereixia”, va lamentar Peracaula. Aquesta manca de reconeixement a Catalunya i Espanya contrasta amb la devoció que li tenen a França i als Estats Units, on la seva obra ha estat molt valorada. “Néstor Almendros era un ciutadà del món, però el seu cor sempre va estar a Catalunya”, va recordar Jaume Peracaula.

El llibre de Laura Gavaldà aprofundeix en aquest contrast, explorant com Almendros va trobar en l’exili una font d’inspiració artística, però també una ferida que mai va cicatritzar del tot. “Com és que un home cosmopolita, reconegut i aclamat a tot arreu, va voler que les seves cendres tornessin a Calders?”, es preguntava l’autora. Segons la seva recerca, les ferides vitals de l’artista –l’exili, la repressió de la seva orientació sexual a Cuba i les dificultats en la seva carrera, per la seva expressió artística– el van portar a buscar un tancament simbòlic a la seva terra natal.

El llegat de Néstor Almendros i el seu reconeixement internacional

“Era un mestre de la llum natural, capaç de transformar cada pla en una obra pictòrica”, va assenyalar Jaume Peracaula. La seva relació amb figures clau del cinema europeu i americà, com François Truffaut i Terrence Malick, va ser fonamental en la seva carrera, ambdós directors que van confiar en ell per a projectes essencials dins de les seves filmografies.

L’acte va derivar en una conversa sobre la importància de preservar la memòria de grans artistes sovint eclipsats pel pas del temps. “Les històries, quan volen sortir, busquen una persona i parlen a través d’ella”, va explicar l’autora, qui ha descobert detalls sobre Néstor Almendros que ni els seus col·legues més propers coneixien.

Malgrat el seu èxit internacional, Almendros mai va oblidar les seves arrels catalanes. La seva mare, Maria Cuyás, va ser una figura central en la seva vida, i la seva tornada a Catalunya el 1984, després de dècades a Cuba, va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria vital. “Ell va lluitar per portar-la aquí, i quan ho va aconseguir, va tancar una ferida”, va explicar Laura Gavaldà.